LA PARAULA MOU,
PERÒ L’EXEMPLE ARROSSEGA
A
Espanya, en la carrera del Cross de Navarra a Burlada, el 2 de desembre
2013, va succeir un fet que ens demostra que el testimoni i la
integritat d'una persona es reflecteixen en tots els àmbits de la seva
vida.
L'atleta
kenyà, Abel Mutai, medalla d'or en els Jocs Olímpics de Londres 2012,
estava a punt de guanyar la prova quan va confondre el tram final de la
competició. Creient haver guanyat, i amb alguns metres per recórrer
encara, va afluixar totalment el pas i, relaxat, va començar a saludar
al públic creient-se vencedor.
Iván
Fernández Anaya, que venia segon, en veure que s'equivocava i es parava
metres abans de la meta, no va voler aprofitar l'ocasió per
sobrepassar-lo i guanyar el Cross.
Es
va quedar enrere d'ell, i amb gestos perquè l’entengués i gairebé
empenyent-lo, va portar al kenyà fins a la meta, deixant-lo passar
davant.
Iván Fernández Anaya, corredor espanyol de 24 anys va afirmar en acabar la prova: "Encara que m'haguessin
dit que guanyant tenia plaça en la selecció espanyola per a l'Europeu,
no m'hauria aprofitat. Crec que és millor el que he fet que no pas si
hagués guanyat” . I això és molt important, perquè avui en
dia, tal com estan les coses en tots els ambients, en el futbol, en la
societat, en la política, on sembla que tot l’honest ha perdut el seu
valor, un gest d'honradesa va molt bé.
Per què les notícies dolentes corren com la pólvora, i d’aquest tipus d'exemples se’n parla tant poc?
Explica-ho
als teus néts, ja que cada dia, malauradament, es veuen menys aquest
tipus de coses en el nostre viure quotidià i en l'esport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada