Dèiem ahir - CASTANYADA i HALLOWEEN - 28/10/2018

CASTANYADA i HALLOWEEN,

Dues tradicions en paral·lel.

Amb l’estrena del mes de novembre arriba la festa més popular de la tardor: la Castanyada. Però a aquesta celebració tan tradicional de la cultura catalana, ja fa uns anys que li ha sorgit un dur competidor: la festa de Halloween, d’origen anglosaxó. 

Castanyada o Halloween? Tradició o modernitat? Tradicions catalanes o costums anglosaxons? Com diu la dita “tants homes, tants parers”. Aquest és el cas, d’uns anys ençà, del que passa a casa nostra per celebrar l’arribada de la festivitat de Tots Sants. I tot el que molts poden pensar (que les dues festes no tenen res o molt poc a veure), l’origen de Halloween beu de les mateixes fonts que la de Tots Sants. De fet el seu nom ja dóna una pista; Halloween és l’abreviació dels mots anglesos antics All Hallows' Eve (vigília de tots els sants).

Davant de la disjuntiva que es presenta hi haurà qui es decantarà per la Castanyada, una tradició catalana, una festa popular de tardor basada fonamentalment en la gastronomia; els grans protagonistes: moniatos i castanyes, a poder ser torrats a la llar de foc però on l’estrella indiscutible és el panellet, aquell petit mos de sucre i ametlla que fa les delícies de grans i petits.

Per aquells més “moderns”, una  tradició anglosaxona, el Halloween, arribat per fer la competència a la Castanyada. Festa entorn al terror, sarcàstic i divertit, on les grans protagonistes són les disfresses de personatges terrorífics, les carabasses il·luminades de l’interior, els esquelets i els caramels, element indispensable per evitar els ensurts que intenten provocar durant tota la nit els més petits. 

I pel més indecisos, aquells als que sempre els hi costa prendre decisions, sempre queda la solució de prendre castanyes i panellets, disfressats de Dràcula i amb una carbassa il·luminada sobre la taula. 

Bona Castanyada!!! o. . . Bon Halloween!!!

Panxing Maresme nº 79

Novembre 2016

28 Octubre 2018

Dèiem ahir - HALLOWEEN o CASTANYADA ? - Ramon Redorta - 22/10/2017

HALLOWEEN o CASTANYADA ?

Tots Sants és una festa que es debat entre dues aigües: la tradicional Castanyada, i l’assimilació del Halloween nord-americà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interior de Catalunya com a majoritària, entre els joves, i a ciutat, cada cop més creix la simpatia per la festa de Halloween.

D’on ve aquesta festa? Els celtes celebraven el Samuhin entre l’1 i l’11 (actualment entre Tots Sants i San Martí). Per la festa de Samuhin s’obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre’n la seva benedicció. Va ser l’emperador Lluís el Pietós amb la influencia dels bisbes de la Gàl·lia qui va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d’aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el contingut.

A casa nostra és tradicional, per Tots Sants, torrar castanyes. Es mengen castanyes i panellets fets d’ametlles i pinyons i també moniatos. Aquests panellets, que antigament eren oferts als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres, tot regat amb vi dolç (vi bo).

L’endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat i, per tant, tothom visita el cementiri per resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.

La carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se’n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s’havia fet a les comarques del Ripollès i d’Osona i s’exposaven a les nits amb espelmes als marges de camins, o tan a dins de les cases com afora, per fer por als més innocents. També s’havia fet amb naps. Aquesta pràctica, doncs, és tan nostra com la castanyada.

Halloween té el mateix origen que Tots Sants. Ja ho diu la paraula. Halloween és All Hallows' Eve, o el vespre de tot el sagrat, o sia Tots Sants. És la nit que poden tornar a casa aquells qui van morir.

Per això fins i tot se’ls oferien aliments, que es posaven davant la carbassa amb flama i se’ls convidava a sopar. I, si no els donaves menjar l’ànima se podia enfadar i venjar-se de la família. O sigui que l’atmosfera de terror de Port Aventura i la iconografia americana de gats negres, bruixes, assassins i caps tallats té el seu origen en els esperits dels morts de la família, els fantasmes, és clar.

Els nens americans, i cada cop més els de casa nostra, que van de casa en casa disfressats com si ells fossin les ànimes, demanant caramels i amenaçant de fer trapelleries si no els dónes menjar, estan evocant aquella ofrena alimentaria.

Fonts: Article (fragments) de Ramon Redorta del dissabte 14 novembre 2009 publicat a Internet amb el títol: “Tots Sants”´

22 octubre 2017