Dèiem ahir - HALLOWEEN o CASTANYADA ? - Ramon Redorta - 22/10/2017

HALLOWEEN o CASTANYADA ?

Tots Sants és una festa que es debat entre dues aigües: la tradicional Castanyada, i l’assimilació del Halloween nord-americà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interior de Catalunya com a majoritària, entre els joves, i a ciutat, cada cop més creix la simpatia per la festa de Halloween.

D’on ve aquesta festa? Els celtes celebraven el Samuhin entre l’1 i l’11 (actualment entre Tots Sants i San Martí). Per la festa de Samuhin s’obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre’n la seva benedicció. Va ser l’emperador Lluís el Pietós amb la influencia dels bisbes de la Gàl·lia qui va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d’aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el contingut.

A casa nostra és tradicional, per Tots Sants, torrar castanyes. Es mengen castanyes i panellets fets d’ametlles i pinyons i també moniatos. Aquests panellets, que antigament eren oferts als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres, tot regat amb vi dolç (vi bo).

L’endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat i, per tant, tothom visita el cementiri per resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.

La carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se’n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet a les comarques del Ripollès i d’Osona i s’exposaven a les nits amb espelmes als marges de camins, o tan a dins de les cases com afora, per fer por als més innocents. També s’havia fet amb naps. Aquesta pràctica, doncs, és tan nostra com la castanyada.

Halloween té el mateix origen que Tots Sants. Ja ho diu la paraula. Halloween és All Hallows' Eve, o el vespre de tot el sagrat, o sia Tots Sants. És la nit que poden tornar a casa aquells qui van morir.

Per això fins i tot se’ls oferien aliments, que es posaven davant la carbassa amb flama i se’ls convidava a sopar. I, si no els donaves menjar l’ànima se podia enfadar i venjar-se de la família. O sigui que l’atmosfera de terror de Port Aventura i la iconografia americana de gats negres, bruixes, assassins i caps tallats té el seu origen en els esperits dels morts de la família, els fantasmes, és clar.

Els nens americans, i cada cop més els de casa nostra, que van de casa en casa disfressats com si ells fossin les ànimes, demanant caramels i amenaçant de fer trapelleries si no els dónes menjar, estan evocant aquella ofrena alimentaria.

Fonts: Article (fragments) de Ramon Redorta del dissabte 14 novembre 2009 publicat a Internet amb el títol: “Tots Sants”´

22 octubre 2017

Viatges i Sortides - SORTIDA A VIC - 15/02/2014

SORTIDA A VIC

Dissabte, 15 de febrer, 08,00 hores del matí.  Sortida en autocar des del parc Felicià Xarriè, recollida de personal al barri Cotet i a Premià de Mar i, directes cap a la comarca d’Osona.

Lluïa el sol i la temperatura era primaveral, inclòs a la tornada. Cal destacar la guia que ens acompanyà (Mª Àngels); tota una erudita en la història de Catalunya. Començant per l’origen dels noms de ciutats i pobles, fins a centrar-se amb el personatge de l’abat Oliva, Bisbe de Vic, de Ripoll i de Cuixà, que fou qui aconseguí en el segle X l’anomenat tractat de pau i treva, que posà freno a les correries i enfurides lluites entre els senyors feudals, nobles i comtes de la Catalunya Nord. Aquell abat començà legislant la impunitat per qui es refugiés a 15 passes de les esglésies i edificis de culte i religiosos (amb l’amenaça d’excomunió);  i van anar ampliant el nombre de passes permetent així que s’aglutinessin els habitatges al voltant de les esglésies, i que els senyors feudals deixessin de lluitar, arrasant pobles i collites per annexionar-se nous territoris.

Vàrem esmorzar en el restaurant “La Masia” de Taradell; assortiment d’embotits, pa amb tomàtec, vi, begudes i cafè.

Sortida cap a la capital de l’Osona i passada per l’enorme mercat de Vic on qualcuns s'hi varen quedar.

Altres vàrem seguir amb la visita guiada pel casc antic on la neoclàssica Catedral Basílica de Sant Pere, és impressionant.  Les pintures que decoren el seu interior, obra del famós pintor Josep Mª Sert, qui desprès d’anys invertits en la dita decoració, veié com  en el 1.936 va ésser destruïda per un incendi provocat;  i, a l’acabar la guerra la va tornar a decorar finalitzant  l’obra  pocs mesos abans de morir (1.945).  És de considerable valor el retaule que es troba darrere l’altar major; un retaule enorme d’alabastre amb motius de Sant Pere i la Verge amb el nen. 

 









Visitàrem la cripta amb columnes preromàniques; poca llum i molt baix de sostre, reflex del sentiment recollit i espiritual de l’època. Sortirem després al claustre grandiós, amb molta alçada de sostre, reflexa també espiritual que l’arquitectura gòtica aportà llavors.  En el centre del jardí un monument d’en Jaume Balmes. 

El recorregut pel casc antic fou molt interessant per les mansions, palaus i palauets emblemats que vàrem veure; edificis nobiliaris i arquitectura modernista molt interessants.

Tornada al gran mercat de Vic i temps lliure (hora i mitja) per recorre’l. 

A les dues, retornem al restaurant “La Masia” de Taradell a on hi vàrem dinar.  

Fou copiós: calçots i escarxofes a dojo, seguidament escudella barrejada, i graellada de carn. Va sobrar de tot. Cava, pastís, licors i cafè.

 

Amb un xic més de pes, a les cinc de la tarda sortírem cap a Premià, delectats novament per la guia qui, amb diversos acudits molt aguts, també va retornar a la història i a l’anecdotari. No dec avorrir-vos allargant-me. Però permeteu quelcom interessant sobre el simbolisme dels arbres. El xiprer és símbol del cristià, per allò de les arrels molt profundes i la tendència per adreçar-se cap al cel. Així doncs, quant a la Catalunya Nova (Tarragona, Terres de l’Ebre), de domini sarraí, hi convivien tres cultures sense problemàtica, les cases pairals o els patis s’identificaven, segons la cultura, per una olivera si jueva, una palmera, si sarraïna o un xiprer si cristiana.

Sobre els xiprers hi ha més a dir, però els que varen vindre ja us ho explicaran.

Certament, ens ho vàrem passar molt, però que molt bé.

17 febrer 2.014