DÈIEM AHIR ...



Cada setmana incorporem un nou missatge en aquest apartat. Us desitgem una bona lectura.

* * * * * * * * * * * * *

ELS CATALANS


Els catalans són treballadors infatigables, senten horror a l’ociositat. Cap obstacle els pot detenir; el seu ingeni els ha portat a tots els llocs de l’univers. No hi ha port a Espanya, ni a les Indies Orientals i Occidentals, on no si trobin catalans. També es troben a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i a totes les colònies i ports d’Europa. Els catalans són braus, valents fins a la temeritat. Els perills més grans no els espanten; en la guerra mai retrocedeixen i menys encara abandonen una empresa. Junt amb els aragonesos i gallecs. Són els millors soldats d’Espanya. La seva bravura i fermesa s’han evidenciat tantes vegades que, després de segles, ningú ho posa en dubte. Del valor dels catalans se’n pot fer una idea qui sàpiga que, a principis del segle XVIII Catalunya s’enfrontà sola, als exercits de França i Espanya contra Catalunya.

Itinéraire descriptif de l’Espagne. París 1809
Alexandre Louis Joseph, marqués de Laborde
(1773 – 1842)

27 novembre 2022

* * * * * * * * * * * * * *

RECORDS DE LA INFANTESA

Tindria 10/12 anys, i el vaig llegir en un llibre de “Lectures”. El recordava vagament i el refeia mentalment, sense que acabes de rimar-me. Ja de gran vaig buscar aquell llibre en els encants de San Antoni, més d’una vegada , sense èxit.

I ara, a la vellesa, se m’ha acudit recórrer a Internet, i l’he trobat! El títol és: “El uno i el dos” i va ser escrit per en Cayetano Fernández (1820 – 1901).

Diu axis:
Graves autores contaron
que en el pais de los Ceros
el Uno y el Dos entraron;
y, desde luego, trataron
de medrar y hacer dinero.

Pronto el Uno hizo cosecha,
pues a los Ceros honraba
con amistad muy estrecha
y dándoles la derecha,
su valor así aumentaba.

Pero el Dos tiene otra cuerda,
¡todo es orgullo maldito!
Y con tàctica tan lerda,
los Ceros pone a la izquierda,
y así no medraba un pito.

En suma, el humilde Uno
llegó a hacerse millonario,
mientras el Dos importuno
por su orgullo cual ninguno
no pasó de un perdulario.

Luego ved con maravilla
en esta fábula ascética,
que el que más baja más brilla,
y el que se exalta se humilla
hasta en la misma Aritmética.


Pel missatge/recordatori que allibera, crec valia la pena trobar-lo.

20 novembre 2022


* * * * * * * * * * * * * *

VOLA MÉS ALT

Després de la segona gerra mundial, un jove pilot anglès provava un avió monomotor en una aventura al voltant del món. Poc després d’enlairar-se des d’un dels petits i improvisats aeròdroms, escoltà un soroll estrany que venia de darrere del seu seient. Al observar, se’n adonà que hi havia una rata a bord i que si la rata rosegava la cobertura de lona, podia destruir el seu fràgil avió. Podia tornar a l’aeroport per alliberar-se d’aquell passatger inesperat, incòmoda i perillós, però de sobte recordà que les rates no resisteixen les grans altures, així doncs que va volar cada cop més amunt, fins que es varen parar els sorolls que posaven en perill el seu viatge.

* Si amenacen destruir-te per enveja, calumnia o maledicència: Vola més alt.

* Si et critiquen: Vola més alt.

* Si et fan alguna injustícia: Vola més alt.

Recorda sempre que les rates no resisteixen les grans altures. Que avui i sempre, tingues el coratge d’aixecar el vol i volar sempre alt, molt alt, amb el cap entre els núvols i els peus ben fixats a terra. Que quan estiguis volant, sàpigues mirar cap avall i veure que existeixen criatures molt més petites que tu i quan gran i important ets davant d’elles, i que en aquesta mateixa proporció, també miris cap a munt i vegis quan grandiós és el cel que et cobreix i te n’adonis de la teva petitesa davant l’univers.

Autor desconegut

13 novembre 2.022

* * * * * * * * * * * * * *

10 REGLES PEL TRACTE AMB L'ALTRE GENT


Regla  1:  No esperem que el món se’ns adapti.  Mirem-nos al mirall.  Canviem el que no ens agradi de nosaltres.  No ens empenyem en canviar als demés.

Regla  2:  Busquem, en els nostres semblants, ajuda, consell, idees i força.  No siguem massa orgullosos per demanar ajut.  Agraïm els favors que se’ns fan.

Regla  3:  Millorem la nostra capacitat de judici i no siguem impulsius.  Abans de formar-nos una idea sobre el altres i les coses, contemplem la persona i les coses amb objectivitat i comprensió.

Regla  4:  Evitem la tossudesa i els prejudicis.  No tractem d’imposar als altres les nostres opinions intransigents i reaccionaries sobre la religió, la política, l’alimentació o la medicina.  Resistim a la temptació d’aferrar-nos a les nostres opinions, una vegada expressades.

Regla 5:  Procurem ser sempre tolerants i comprensius.

Regla  6:  Evitem tot allò que pugui donar ocasió a disputes.  Posem atenció a la llum vermella que ens indica què és millor no tirar endavant la conversació.

Regla  7:  Podem parlar sobre coses, però no ho hem de fer sobre persones.  A fi d’evitar en una conversació els esculls de la maldiença, limitem-nos, en el que ens sia possible, a parlar de coses i no de persones.

Regla  8:  No ferim als altres amb observacions i comparacions despectives.

Regla  9: Respectem els sentiments dels altres.  Eduquem el nostre instint per a conèixer el que els hi agrada i el que els disgusta.

Regla10: No exterioritzem mai el  nostre avorriment.  Si l’ambient no és del nostre  grat, busquem un pretexta per acomiadar-nos cortesament.

 Gramàtica “Parda

06 novembre 2.022


* * * * * * * * * * * * * *



RECORDANT A MALTHUS

Recordo una assignatura que teníem a tercer curs de Peritatge era: Economia, i aportava nocions de la matèria i referència d’aquells economistes com en Adam Smith, Marx, Keynes, entre altres. Un d’ells, probablement per l’edat en què el llegia, em va impressionar per la seva teoria. La teoria malthusiana, d’en Thomas Malthus (1766-1834). Llàstima haver perdut aquell llibre. Aquella teoria venia a dir que mentre la població humana creixia en una progressió geomètrica (2,4,8,16...), els recursos alimentaris ho feien en una progressió aritmètica (1,2,3,4...), la qual cosa presentaria un futur nefast, doncs la carència d’alimentació davant la creixent demanda ens conduiria a un col·lapse total.

Durant dècades s’ha lluitat contra aquest vaticini. Per una banda, la tecnologia aplicada ha introduït llavors més productives i de més ràpid creixement i resistència, nitrats i fosfats s’han prodigat per adobar la terra, insecticides per eliminar les plagues, tala de boscos sencers per convertir-los en terra de cultiu. I no parlem de la ramaderia intensiva. La gent que avui dia passa gana , no és per la escasses d’aliments, sinó perquè el sistema ha imposat diferències notables entre països suficients i països insuficients.

Però crec que s’imposa una reflexió quan comprovem que en el segle XVIII la població mundial era de 1.262,000.000 d’ànimes i les que ara enteranyinem la terra ja som més de 7.600,000.000.

La desforestació creixent i el canvi climàtic evident, no crec col·laborin a fer-nos oblidar del vaticini d’en Malthus, més quan l’esperança de vida és creixent. Confiem que s’arribi a inventar la pastilla única i completa per cada àpat. Contràriament s’hauria de posar coto al creixement de la població. És inhumà, però tal vegada caldria considerar l’esterilització després del primer fill. Impacta veure com en sols dos segles, els habitants del planeta hem augmentat , en quasi un 600%

Thomas Robert Malthus
(1766 - 1834)

30 0ctubre 2.022

* * * * * * * * * * * * * *


CÀNCER DE CÒLON

Mai és agradable parlar d’aquests temes però a vegades el saber pot ajudar.

Encara que la seva incidència és superior en persones de 50 a 60 anys, el càncer de còlon sembla que va en augment dins la població menor de 40 anys. Aquí hem d’afegir que es diagnostica, generalment, en la III i IV etapa, amb el qual les possibilitats de supervivència són menors,

El càncer colo rectal comença sovint en les cèl·lules que produeixen moc i altres líquids. Això a través d’un creixement anomenat: pòlip, el qual creix en la paret interna del còlon i recto, i que amb el pas del temps es pot arribar a tornar cancerosa; axis ho indica l’Institut Nacional del Càncer.

Els símptomes que presenta el càncer de còlon no solen ser al principi, sinó després d’haver passat un temps, i alguns d’ells són els següents: diarrea, estrenyiment, sang en les femtes, cansament, nàusees, pèrdua de pes sense motiu,. . . Així ho indica un article de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units.

Sembla que, a partir dels 60 anys, o be a l’aparició d’algun símptoma, s’hauria de considerar comentar amb el metge de capçalera, la conveniència o no de fer el que s’anomenant colonoscòpia, i quin resultat sembla ser té una durada de 4/5 anys.

També ara es diu que a partir del 75 anys ja no cal sotmetre’s a aquesta inspecció, a menys es presentin símptomes.

S’aconsella reduir el consum de carn roja . Per què? Un estudi de la World Cancer Research Fund senyala que aquest aliment eleva en un 30% el perill de desenvolupar un tumor. Passa tot al contrari si es té una alimentació rica en calci, el qual sembla prevenir el càncer.

No deixem passar el temps!


23 octubre 2.022


* * * * * * * * * * * * * *

UNA CURIOSITAT


Marco Polo (1254-1324), fou un famós mercader venecià que segons es conta en el llibre “Il Milione” (Els Viatges de Marco Polo), narrat per ell mateix, viatjà fins a l’Àsia Oriental, seguin la ruta de la seda, i arribà fins a la Xina, donant a conèixer a l’Europa medieval les terres i civilitzacions de l’Àsia Central i la Xina.

En un dels capítols d’aquest llibre ens deia que els xins cavaven en les muntanyes unes pedres negres que es troben en forma de jaciments. Quan se les encenia cremaven com el carbó de llenya i aguantaven el foc millor que la llenya de tal manera que es mantenia durant tota la nit i al següent matí les trobava encara enceses. Aquestes pedres no feien flames, excepte en el moment de ser enceses, però que desprenien gran escalfor.

Naturalment, es tractava de l’hulla que, en aquells anys (1295) encara no era coneguda a Europa. Descripcions com aquesta van fer que es considerés a Marco Polo com un mentider excepcional. Però en el 1458, quan Eneas Silvio Piccolomini, el que fou papa Píu II, visità Anglaterra, anotà en el seu diari que en aquell país, a nals pobres que pidolaven a les portes de les esglésies se’ls hi donaven pedres com almoina. “Hem vist pidolar en els temples gent gairabé nua, la qual rebia pedres com almoina i se n’anava molt contenta. Aquesta mena de pedra, que deu contenir sofre o altra matèria rica, es crema en lloc de llenya, de la que n’hi ha poca en aquest país”. Aquest és un dels primers documents escrits sobre la utilització de carbó fòssil a Europa.

16 octubre 2022


* * * * * * * * * * * * * *



JUGUEM AL GOLF !



La metàfora del pal de golf la vaig aprendre llegint a la Mercè Conangla. Deia que ella no sabia jugar al golf, (segurament com molts de nosaltres) però algú li va explicar que depenent del terreny de joc, si fa pujada, baixada, depenent de la inclinació del camp. . ., cal agafar un pal o altre.

Aquesta metàfora ens ajuda a entendre, a la nostra vida real, que depenent de les situacions i de les persones amb les quals ens hem de relacionar cal actuar d’una manera o altra, així com jugant a golf cal agafar un pal o altre depenent del terreny.

Totes les persones no som iguals i la comunicació no és igual ni la mateixa. No val a dir: “Jo soc així i, per tant, els altres m’han d’entendre”. Cal fer l’esforç per comunicar-nos bé i assertivament amb els altres, per mantenir bones relacions, entendre’ns, ajudar-nos i respectar-nos.


09 setembre 2.022

* * * * * * * * * * * * * *

L A  C R I S I

No pretenguem que canviïn les coses, si sempre fem el mateix. La crisi és la benedicció més gran que pot succeir-li a persones i països, perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l’angoixa, tal com el dia neix de la fosca nit. És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi se supera a si mateix, sense quedar “superat”.

Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que no pas les solucions. La verdadera crisi, és la crisi de la incompetència.

L’inconvenient de les persones i els països, és la mandra per a trobar les sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desafius, sense desafius la vida és una rutina, una agonia lenta. Sense crisis no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi, qualsevol vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En lloc d’axó, treballem de valent, intensament. Acabem d’una vegada amb l’única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.


Albert Eistein (1875 – 1955)


02 octubre 2.022

* * * * * * * * * * * * * *

EL “TITÀNIC”
(Continuació)

Ell “Titànic” duia setze bots salvavides i quatre balses plegables. Plens al màxim podien acollir a unes 1.700 persones. Malauradament, a bord del transatlàntic hi anaven prop de 2.200 passatgers i tripulants. Per acabar d’adobar-ho, amb la precipitació, molts dels bots sortiren sense la càrrega completa. I els ocupants, en la majoria dels casos, no varen esforçar-se per a rescatar a possibles sobrevivents d’entre aquells que saltaren al gèlid oceà. Finalment sols se salvaren 705 persones.

Arran d’aquest desastre, les autoritats aprovaren normatives per a millorar la seguretat marítima. Una de les normes és que un vaixell ha de disposar de suficients bots salvavides per a tots els embarcats.

Durant anys, la gent creia que l’enfonsament tan ràpid del “Titànic” es devia al fet que la fatídica col·lisió havia produït un tall enorme en el buc de la nau. Això no obstant, en el 1985, quan es descobriren las restes del naufragi en el fons de l’oceà els investigadors arribaren a altra conclusió, es a dir, que les gèlides aigües haurien afeblit l’acer del buc, tornant-lo trencadís i causant nombroses fissures. Menys de tres hores després del xoc, i mentre l’orquestra del “Titànic” tocava amb gran serenitat “I will follow Him”, el vaixell es partí en dos i s’enfonsà donant lloc a un dels desastres més grans de la història nàutica.


18 setembre 2022

* * * * * * * * * * * * * *


EL “TITÀNIC”

El “Titànic” s’ha convertit en el vaixell més famós de la història, encara que no era l’únic de la seva espècie, doncs fou el segon de tres enormes transatlàntics construïts en les drassanes d’Horland & Wolff, a Belfast. Amb 269 metres d’eslora (llarg) i 28 metres de mànega (ample), el “Titànic” fou un dels vaixells més grans de la seva època. L’anomenada li ve pel tràgic enfonsament que patí en el seu viatge inaugural.

La companya naviliera White Star va encarregar la construcció d’aquests enormes vaixells amb mires a controlar les lucratives rutes de l’Atlàntic nord. Incapaç de competir en velocitat amb la seva rival, la Cunard Line, se centrà a augmentar les dimensions i el luxe de les seves naus per atreure a rics i famosos.

Ara bé, el “Titànic” també serviria per a altra finalitat. Prop de 900.000 immigrants entraren anyalment als Estats Units entre 1900 i 1914. El transport de les persones que emigraren d’Europa constituí la més gran font d’ingressos de les empreses propietàries de transatlàntics i, el “Titànic”, s’utilitzaria amb aquest propòsit.

L’11 d’abril de 1912, després de recollir passatgers a Cherburgo (França) i Queenstown (actual Cobh, Irlanda), el “Titànic·”s’internà en aigües de l’Atlàntic. El seu capità. Edward J.Smith, coneixia els perills que representava el gel de l’Atlàntic nord, doncs havia cobert diverses vegades aquella ruta a bord de l’”Olympic”. Malgrat que altres vaixells enviaren avisos, alguns d’ells no arribaren al capità i altres no s’entengueren.

La nit del 14 d’abril era molt fosca. De sobte, els guaites se’n adonen de la presència d’un iceberg a proa, però ja era massa tard. L’oficial de torn, girà el rumb per esquivar una envestida de front, però no va poder evitar que el vaixell fregués el cantell de la immensa massa de gel, cosa que provocà danys en el casc. L’aigua inundà diversos compartiments davanters. El capità comprengué de seguida que el vaixell s’enfonsaria, per al que després de llençar trucades d’auxili, ordenà botar a l’aigua tots els bots salvavides.

(Continuarà)

11 setembre 2022


* * * * * * * * * * * * * *

EL RIURE

D’ençà que va començar la història de la humanitat, homes i dones han trobat en el riure un poderós recurs: un refugi davant l’amargor de la vida i una manera d’ajuntar-se, amb alegria, amb les persones que els envolten.

Pensadors de totes les èpoques ho han senyalat:

- “El riure és el sol que fa fugir l’hivern del rostre humà” - Víctor Hugo

- “Cada vegada que una persona riu, afageix un parell de dies a la seva vida” - Curzio Malaparte

- “La persona incapaç de riure no solament és apta per a les traïdories, els estratagemes i els fraus, sinó que sa vida sencera és una traïció i un
estratagema” - Thomas Carlyle

- “Sense amor i sense riure no res és agradable”  - Horaci

- “Afortunada la persona que se’n riu d’ella mateixa, ja que mai el mancarà motiu de diversió” - Anònim

- “El somriure costa menys que l’electricitat i dóna més llum”
  Proverbi escocès


04 setembre 2022


* * * * * * * * * * * * * *



UNA LLEGENDA?

En la casa de Les Clotes, a una mitja hora de Sant Hilari, en plena edat mitjana, vivia una noia molt formosa, ornada amb totes les gràcies que acompanyen la primavera de la vida. La seva discreció era tan gran com la seva bellesa i el seu agut talent la distingia per sobre les altres noies de la contrada.

En aquella tenebrosa època, en què dominaven tan les idees supersticioses i tota mena de preocupacions, es creia que la casa de Les Clotes estava envoltada de bruixes, dimonis i follets; els seus habitants estaven tan espantats que a mitja tarda ja barraven les portes i es posaven a resar. Però la noia, que a més de les belles qualitats personals posseïa un valor a tota prova, es reia de la por que tenia esporuguits a la resta de la gent de la casa. I per demostrar-los-hi que el follet que veien era sols una ficció, resolgué de sortir tota sola a mitjanit, dirigint-se cap el lloc on es deia que apareixien els follets i les bruixes, terror de casa seva i de tota la contrada.

La nit era fosca com una gola de llop i es sentia el remor de trons llunyans amenaçant tempesta. La noia, animosa malgrat tot, es va determinar de sortir per a tranquil·litzar la seva família, fent-los-hi veure, si sortia en semblant nit, que el follet només existia en la seva febrosa imaginació.

La noia sortí resolta, però en ésser a uns cinc minuts escassos de la casa, les faldilles se li varen enredar en uns arços; la pobra prou volia fugir i cridava i tirava amb força, però, com que la nit era tan fosca, no pogué veure que eren les punxes dels arços les que li havien agafat les faldilles i aleshores, deixant-se dominar per la superstició i la por, va creure que era el follet el que la tenia empresonada i va morir allí mateix d’esglai.

Conta Popular
28 agost 2022


* * * * * * * * * * * * * *

J A S M I N A

Una tarda els habitants del poblat ven veure a Jasmina buscant quelcom al carrer, just al davant de la seva cabana. Tots s’aproparen a la pobre àvia.

- “Què et passa?” – li preguntaren – “Què estàs buscant?”,

- “He perdut la meva agulla”, digué ella. I tots es varen posar a buscar-la.

Al cap d’una estona, algú va preguntar: “Jasmina, el carrer és molt llarg i aviat no hi haurà llum. Una agulla és una cosa molt petita, perquè no ens dius on t’ha caigut exactament?”.

- “Dins de casa”, respongué ella.

- “Que t’has tornat boja?” – preguntà la gent – “Si l’agulla t’ha caigut dins de casa, perquè la busques aquí a fora?”.

- “Perquè aquí hi ha llum, i dins de casa no” – digué Jasmina.

- “Però tot i havent-hi llum, com vols que trobem l’agulla aquí, si no és aquí on l’has perduda?. No trobes que seria més correcte portar una llàntia a casa i buscar l’agulla allí?”.

En aquest precís moment, Jasmina esclatà a riure.

- “Sou tan intel·ligents per a les coses petites!, quan fareu servir la vostra intel·ligència per a la vostra vida interior? Us he vist a tots buscant fora i jo sé del cert, ho sé per experiència pròpia, que allò que cerqueu fora ho teniu perdut a dins. Feu servir la vostra intel·ligència. Perquè cerqueu la felicitat en el món extern? És que potser és allí on l’heu perduda?


21 agost 2022


* * * * * * * * * * * * * *


L’ E S F I N X


L’Esfinx és d’origen egipci, normalment esculpida en roca de granit de grans dimensions, presenta la cara d’una dona i el cos d’un lleó en repòs i alerta.

Els grecs la traslladaren a la seva mitologia. Segons la faula d’Édip, una Esfinx assolà el país de Tebes doncs, des del mont Piklón proposava enigmes als tebans i devorava a tots aquells que no aconseguiren a resoldre’ls.

El rei tebà Creón, prometé la seva corona i la mà de la seva germana Yocasta, a qui alliberés la comarca d’aquell monstre. Edipo escometé l’empresa anant a la recerca de l’Esfinx. Aquesta li proposà el següent enigma:

Quin és el ser que estant dotat d’una sola veu, camina en quatre peus al matí, en dos al migdia i en tres a la tarda?

Edipo contestà: “És l’home, que de nen s’arrossega a quatre mans, quan és gran camina amb dues i, a la vellesa pren un bastó per recolzar-se al caminar”.

Sorpresa l’Esfinx, sentin-se frustrada i furiosa, li proposà altre enigma:

Quines són les dues germanes que s’engendren mútuament?

Edipo contestà: “El dia i la nit” (aquestes dues paraules són femenines en l’idioma grec)

L’Esfinx, de ràbia i sentin-se vençuda, es precipità des de les roques d’un alt penya-segat, al mar.

Els tebans, agraïts, volgueren que Edipo fos el seu rei. Creón, que tenia el poder, s’esfumà en favor de l’estranger.



14 agost 2022


* * * * * * * * * * * * * *


IMPULSOR DE LES MATEMÀTIQUES

Quan veiem els preus dels productes o el pes que marca una balança, generalment veiem números aràbics o, més ben dit, indi-aràbics. Se’ls anomena així perquè la base del sistema numeral modern, amb xifres del zero al nou, sembla tenir el seu origen a l’Índia i va arribar a occident durant l’Edat Mitjana gràcies a erudits del món àrab.

El principal promotor d’aquest sistema fou Muhammad ibn Musa al-Juarismí, nascut probablement en el que ara és Uzbekistan, sobre l’any 780.

Al-Juarismí va escriure sobre els avantatges del us de decimals i també divulgà un mètode per a resoldre problemes matemàtics, presentant el que coneixem com àlgebra. Ehsan Massood, escriptor de temes científics, afirma que l’àlgebra “és l’eina matemàtica més important que mai s’hagi ideat, un puntal en totes les facetes de la ciència”.

L’objectiu de al-Juarismí era presentar un mètode que simplifiqués els càlculs en el món dels negocis, en la partició d’herències, en el mesurament de terrenys, etc. El seu treball preparà el camí per a un estudi més profund de l’àlgebra, l’aritmètica i la trigonometria; així els matemàtics de l’Orient Mitjà aconseguiren calcular la mesura dels costats i els angles dels triangles i donar impuls a l’astronomia..

Els arquitectes i constructors de l’Orient Pròxim i Mig utilitzaren aquests mètodes molt abans que els d’Occident, qui arribaren a saber d’ells durant les croades i van començar a posar-los en pràctica en els seus respectius països amb l’ajuda de presoners i immigrants musulmans instruïts en aquestes tècniques.

Passaren alguns segles abans que el treball de al-Juarismí fora extensament conegut. No obstant això, els seus mètodes i tècniques matemàtiques que es desar rollaren gràcies al seu legat, són vitals per a la ciència i la tecnologia d’avui en dia, per no mencionar el comerç i l’industria.

I anant encara més lluny: els precursors numèrics del sistema indoaràbic actual ja l’utilitzaven a l’Índia en el segle tercer abans de Crist.

Tret de la Revista “¡Despertad!"
                                                                         Vol.96 - no.5 – maig 2015       

07 agost 2022


* * * * * * * * * * * * * *

MANEIG DE LA TENSIÓ

Un conferenciant parlava sobre el maneig de la tensió. Aixecant un vas ple d’aigua va preguntar a l’auditori:

- “Quan creuen vostès que pesa aquest vas amb aigua?

Les respostes variaren entre 100 i 400 grams. Llavors el conferenciant comentà:

- “No importa el pes absolut. Tot depèn de quant TEMPS vaig a sostindre’l.  Si el sostinc un minut, no passa res. Si el sostinc durant una hora, sentiré dolor en el braç. Si el sostinc durant un dia complet, hauran de trucar una ambulància. Malgrat es tracta exactament del mateix pes, com més temps passi sostenint-lo, més pesant se’n va tornant.”

I va concloure:

- “Si carreguem els nostres pesars sempre, més aviat o més tard ja no serem capaços de continuar doncs, la càrrega s’anirà tornant cada vegada més feixuga. El que cal fer es deixar el vas en algun lloc i reposar una mica abans de sos tindre’l de nou. Han de deixar de banda la càrrega periòdicament, de la manera que sigui!

És reconfortant i et torna capaç per a continuar. Llavors, abans de tornar aquesta nit a casa, deixa a fora el teu pesar. No el portis a casa teva. Demà podràs recollir-lo altra vegada, en sortir.


31 juliol 2022

* * * * * * * * * * * * * *


PARAULOTES


Expressions que abans sols s’usaven quan hom perdia els estreps durant situacions extremadament emocionals, ara s’estan introduint en el llenguatge quotidià. Això no les converteix en acceptables.

Un meu amic canvià els seus costums de renegar, després que la seva dona li digué: “Sempre em sorprenc quan et sento utilitzar paraulotes. No puc deixar de preocupar-me per la impressió que causaràs en les persones que no et coneixen com jo”.

Abstingueu-nos d’utilitzar paraulotes i renecs. Si hem agafat el costum de renegar i dir paraulotes, intentem imaginar-nos que el nostre nét de quatre anys, o la seva tia àvia, o el mossèn, estan sempre al nostre costat per escoltar-les.

A part dels que escriuen discursos, polítics o actors destacats, el que realment necessitem és un món més amable i educat. Comencem amb nosaltres mateixos, amb tot el que diem cada dia. Les nostres paraules i actituds poden actuar com a llavors que els altres s’emportaran a la seva llar per plantar-les allí.

24 juliol 2022

* * * * * * * * * * * * * *


SÍNDROME DE WENDY

Si ja coneixeu la síndrome de Peter Pan, tal vegada us preguntareu si en contraposició existeix la síndrome de Wendy. Doncs, sí. Amb el següent exercici obtindràs la resposta: “si tanques els ulls i mentalment et trasllades al país del Mai per Mai (Nunca Jamás), Wendy és la nena que cuida als personatges del conte en el món de fantasia, que és capaç de fer allós al que Peter Pan no s’atreveix, que assumeix els seus riscos, les seves responsabilitats, etcètera, però que sempre resta en segon pla. Peter Pan és el protagonista que triomfa gràcies els esforços de Wendy”.

Obra els ulls i torna a la vida real; et sona? Segur que si no ets tu mateixa, alguna Wendy t’ha vingut al cap. No és un personatge de conte de fades, Wendy existeix de veritat i és un problema que demana actuïs per a solucionar-lo.

La síndrome de Wendy es refereix a la necessitat de satisfer i omplir de desig a altra persona que, normalment sol ser la parella o els fills. Les influencies culturals, fan que siguin les dones les que tenen una major probabilitat de patir aquest problema.

Encara que aquesta síndrome no té entitat clínica, el cert és que existeixen tot una sèrie de característiques que ens poden ajudar a definir el perfil d’una persona afectada pel síndrome de Wendy:

- Persona a qui el perfeccionisme la porta a sentir-se culpable quan quelcom surt malament, especialment al que respecte a satisfer a altres.

- Es sent imprescindible; ella és la que té d’encarregar-se de fer les coses.

- La seva idea de l’amor es igual a la de sacrifici. Es resigna al malestar, al cansament i a la resta de conseqüències negatives que porta el desgast degut en tindre compte d’altra persona.

- Assumeix les responsabilitats i tasques del seu Peter Pan, per al que, en cas de no ser-ho, pren el paper de mare de la seva parella.

- Evita els conflictes i intenta fer feliç a l’altra persona deixant a banda la seva pròpia felicitat.

- Es disculpa i se sent culpable per les coses que no l’hi ha sigut possible fer.

Acabar amb la idea de “si m’esforço molt per a tu, veuràs que t’estimo i eixís no em deixaràs” és la base de la teràpia en la síndrome de Wendy.

El punt de partida és que la persona reconegui el problema i desitgi modificar aquesta conducta. A partir d’aquí, se’l pot ajudar identificant quines són les seves responsabilitats i quines no ho són, i a evitar assumir aquells deures que no li pertoquen. És començar a dir “no” i adonar-se que cadascú és responsable de sa vida i no assumir responsabilitats dels altres, d’aquesta manera es va incrementant l’autoestima de la persona i, finalment, podrà establir relacions equitatives amb la parella i la gent que l’envolta.

Refª: Jaime Lira –Psicòleg

17 juliol 2022

* * * * * * * * * * * * * *


SÍNDROME DE PETER PAN

No es tracta d’una malaltia psicològica. Però sembla que aquesta síndrome constitueix un problema molt extens a la societat moderna.

Es caracteritza per la immaduresa en certs aspectes psicològics i socials. La personalitat masculina en qüestió és immadura i narcisista. El subjecte creix, però la representació internalitzada del seu jo és el paradigma de la seva infància que es manté al llarg del temps.

Amb altres paraules: el niu infantil és una inconscient referència a la que sempre apunta. Allà, no hi havia problemes, i la nostàlgia cap a aquest niu és persistent, encara que no s’ho declari. Afecta notòriament l’autoestima i el concepte d’ell mateix, i es veu molt afectat. És freqüent que hi hagin crisis d’angoixa, d’ansietat i de depressió.

Els anys passen, i tot i que el subjecte està protegit per un escut psicològic per no advertir el pas del temps, esporàdicament aquest desapareix per circumstàncies imprevisibles. És llavors quan el pacient es troba amb les mans buides i amb una vida dolorosament irrealitzada. Amb parelles inadequades, o de manera extrema –cosa que també acostuma a passar-, sense cap parella.

La síndrome de Peter Pan (la persona que no creix mai), presenta molta dificultat per a establir un tractament adient i, amb freqüència, els pares que tenen fills que manifesten aquest tipus d’immaduresa, han d’”actuar” en comptes d’insistir amb pertinàcia en la persuasió “col·loquial”. Adolescent, jove, o en plena maduresa, el subjecte pacient d’aquest tipus de trastorn és reticent cap a qualsevol modificació o cap a la mateixa comprensió del seu infantilisme.

El món irresponsable de la infantesa, no vol ser abandonat, i la consciència del fracàs repetit vers l’adaptació dels comportaments que envolten l’adultesa equilibrada, gairebé no es verifica.

Refª: Dr. Dan Kiley (1983)

10 Juliol 2022


* * * * * * * * * * * * * *


ANECDOTÀRI

WINSTON CHURCHILL

 (1874 – 1965)

Churchill no sols va ser un gran polític  i escriptor (premi Nobel de Literatura 1953) sinó que també se’l coneixia per la seva agudesa mental.  En una ocasió es trobava enmig d’un vibrant parlament quan Lady Astor, la primera dona amb representació parlamentària, el va interrompre sobtadament:

 - “Senyor Churchill, si vostè fos el meu marit, li posaria verí a la tassa de café.”

Després d’aquestes paraules, es va produir un silenci sepulcral a la sala.  Amb deliberada lentitud, Churchill es va treure les ulleres i es va dirigir a Lady Astor.

 - “Senyora, si jo fos el seu marit, em beuria aquesta tassa de café.”

`Josep Corominas - Gent del Mastnou nº 332 Juny 2015



03 juliol 2022

* * * * * * * * * * * * * *


"EL PERRO DEL HORTELANO. . .”

El gos de l’hortolà, que ni menja ni deixa menjar” Aquest és un dels refranys o expressions més usades pels espanyols. És utilitzada per a referir-se a aquelles persones que no realitzen una acció o no fan una cosa i, a més a més, no permeten que qualsevol individu alien tampoc la realitzi.

Aquesta expressió fou llençada al públic en ésser introduïda per en Lope de Vega l’any 1618, al basar-se en aquest proverbi en escriure una comèdia anomenada “El Perro del Hortelano” a on va utilitzar el símil del significat, en un amor ocult entre Diana, contesa de Bellor, i el seu secretari, Teodoro.

Analitzant el seu possible origen, destaquem que la paraula hortolà s’aplica a la persona que té un hort, una petita plantació de verdures, hortalisses, etc.

Els gossos no acostumen a ser vegetarians (es a dir, no mengen principalment verdures), eixís que són un bon guardià d’un hort (doncs no es menjarà els productes que si cultiven) i tampoc deixarà que altres animals que s’alimenten de vegetals s’ acostin per menjar-se la producció de l’hort. Per això es diu que el gos de l’hortolà ni menja (perquè no es menja les verdures del seu amo) ni deixa menjar (perquè no deixa que altres tampoc se’ls mengin).

Un exemple per aplicar aquesta dita seria: Un nen que té un grapat de joguets i, encara que no hi juga, tampoc deixa que cap altra nen ho faixi . És com el gos de l’hortolà, que ni menja, ni deixa menjar.

A Veneçuela, volent dir el mateix, fan servir l’expressió “Ni lava, ni presta batea”. Batea s’aplica a un recipient de fusta transportable en forma de safareig. En realitat ve a dir que ni utilitza el safareig ni deixa que ningú més ho faixi.

26 juny 2022


* * * * * * * * * * * * * *



ET FA MAL EL PASSAT?

“Procurem ser més pares del nostre esdevenir que no pas fills del nostre passat”.
Miguel de Unamuno

Quantes vegades hem sentit que estem atrapats pel nostre passat? Creiem que els actes que realitzem, les decisions que prenem, els errors que em comés ens lliguen i que no podem fer res per canviar-lo, a part de sentir-nos culpables i torturar-nos a nosaltres mateixos.

No obstant això, hi ha una cosa molt important que podem fer i és adonar-nos que el passat ja és passat.

Dona igual el que hàgim fet en el nostre passat. Ja no podem canviar-lo i sentir-nos culpables sols servirà perquè ens sentim encara pitjor i perquè la nostra autoestima es faci una mica més petita cada dia. El que està al nostre abast és el dia d’avui i tots els dies que tenim per davant.

Tal com diu Unamuno en la frase de l’encapçalament, hem d’intentar ser pares del nostre futur i no pas fills del nostre passat. Mentre estem ocupats sentint-nos culpables, no estem fent res per tal d’arreglar la nostra vida actual, per construir un avenir millor per nosaltres i pels que ens envolten. Hem de mirar al futur i tractar de ser millors avui i cada dia que tinguem al davant en lloc d’estar mirant cap endarrere i lamentar-nos.

Tal vegada pensis que això no va per a tu perquè el que vares fer fou molt greu, que vares fer mal a una persona, que mai podràs perdonar-te-la. . . En lloc de sentir-te culpable (que no arreglarà ni un mil·límetre la situació en què et trobes), per què no inverteixes aquestes energies a buscar maneres de solucionar el que vares fer?. . .


20 juny 2022


* * * * * * * * * * * * * *


E L  R E F L E X

La senyora Teresa cada vegada que es mira al mirall està convençuda que té vint anys. Se sent tan jove i tan atractiva que oblida el pas del temps i les vuit dècades que li esquerden els ossos. Ella podria amb tot.

La imatge que té al davant és preciosa: els ulls blaus i brillants, la pell llisa, la veu forta, els dit àgils.

Quan la senyora Teresa clava els ulls al reflex dels aparadors és feliç. No ho diu a ningú però podria viure per sempre més dins d’aquell reflex, engendrà una nova vida, atrevir-se amb la seva vocació, recuperar les oportunitats perdudes. L’experiència i la joventut barrejades en l’imatge que li retorna el mirall.

Una tarda absurda com un dimarts, va enamorar-se.

Tot va passar tan de presa, asseguda al seient del metro, a través dels vidres, en la negror del seu reflex, en el trajecte curt d’una estació a l’altra, que, sense entendre com, va sentir un calfred d’eufòria que li pujava calent a les galtes. Allà, la mirava murri, un noi d’uns trenta anys, elegant, amb una llarga cabellera rossa. Quina pau, de cop i volta. Quina sensació de plenitud; eren allà, tots dos sols, suraven en un llac en mig del desert. Sense conèixer-se eren generosos. Sense parlar es podien entendre. S’intercan-viaven mirades.

L’un potser deia: -“Com et dius?” –L’altra responia: “On baixes?” – “No visc gaire lluny d’aquí”

I després de la conversa imaginària, es van somriure com qui s’insinua esperant algun premi. Que més podien dir-se? Baixar plegats a l’estació següent? Deixar-se endur per una passió desaforada?

La senyora Teresa es va empassar saliva. Vuitanta anys i ara aquella ànsia adolescent? Sentia que era un tros de pa que havien esmicolat en petits bocins i li feia una miqueta de vergonya.

Llàstima que el reflex dels vidres només dura el curt trajecte d’una parada a l’altra, llàstima després arriba l’estació amb els vidres transparents i la gent (lletja i mandrosa) que puja i baixa, aliena a qualsevol existència, llàstima que quan es va tornar a mirar cara a cara -sense reflexos-, el noi elegant de la cabellera rossa era un avi de noranta anys calb i en cadira de rodes.

La senyora Teresa va demanar ajut per aixecar-se i va baixar quan es van obrir les portes del vagó.

Marc Artigau i Queralt
Extret del seu llibre “La Vigília
Premi Josep Pla 2019
  

12 juny 2022  


* * * * * * * * * * * * * *


            COM DETECTAR PROBLEMES  D’AUTOESTIMA


L’ insatisfacció amb nosaltres mateixos ens produeix un malestar tan bàsic, que genera problemes en totes les àrees de les nostres vides. I quan acaba convertint-se en una insatisfacció crònica, ens genera problemes crònics.

No obstant això, no sempre podem veure amb claredat els problemes d’autoestima en nosaltres perquè, en gran mesura, es tracta de processos inconscients.

Llavors, és una bona idea estar alerta a certes pistes, observar amb atenció petits detalls, tal com si miréssim amb una lupa.

Una d’aquestes pistes és la dificultat per acceptar compliments.

Si cada cop que algú destaca quelcom positiu de nosaltres, ens sentim incòmodes i el primer que se’ns ocorreix és fer un comentari què, d’alguna manera ens resta mèrit, llavors ens trobem davant d’una pista que revela que no ens sentim molt orgullosos de nosaltres mateixos.

Curiosament aquest problema és molt comú.

Les persones a qui els hi costa acceptar els afalagaments, mostren sempre aquesta dificultat, fins i tot en els casos que l’elogi sigui realment merescut. Aleshores no s’ha de confondre aquest traç amb autèntica modèstia o amb humilitat.

Simplement són pistes, d’aquestes que estem buscant. Són petits símptomes “inofensius” que ens revelen l’existència de problemes d’autoestima més seriosos, més profunds.

Axel Piskulic

05 juny 2022


* * * * * * * * * * * * * *


A U T O E S T I M A


Com definiríem el significat d’aquesta paraula?. . .

Sembla que vulgui dir estimar-se a un mateix: el seu físic, els seus valors,. . .

L’autoestima sembla que no es pot mesurar científicament i sovint s’associa en excés amb l’auto indulgència. Els llibres d’auto ajuda i similars estan centrats a formular pensaments positius sobre la persona però no conviden al canvi de patrons negatius que han pogut provocar el sentiment de baixa autoestima.

Una persona amb una baixa autoestima té menys èxit en les tasques que emprèn, ja que no coneix els seus punts forts i no sap aprofitar-los, tendeix a desanimar-se amb facilitat i no assumeix riscos. Les expectatives negatives acaben condicionant el resultat. Aquest sentiment, a més a més, es projecta cap a l’exterior i pot provocar que les altres persones no respectin o valorin la persona en qüestió, veient-la esbiaixada. Sovint se cerca pal·liar la baixa autoestima a través de la violència, humiliant els altres per sentir-se dominant en alguna situació.

Una autoestima saludable, per contra, és un factor protector contra el fracàs, la depressió i el sentiment de solitud. Però el seu excés porta a l’orgull, el narcisisme o l’hibrids clàssica.

Molts psicòlegs opinen que el terme autoestima és massa ample i que serveix per etiquetar un conjunt de fenòmens sense relació i que per tant no és explicatiu.

Davant tot això, la definició queda oberta, suggerint podria tal vegada ser la de valorar, amb mesura, les facultats d’un mateix.


29 maig 2022


* * * * * * * * * * * * * *


LEX MUNDI

Norbert Sales no era un advocat qualsevol perquè sempre menjava una piruleta minuts abans de començar un judici. Era el seu propi ritual per llepar el temps d’espera, infinitament dolç, fins que la transparència del caramel, com si fos un mirall, el retornava a la consciència de persones que s’apilonaven caòtiques als passadissos d’aquell edifici que semblava un palau. Però allà no s’hi celebraven festes ni tampoc balls. Potser era per això que el lletrat Sales devorava piruletes vermelles des de la línia invisible de la defensa només perquè necessitava que la llei no fos tan insípidament avorrida. També, perquè creia que era molt més que aquella paret de roca que li havien ensenyat a escalar a la Facultat de Dret i per les escletxes de la qual s’escoltaven totes les injustícies del món.

En una altra vida, li hauria agradat ser botiguer de la veritat i vendre-la a pes perquè, d’aquesta manera, tothom en pagaria el preu just.

Segurament, amb aquest negoci no es faria mai ric, però sempre somiava que seria bonic poder fer la bugada de les consciències humanes i estendre-les al ras, sota el sol de la llei.

Marta Finazzi

22 maig 2022


* * * * * * * * * * * * * *

A N G O I XA


L’angoixa és el sentiment que experimentem quan, sense motiu aparent, ens preocupem excessivament per la possibilitat que, en el futur, ens succeeixi quelcom temut sobre el que no tenim control i que, cas d’ocórrer, consideraríem “terrible” o faria que ens consideréssim persones totalment inútils.

També es pot definir l’angoixa com un sentiment d’amenaça la qual causa és desconeguda però que pot aparèixer quan menys l’esperem i revelar a tots sense excepció que som uns incompetents o persones totalment ridícules.

L’angoixa és un cercle viciós. Una vegada s’ha experimentat l’angoixa, “sense cap raó”, apareix una actitud angoixosa davant la perspectiva de sentir angoixa. Apareixen pensaments del tipus de: “seria horrible si comencès a sentir-me angoixat ”. Pensar eixís, ens provoca angúnia, ansietat, neguit. . .

L’angoixa és un verí psicològic que pot causar molt de mal.

Com a tècnica per reduir la sensació d’angoixa a casa, hem de controlar la respiració. Durant una crisi d’angoixa es produeix una hiper respiració ràpida i profunda, que no fa més que agreujar els símptomes. Conscientment podem modular això: respirant lentament amb la mà sobre l’abdomen i comprovant que aquest s’infla cada vegada que inspirem, de manera que ens assegurem que l’aire arriba a la part baixa dels pulmons.


15 maig 2022

* * * * * * * * * * * * * *


EL RATOLÍ I LA RATERA


Un ratolí, mirant per un forat de la paret, veu a un pagès i la seva muller obrint un paquet . Va pensar quin tipus de menjar podia haver-hi dins del paquet . . .

Va quedar aterrat quan descobrí que es tractava d’una ratera. Va anar tot corrent al pati de la granja per advertir a tots: “Hi ha una ratera a la casa, una ratera a la casa!”. La gallina que estava cloquejant i gratant la terra, aixecà el cap i digué: “Disculpi’m, senyor ratolí, ja entenc que és un gran problema per a vostè, però a mi no em perjudica en res, no m’incomoda

El ratolí va anar fins al corder i li digué: “Hi ha una ratera a la casa, una ratera!”. . . “Disculpi’m senyor ratolí, no hi ha res que jo pugui fer, solament resar per vostè. Quedis tranquil que el recordaré en les meves oracions”.

Llavors el ratolí es dirigí a la vaca!, i la vaca li va dir: “Però per atzar estic en perill? Jo crec que no”.

El ratolí tornà a casa preocupat i abatut, per a enfrontar-se a la ratera del pagès. Aquella nit s’escoltà un gran aldarull, com el d’una ratera atrapant a la seva víctima. La dona del granger corregué per a veure el que havia atrapat. En la foscor no va veure que la ratera havia atrapat la cua d’un escurçó. La serp picà a la dona. El marit la dugué directament a l’hospital. Va tornar a casa amb febre. Tothom sap que per alimentar algú que tingui febre, res millor que un caldo.

El pagès agafà un gros ganivet i fou a cercar l’ingredient principal: la gallina. Com que la malaltia de la dona continuava, els amics i veïns foren a visitar-la. Per alimentar-los, el pagès matà el corder. La dona no millorava i acabà morint-se. Llavors el pagès vengué la vaca a l’escorxador per afrontar les depeses de l’enterrament i el funeral !

La pròxima vegada que escoltis que algú té un problema i creguis que com que no és teu, no li prestis atenció. . . Pensa-ho dues vegades.


08 maig 2022

* * * * * * * * * * * * * *

Els escrits publicats en dates anteriors els trobareu en la llista que segueix.

Per llegir un article, feu clic sobre el símbol » del final de la línia.

* * * * * * * * * * * * *

PUBLICACIONS ANTERIORS


Data Títol Autor




2022/05/08 EL RATOLÍ I LA RATERA
»
2022/05/01 GEORGE C. MARSHALL Raymond Cartier »
2022/04/25 UN XIC D’HISTÒRIA Victor Gebhart i Coll »
2022/04/17 LA FINESTRA I EL MIRALL Pablo Coelho »
2022/04/10 GAUDEIX EL TEU CAFÈ
»
2022/04/03 LA IRA Dalai Lama »
2022/03/27 UNA LLEGENDA?
»
2022/03/20 A M I S T A T
»
2022/03/13 EL CEC
»
2022/03/06 LA NOIA Marc E. Boillat de Corgemont Sartorio »
2022/02/27 A TANT PER CAP, A TANT PER BARBA Albert Vidal »
2022/02/20 AFECTAS O INFECTAS?
»
2022/02/13 UN DISCURS MOLT CURT Bryan Dyson »
2022/02/06 P R O B L E M A Bagwan Shree Rajneesh »
2022/01/30 INCONTINÈNCIA
»
2022/01/23 ELLA VINDRÀ Pere Casaldàliga »
2022/01/16 TORNEM LES MEVES MANS
»
2022/01/09 P R O S E S Joan Salvat-Papasseit »
2022/01/04 REIS MAGS 2022
»
2022/01/02 CARTA ALS REIS MAGS
»
2021/12/25 CONFIAR EN DÉU Joan Josep Omella i Omella »
2021/12/19 RA-RA-RA C. Dean Fales »
2021/12/12 CANVI DE RITME C. Dean Fales »
2021/12/05 CITACIONS Eugen Bertolt Brecht »
2021/11/28 COSTUMS PERDUTS Aida Riera »
2021/11/21 MARCOS I MOSÉS Carmen Posadas »
2021/11/14 DRETS- OPORTUNITATS- RECOMPENSES C. Dean Fales »
2021/11/08 EL RESSUSCITAT (continuació) Josep Pla i Casadevall »
2021/10/31 EL RESSUSCITAT Josep Pla i Casadevall »
2021/10/25 QUÈ ES DEIA DE LA GENT GRAN
»
2021/10/17 L’ÒRGAN Gustavo Adolfo Bécquer »
2021/10/10 EL PREU DE LA LLIBERTAT C. Dean Fales »
2021/10/03 OCELLS AMICS Josep Maria de Sagarra »
2021/09/26 EL PREU DE LA LLIBERTAT C. Dean Fales »
2021/09/19 M’ESTIC FENT VELL (final) Fares Asad »
2021/09/12 M’ESTIC FENT VELL (continuació) Fares Asad »
2021/09/05 M’ESTIC FENT VELL Fares Asad »
2021/08/29 PERSONATGES DE LA HISTÒRIA
»
2021/08/22 LLEGIR PEL PLAER DE LLEGIR
»
2021/08/15 LLEGIR PEL PLAER DE LLEGIR
»
2021/08/08 TALONS SENSE FONS C. Dean Fales »
2021/08/01 L’HOME QUE VENIA ENTREPANS DE FRANKFURT C. Dean Fales »
2021/07/25 EREN ALTRES TEMPS
»
2021/07/18 L'EDAT DE L'HOME
»
2021/07/11 PER QUÈ COMPLICAR-SE LA VIDA?
»
2021/07/04 CANT ESPIRITUAL Josep Palau i Fabre »
2021/06/27 FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE José Mallorquí Figuerola »
2021/06/20 SE'LS HA DE DONAR ALLÒ PEL QUE PAGUEN C. Dean Fales »
2021/06/13 LA MORAL
»
2021/06/06 LA VERITAT ÉS COM VOSTÉ LA VEGI
»
2021/05/31 LA PARAULA MOU, PERÒ L’EXEMPLE ARROSSEGA
»
2021/05/23 BARCELONA 1929
»
2021/05/16 INTEGRITAT APORTA SERENITAT C. Dean Fales »
2021/05/09 MADURESA
»
2021/05/02 FRASES DIFÍCILS DE DIR (final)
»
2021/04/25 FRASES DIFÍCILS DE DIR (continuació)
»
2021/04/18 FRASES DIFÍCILS DE DIR
»
2021/04/11 SIGUES TU MATEIX(A)
»
2021/04/04 CADELLS EN VENDA
»
2021/03/28 SHAKERS (Secta religiosa) C. Dean Fales »
2021/03/21 LA MILLOR EXPRESSIÓ D’AMOR
»
2021/03/14 LES APARENCES ENGANYEN Regina Ferrando i Ferran »
2021/03/07 L’OBSTACLE Amado Nervo »
2021/02/28 HEM PROGRESSAT?
»
2021/02/21 AL MENYS AIXÍ HO DIU LA LLEGENDA Jorge Bucay »
2021/02/14 CONSELLS PER ANAR PER LA VIDA (continuació II) H. Jackson Brown Jr. »
2021/02/07 CONSELLS PER ANAR PER LA VIDA (continuació I) H. Jackson Brown Jr. »
2021/01/31 CONSELLS PER ANAR PER LA VIDA H. Jackson Brown Jr. »
2021/01/24 EL MESTRE SUFÍ Jorge Bucay »
2021/01/17 LA INDUMENTÀRIA    »
2021/01/10 SUGGERIMENTS Pablo Neruda »
2021/01/03 ELS REIS MAGS Lewis Wallace »
2020/12/27 TREBALLI FORT-JUGUI TRANQUIL C. Dean Fales »
2020/12/24 NIT DE NADAL Lewis Wallace »
2020/12/20 NADAL Joan Salvat-Papasseit »
2020/12/13 LA POR Josep Pla i Casadevall »
2020/12/06 JOAN SALVADOR GAVINA Richard Bach »
2020/11/29 RABINDRANATH TAGORE    »
2020/11/22 EL NINOT DE FUSTA    »
2020/11/15 TORNA, TORNA - NO, NO! C. Dean Fales »
2020/11/08 L’ESTIUET DE SANT MARTÍ    »
2020/11/01 SEMPRE    »
2020/10/25 CORONA VIRUS Víctor Espiga »
2020/10/18 JOSEP ANSELM CLAVÉ i CAMPS (1824 – 1874) Josep Lleonart i Maragall »
2020/10/11 TOTS SOM ACTORS    »
2020/10/04 ELS CATALANS PEL MÓN Pere Calders i Rossinyol »
2020/09/27 EL CONFERENCIANT Joaquim Muntanyola i Puig »
2020/09/20 TRISTANY I ISOLDA    »
2020/09/13 AVIVAR LA FLAMA INTERIOR Adhara Web »
2020/09/06 ANECDOTARI Carlos Fisas »
2020/08/30 PENSAMENTS    »
2020/08/23 ANECDOTARI Dale Carnegie »
2020/08/16 LA DESGRÀCIA (segona part) Josep Mª Folch i Torres »
2020/08/09 LA DESGRÀCIA (primera part) Josep Mª Folch i Torres »
2020/08/02 L’ÈXIT ES UN CAMÍ EMPINAT Anònim »
2020/07/26 AIGUA DEL POU Anònim »
2020/07/19 ANECDOTARI    »
2020/07/12 EL PAÍS DE LOT Loira Durban »
2020/07/05 ANECDOTARI    »
2020/06/28 EL PERDÓ Sant Mateu »
2020/06/23 SANT JOAN Josep Fornés »
2020/06/21 F R A S E S . . .    »
2020/06/14 CARTA D'ABRAHAM LINCOLN al mestre del seu fill Abraham Lincoln »
2020/06/07 LA SÍNDROME DE SISÈ GRAU C. Dean Fales »
2020/05/31 LA ROSA I EL GRIPAU    »
2020/05/24 QUÈ ÉS IMPORTANT? C. Dean Fales »
2020/05/17 EL CEL I L’INFERN    »
2020/05/10 FER-SE EL BENEIT    »
2020/05/04 QUÈ ÉS LA RIQUESA    »
2020/04/26 ANECDOTARI Winston Churchill »
2020/04/19 EL GOS I EL CONILL Meher Baba »
2020/04/12 ELOGIS MALINTENCIONATS C. Dean Fales »
2020/04/05 L’HOME I LA SEVA IMATGE Jean de La Fontaine »
2020/03/29 UN SOMRIURE Josep Mª Jaumà (traductor) »
2020/03/22 ANECDOTARI Albert Einstein »
2020/03/15 SILENCIS RENDIBLES    »
2020/03/08 SOMRIGUEM Charles de Foucauld »
2020/03/08 SOMRIGUEM Guy de Larigaudie »
2020/03/01 EL MIRACLE (segona part) Carles Soldevila »
2020/02/23 EL MIRACLE (primera part) Carles Soldevila »
2020/02/16 FER EL RIDÍCUL    »
2020/02/09 EL BRESSOL DE FUSTA Montserrat Vilaró Berenguer »
2020/02/01 AMOR GENERÓS Rabindranath Tagore »
2020/01/26 HIVERN    »
2020/01/19 GLOBUS DE COLORS Martin Luther King »
2020/01/12 PER EXEMPLE Vicent Andrés i Estellés »
2020/01/05 ANECDOTARI Albert Einstein »
2019/12/29 PER MEDITAR Richard David Bach »
2019/12/22 NADALA Pere Casaldàliga »
2019/12/15 ERA UN DRAPAIRE. . . Og Mandino »
2019/12/08 EN UNA FESTA DE GRADUACIÓ Dale Carnegie »
2019/12/01 ERA EL SEU PA DE CADA DIA Carme Riera Guilera »
2019/11/24 CREIEU-ME C. Dean Fales »
2019/11/17 PENSAMENT DEL DR. ROGERS Dr. Adrian Pierce Rogers »
2019/11/10 ALICIA EN TERRA DE MERAVELLES    »
2019/11/03 L’ENTUSIASME Og Mandino »
2019/10/27 LA CASTANYADA Antoni Bori i Fontestà »
2019/10/20 PARLAR EN PÚBLIC Dale Carnegie »
2019/10/14 QUELCOM PER SENTIR-SE ORGULLÓS C. Dean Fales »
2019/10/06 ANECDOTARI    »
2019/09/29 LA POR AL FRACÀS    »
2019/09/22 GESTIONAR LA TENSIÓ    »
2019/09/15 L'AMOR David Spangler »
2019/09/08 L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC    »
2019/09/01 PROVOCACIÓ José Mallorquí Figuerola »
2019/08/25 LA SAVIA INNOCÈNCIA D’UN NEN    »
2019/08/18 EL NÀUFRAG I EL MAR Isop/Esop (Esopo) »
2019/08/11 LA NEGOCIACIÓ Mark H. McCormack »
2019/08/04 PAGAT AMB UN GOT DE LLET    »
2019/07/28 DEPÈN DE LA MANERA    »
2019/07/21 DIA DE BUGADA    »
2019/07/14 EVOLUCIONEM?    »
2019/07/07 CAP I COR C. Dean Fales »
2019/06/30 L’ELOGI DE CATALUNYA François Marie Arouet “Voltaire” »
2019/06/23 SANT JOAN Joan Maragall »
2019/06/22 VESTIMENTA Juan Antonio Vallejo-Nájera »
2019/06/16 UN HOME ESTRANY Joaquim Muntanyola i Puig »
2019/06/09 LA CUCA DE LLUM    »
2019/06/02 TENIM VISIÓ? Wolly Vega »
2019/05/26 COM ESTUDIAR LES PERSONES I SINTONITZAR AMB ELLES Mark H. McCormack »
2019/05/19 ANECDOTARI    »
2019/05/12 LA TIMIDESA    »
2019/05/05 BENEFICIS DE LA CEGUESA    »
2019/04/28 ESTRELLES DE MAR SOBRE LA SORRA    »
2019/04/21 PARLANT D’ESTADÍSTIQUES C. Dean Fales »
2019/04/14 NO ENS FIQUEM A CASA DELS ALTRES    »
2019/04/10 ES DIU CALMA    »
2019/03/31 LA FELICITAT ÉS EL CAMÍ    »
2019/03/24 MISSATGE DE GANDHI Hans Christian Altman »
2019/03/17 UN POETA CATALÀ DEL SEGLE XX    »
2019/03/10 LA CONCURSANT Joaquím Muntanyola »
2019/03/03 ANECDOTARI MAHATMA GANDHI    »
2019/02/24 L’ORADOR DEMADES Esop »
2019/02/17 MÀXIMES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE José Mallorquí Figuerola »
2019/02/10 EL PAÍS DE LES MERAVELLES    »
2019/02/03 EL PRESIDENT HA DE VOLAR EN CLASSE TURISTA C. Dean Fales »
2019/01/27 LES SET MERAVELLES    »
2019/01/20 GARANTIA DE QUALITAT    »
2019/01/13 LA FAULA DE L’ERIÇÓ J. L. Segarra i Font »
2019/01/06 PREGÀRIA JUEVA    »
2018/12/30 NIT DE CAP D’ANY Grünewald »
2018/12/23 N A D A L A Josep Maria de Sagarra »
2018/12/16 PABLO PICASSO    »
2018/12/08 COM UN PAPER ARRUGAT    »
2018/12/02 ENTRE ALTRES PRIVILEGIS ... C. Dean Fales »
2018/11/25 EL JUDICI    »
2018/11/18 SIGUES UNA PERSONA SOCIABLE Dale Carnegie »
2018/11/11 RESSACA PSICOLÒGICA    »
2018/11/04 PERDRE LA VIDA DONANT ...    »
2018/10/28 CASTANYADA i HALLOWEEN    »
2018/10/21 RECULLS    »
2018/10/14 MÀXIMES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE José Mallorquí Figuerola »
2018/10/07 MONTSERRAT CABALLÉ    »
2018/09/30 HISTÒRIA INACABADA . . .    »
2018/09/23 EL PROBLEMA    »
2018/09/16 ELS PETITS DETALLS Nèstor Armstrong »
2018/09/09 ELS DOS MILLORS AMICS Anònim »
2018/09/09 ELS DOS MILLORS AMICS Anònim »
2018/09/03 PERSONES ESPECIALS    »
2018/08/26 LA SOLIDARITAT Rabindranath Tagore »
2018/08/19 LA GENT ÉS LA IMATGE DELS SEUS LÍDERS C. Dean Fales »
2018/08/12 ELS CLAUS    »
2018/08/05 UN DIA ...    »
2018/07/29 SENTÈNCIES    »
2018/07/22 LLEGENDA D'UNA DONA Anònim »
2018/07/15 ÈTICA Aristòtil »
2018/07/08 LA MEMÒRIA Anònim »
2018/07/01 ACTITUD MENTAL Dale Carnegie »
2018/06/23 SANT JOAN Joan Maragall »
2018/06/17 REFLEXIONS    »
2018/06/10 RENOI, AQUESTS BURÒCRATES! C. Dean Fales »
2018/06/03 COMPTE AMB ELS PREJUDICIS    »
2018/05/27 CONTROLAR LA PREOCUPACIÓ Dale Carnegie »
2018/05/20 DEBAT SOBRE ELS ERRORS C. Dean Fales »
2018/05/13 MÀXIMES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE José Mallorquí Figuerola »
2018/05/06 ALGUNS LLEGATS DE L'ANTIGUITAT    »
2018/04/29 FEM-HO BÉ    »
2018/04/22 LA NOSTRA LLEGENDA DE SANT JORDI    »
2018/04/15 HEM DE MOURE’NS ! C. Dean Fales »
2018/04/08 LA LLAR Rabindranath Tagore »
2018/04/01 ELS PESCADORS QUE AGAFAREN PEDRES Esop »
2018/03/26 REFLEXIONS SOBRE L'AUTOVIA C. Dean Fales »
2018/03/18 ALGUNES FRASES DE MARK TWAIN    »
2018/03/11 SENTÈNCIES Mare Teresa de Calcuta »
2018/03/04 ANECDOTARI Louis Pasteur »
2018/02/25 H U M I L I T A T    »
2018/02/18 COMPARAT AMB QUÈ? C. Dean Fales »
2018/02/11 EL COLOR INCERT DE LA MAR Roser Blàzquez Gómez »
2018/02/04 A L’ENTORN DE LA LLIBERTAT (II) Regina Ferrando i Ferran »
2018/01/28 A L’ENTORN DE LA LLIBERTAT (I) Regina Ferrando i Ferran »
2018/01/21 RECOMANACIONS    »
2018/01/14 DIES NEGRES Teresa Pàmies »
2018/01/07 MISSATGE DE CAP D’ANY    »
2017/12/31 CARTA ALS REIS D'ORIENT Victre Espiga »
2017/12/24 EL BON SAMARITÀ
»
2017/12/21 N A D A L A Miquel Martí i Pol »
2017/12/17 JUNTS, HO PODEM FER TOT Roser Blàzquez Gómez »
2017/12/10 ENRIC PRAT DE LA RIBA    »
2017/12/03 MITOLOGIA D'UN FET Tomás Borrás i Bermejo »
2017/11/26 ACONSEGUIM QUE LES COSES ES FACIN C. Dean Fales »
2017/11/19 I EL SOL VA DESAPARÈIXER Adhara Web »
2017/11/13 I N D E P E N D È N C I A    »
2017/11/05 EL REGAL Rabindranath Tagore »
2017/10/29 DIA DE DIFUNTS Josep M. Carreras »
2017/10/22 HALLOWEEN o CASTANYADA ? Ramon Redorta »
2017/10/15 LES APARENCES ENGANYEN    »
2017/10/08 HÈRCULES i ATENEA Isop/Esop (Esopo) »
2017/10/01 LA NACIONALITAT CATALANA    »
2017/09/24 DONAR LLUM    »
2017/09/17 CICATRIUS D'AMOR Anònim »
2017/09/10 FRANCESC MACIÀ i LLUSSÀ    »
2017/09/03 LLUM I OMBRA C. Dean Fales »
2017/08/27 HONESTEDAT    »
2017/08/20 SEMBLES BENEIT    »
2017/08/13 MISSATGE DEL VATICÀ    »
2017/08/06 RECOMANACIONS    »
2017/07/30 UNA HISTÒRIA INCREÏBLE    »
2017/07/23 ELOQÜÈNCIA Luci Anneu Sèneca »
2017/07/16 ELS FETS SÓN BONS, PERÒ . . . C. Dean Fales »
2017/07/09 PREJUDICIS    »
2017/07/02 EL RIURE COM GIMNÀSTICA INTERNA    »
2017/06/25 LA VIDA CONTRA RELLOTGE Camilo José Cela »
2017/06/18 LA NIT DE SANT JOAN    »
2017/06/11 SEGUIR CAVANT    »
2017/06/04 MADURESA    »
2017/05/28 LA CORTESIA    »
2017/05/21 I ARA QUE MANO... C. Dean Fales »
2017/05/14 PODER I AUTORITAT    »
2017/05/07 LA CARA QUE POSEM Anònim »
2017/04/30 SOVINT EM COSTA RECORDAR LES COSES (II)    »
2017/04/23 SOVINT EM COSTA RECORDAR LES COSES (I)    »
2017/04/18 UNA ROSA PER A L’ÀVIA Ramon Folch i Camarasa »
2017/04/16 AUTOESTIMA    »
2017/04/10 RESPOSTA DE SÒCRATES Jean de La Fontaine »
2017/04/02 NO ES DEIXI ENGANYAR C. Dean Fales »
2017/03/26 LIMITACIONS QUE FAN CRÉIXER Carles Capdevila i Plandiura »
2017/03/19 MANAR? ... GUIAR?    »
2017/03/12 AUTOMOTIVACIÓ    »
2017/03/05 FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE (VI) José Mallorquí Figuerola »
2017/02/26 CONSELLS    »
2017/02/19 UNA LLIÇÓ DE LIDERATGE    »
2017/02/12 SEMPRE HI HA DOS COSTATS C. Dean Fales »
2017/02/05 EL BOU I LA CIGALA Tomás de Iriarte »
2017/01/29 CONSELLS...    »
2017/01/22 ENTUSIASME + ... C. Dean Fales »
2017/01/15 UN MISSATGE ESPECTACULAR Jorge Mario Bergoglio »
2017/01/08 EL QUART REI Mamerto Menapace »
2017/01/05 NIT DE REIS Rosa Saureu »
2016/12/31 L'HOME DELS NASSOS Josep Gibert i Buch »
2016/12/25 ES DIU JESÚS Pere Casaldàliga i Pla »
2016/12/18 PAU    »
2016/12/11 FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE (V) José Mallorquí Figuerola »
2016/12/04 ENS DEMANARAN COMPTES?...    »
2016/11/27 UN SILENCIADOR PERFECTE C. Dean Fales »
2016/11/20 EN PRIMER LLOC, L’IMPORTANT Anònim »
2016/11/13 LA GERRA ESQUERDADA    »
2016/11/06 LES CANYES I EL CAMELL Jean de La Fontaine »
2016/10/30 LES CASTANYERES I LA TRADICIÓ Josep Maria de Sagarra »
2016/10/16 EL VALOR DE LA VIDA    »
2016/10/09 DESAFIANT LES REGLES    »
2016/10/01 QUE TÉ DE DOLENT C. Dean Fales »
2016/09/25 NORMES DE COMPORTAMENT Dale Carnegie »
2016/09/19 TEMPS DE REFLEXIÓ    »
2016/09/11 JOC I APRENENTATGE    »
2016/09/04 DEMÀ POT SER MASSA TARD    »
2016/08/28 DOS LLOPS Anònim »
2016/08/21 PAPAGAI C. Dean Fales »
2016/08/15 DONAR AMOR ...    »
2016/08/07 LLEGENDA ÀRAB    »
2016/07/31 FINS A CERT GRAU C. Dean Fales »
2016/07/24 PETJADES SOBRE LA SORRA Anònim »
2016/07/17 LA NECESSITAT DE SER NECESSARI    »
2016/07/10 LA SEXALESCENCIA    »
2016/07/03 COMPANY, COMPANY... C. Dean Fales »
2016/06/26 VUIT PENSAMENTS PER PASSAR PER ALT (Tots?)    »
2016/06/23 COMPANYIA    »
2016/06/12 EL JUDICI DEL RABÍ SAMUEL    »
2016/06/05 LA DOTZENA DEL FLEQUER C. Dean Fales »
2016/05/29 UN CONTE XINO    »
2016/05/22 L’AMBIGÜITAT Roger von Oech »
2016/05/15 ÉS FONAMENTAL! C. Dean Fales »
2016/05/08 UN CONSELL DEL PRESIDENT Josep Tarradellas »
2016/05/01 DIVERSOS    »
2016/04/24 EL LLOBARRO I EL PEIXET    »
2016/04/23 SANT JORDI, PATRÓ DE CATALUNYA    »
2016/04/17 FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE (IV) José Mallorquí Figuerola »
2016/04/11 EL DEMÀ MAI ARRIBA C. Dean Fales »
2016/04/03 UNA PREGUNTA    »
2016/03/27 PER ELS MEUS COETANIS C. Dean Fales »
2016/03/20 COM VÀREM APRENDRE A PENSAR Roger von Oech »
2016/03/13 SERMÓ DE NOVA ANGLATERRA C. Dean Fales »
2016/03/06 LA MARCA DE GUIX    »
2016/02/28 CREATIVITAT (II) Roger von Oech »
2016/02/21 EL LLENYATAIRE I LA MORT/EL LLAURADOR I ELS SEUS FILLS Jean de La Fontaine »
2016/02/14 LLOP SOLITARI    »
2016/02/07 ELS TRES FILTRES
»
2016/01/31 GAIREBÉ, QUASI . . .    »
2016/01/24 SILENCIS QUE PARLEN    »
2016/01/17 MAI ES TARD PER COMENÇAR    »
2016/01/11 CREATIVITAT    »
2016/01/03 I ES VA PRODUIR UN GRAN SILENCI... C. Dean Fales »
2015/12/27 DINTRE TEU...    »
2015/12/20 POEMA DE NADAL Josep Mª de Sagarra »
2015/12/13 PAU CASALS (1876 - 1973) Antoni Ribas »
2015/12/06 HEM SIGUT UN NUMERO?    »
2015/11/29 ANANT I VENINT C. Dean Fales »
2015/11/22 L’ÀNGEL    »
2015/11/15 UNA FRASE QUE NO HEM D’OBLIDAR    »
2015/11/08 LA IMATGE    »
2015/11/01 L’ARC DE SANT MARTÍ D’EN FINIAN C. Dean Fales »
2015/10/25 PENSAMENTS    »
2015/10/18 LLEGENDA MENORQUINA    »
2015/10/11 FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ (1859 – 1933)    »
2015/10/04 I EL VA CREAR A IMATGE DE DÉU    »
2015/09/28 EL PREU DE LA LLIBERTAT C. Dean Fales »
2015/09/20 A QUI PUGUI INTERESSAR    »
2015/09/13 ELS MISSATGERS DE LA MORT    »
2015/09/06 FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE (III) José Mallorquí Figuerola »
2015/08/31 L’ÈXIT POT ESSER INTOXICANT C. Dean Fales »
2015/08/23 LES COSES NO HAN CANVIAT John Ruskin »
2015/08/18 LA VERITABLE HISTORIA DEL “MARY CELESTE” (II) G. C. Thornley »
2015/08/09 LA VERITABLE HISTORIA DEL “MARY CELESTE” (I) G. C. Thornley »
2015/08/01 POSA'T A TREBALLAR C. Dean Fales »
2015/07/26 FRASES PER MEDITAR (IV)    »
2015/07/19 PROVERBI PERSA    »
2015/07/12 CAL PREDICAR AMB L’EXEMPLE    »
2015/07/05 ENVÀS HONRADESA C. Dean Fales »
2015/06/28 UNA VERITAT
»
2015/06/21 DONS QUE HEM REBUT (II) Og Mandino »
2015/06/14 DONS QUE HEM REBUT Og Mandino »
2015/06/07 NO CULPEM AL PIANO    »
2015/05/31 FRASES PER MEDITAR (III)    »
2015/05/24 HECTÀREES DE DIAMANTS C. Dean Fales »
2015/05/17 ERRAR ÉS HUMÀ C. Dean Fales »
2015/05/10 LA HISTÒRIA D’EN PEP    »
2015/05/03 PENSAMENTS DE L’EDAT    »
2015/04/26 SER AGRAÏT Fèlix Pi i Perramon »
2015/04/19 SER FELIÇ    »
2015/04/12 FRASES PER MEDITAR (II)    »
2015/04/05 UN SISTEMA DE PREVENCIÒ C. Dean Fales »
2015/03/29 AMICS DEL CAMÍ . . . TERCERA EDAT    »
2015/03/22 SOMRIU. . .    »
2015/03/14 FUGIM DE L’ESCLAVITUD C. Dean Fales »
2015/03/08 LLEGENDA CANÀRIA    »
2015/03/01 LA GENERACIÓN QUE CONSTRUYÓ ESPAÑA    »
2015/02/22 HUMOR BRITÀNIC    »
2015/02/15 FRASES PER MEDITAR    »
2015/02/10 EL TALÓ D’AQUIL·LES    »
2015/02/01 QUEDI'S AMB EL CANVI C. Dean Fales »
2015/01/26 POEMA “LA VIDA” Mare Teresa de Calcuta »
2015/01/19 SIGUI ESPECÍFIC, CONCRET. . .! C. Dean Fales »
2015/01/11 UNA AUTORITAT EN LA MATÈRIA C. Dean Fales »
2015/01/03 CAMPANADES DE LA HISTÒRIA    »
2014/12/28 DE TOTES MANERES Mare Teresa de Calcuta »
2014/12/22 UN CANT ALS IGNORATS C. Dean Fales »
2014/12/14 EL VELL GOS DE CAÇADOR Adhara Web »
2014/12/08 QUÉ IMPORTA José de Sousa Saramago »
2014/12/01 SI.... Rudyard Kipling »
2014/11/16 AUTOADMINISTRACIÓ C. Dean Fales »
2014/11/10 EL VELL I ELS SEUS FILLS Jean de La Fontaine »
2014/11/02 MISSATGE D’AMOR Mare Teresa de Calcuta »
2014/10/26 SAVIESA DE LES EDATS C. Dean Fales »
2014/10/19 LA CARRETA BUIDA    »
2014/10/13 EL PENSAMENT DE LINCOLN C. Dean Fales »
2014/09/28 LA BOTA DE SANT FARRIOL Antoni Bori i Fontestà »
2014/09/19 EL TEU VALOR NO CANVIA Adhara Web »
2014/08/31 UN DO DE DÉU C. Dean Fales »
2014/08/24 FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE (II) José Mallorquí Figuerola »
2014/08/17 SOBREPOSAR-SE ALS OBSTACLES C. Dean Fales »
2014/08/07 HAFID Og Mandino »
2014/08/03 FINS DESPRÉS, GOLAFRE ! C. Dean Fales »
2014/07/27 L'ENTUSIASME C. Dean Fales »
2014/07/20 ALFONS X, EL SAVI Antoni Bori i Fontestà »
2014/07/14 L'ELOGI C. Dean Fales »
2014/07/06 CARTA A UN NET    »
2014/06/28 A QUI PUGUI INTERESAR    »
2014/06/22 ALGÚ SEMPRE PAGA C. Dean Fales »
2014/06/15 HEU SENTIT PARLAR DE LA LLEI DE PARKINSON ?    »
2014/06/06 DESIDERÀTUM    »
2014/06/01 FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE (I) José Mallorquí Figuerola »
2014/05/25 DINS DE CADASCÚ DE NOSALTRES    »
2014/05/11 LLIÇONS DE LIDERATGE C. Dean Fales »
2014/05/04 A ON ES LA MEVA FONT D'ENERGIA Eduardo Criado Aguirre »
2014/04/27 RECORDANT A WILLIAM SHAKESPEARE    »
2014/04/20 CANVIEM DESITJAR PER NECESSITAR Robert Conklin »
2014/04/13 EL VERITABLE SECRET C. Dean Fales »
2014/04/06 NO IMPORTA A QUINA BANDA DE LA TAULA ESTIGUI VOSTÉ Murray McBride’s Forum »
2014/04/06 TOTS TENIM LA NOSTRA VERSIÓ DE LA REALITAT Mark Macormack »
2014/04/01 CORATJE C. Dean Fales »
2014/03/23 TINGUES SEMPRE PRESENT Mare Teresa de Calcuta »
2014/03/16 PER JOVES I GRANS Douglas MacArthur »
2014/03/07 L'OLLA DE FANG I L'OLLA DE FERRO Jean de La Fontaine »
2014/03/02 POSEM-SE EL “SALACOT” D’EXPLORADOR Eduardo Criado Aguirre »
2014/02/23 LA LLEIALTAT ÉS UN CARRER BIDIRECCIONAL C. Dean Fales »
2014/02/16 ESCOLTA . . . ! Montserrat Cantí »
2014/02/04 CONFIDÈNCIES D'UN BON CLIENT C. Dean Fales »
2014/02/02 LLIÇÓ DE LA NATURA C. Dean Fales »
2014/01/26 PARC DEL PARADÍS - ILLA D'OAHÚ Eduardo Criado Aguirre »
2014/01/18 EL PESCADOR I LA SERP    »
2014/01/12 ELS DOS AMICS I L'OS Félix María Samaniego »
2014/01/06 UNA IMATGE DIFERENT C. Dean Fales »
2013/12/30 UN TRESOR AMAGAT Eduardo Criado Aguirre »
2013/12/23 L'ART DE SABER ESCOLTAR    »
2013/12/16 EL PETIT PRÌNCEP I LA GUINEU Antoine de Saint-Exupéry »
2013/12/09 RECORDANT A SALVADOR ESPRIU    »
2013/12/02 FACI LA SEGONA PREGUNTA C. Dean Fales »
2013/11/25 LLEGENDA ORIENTAL DEL SEGLE XX Eduardo Criado Aguirre »
2013/11/18 PREPOTÈNCIA ? C. Dean Fales »
2013/11/11 RECORDAT, PER QUÈ?    »
2013/11/04 NO TOTS ELS DONS SÓN D’OR C. Dean Fales »
2013/07/25 LA PARÀBOLA DELS DOS MARS    »
2013/07/04 LA CAMPANA DE SANT HONORAT (1.714) Josep Mª de Sagarra »


* * * * * * * * * * * * * 
                  
A QUI PUGUI INTERESSAR

Els textos que pengem en aquesta pàgina del blog, tots ells han sigut teclejats pel que subscriu, copiant-los de llibres que tinc a casa;  sempre procuro donar-ne la referència editorial, i espero que hom entendrà que ho faig des de l’admiració i amb ànim de remarcar-los –no pas amb cap afany de lucre, de lluïment personal i menys amb intenció de perjudicar els drets de ningú, ben al contrari.  Altres són d’inventiva pròpia.

Dir-vos també que algunes vegades m’arrisco maldestrament a fer de traductor, confiant s’em perdonarà la gosadia.

Si en algun cas detecteu en aquesta pàgina conflicte de copyright o de qualsevol altra mena, agrairé que m’ho feu saber i encontinent ho suprimiria.
  
Ramon Forcada i Cabot – Soci nº419





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada