Dèiem ahir - CASTANYADA i HALLOWEEN - 28/10/2018

CASTANYADA i HALLOWEEN,

Dues tradicions en paral·lel.

Amb l’estrena del mes de novembre arriba la festa més popular de la tardor: la Castanyada. Però a aquesta celebració tan tradicional de la cultura catalana, ja fa uns anys que li ha sorgit un dur competidor: la festa de Halloween, d’origen anglosaxó. 

Castanyada o Halloween? Tradició o modernitat? Tradicions catalanes o costums anglosaxons? Com diu la dita “tants homes, tants parers”. Aquest és el cas, d’uns anys ençà, del que passa a casa nostra per celebrar l’arribada de la festivitat de Tots Sants. I tot el que molts poden pensar (que les dues festes no tenen res o molt poc a veure), l’origen de Halloween beu de les mateixes fonts que la de Tots Sants. De fet el seu nom ja dóna una pista; Halloween és l’abreviació dels mots anglesos antics All Hallows' Eve (vigília de tots els sants).

Davant de la disjuntiva que es presenta hi haurà qui es decantarà per la Castanyada, una tradició catalana, una festa popular de tardor basada fonamentalment en la gastronomia; els grans protagonistes: moniatos i castanyes, a poder ser torrats a la llar de foc però on l’estrella indiscutible és el panellet, aquell petit mos de sucre i ametlla que fa les delícies de grans i petits.

Per aquells més “moderns”, una  tradició anglosaxona, el Halloween, arribat per fer la competència a la Castanyada. Festa entorn al terror, sarcàstic i divertit, on les grans protagonistes són les disfresses de personatges terrorífics, les carabasses il·luminades de l’interior, els esquelets i els caramels, element indispensable per evitar els ensurts que intenten provocar durant tota la nit els més petits. 

I pel més indecisos, aquells als que sempre els hi costa prendre decisions, sempre queda la solució de prendre castanyes i panellets, disfressats de Dràcula i amb una carbassa il·luminada sobre la taula. 

Bona Castanyada!!! o. . . Bon Halloween!!!

Panxing Maresme nº 79

Novembre 2016

28 Octubre 2018

Dèiem ahir - RECULLS - 21/10/2018

R E C U L L S

- Estima’m quan menys m’ho mereixi, per què serà quan més ho necessiti.

Doctor Jekill

 

- Estimar significa col·locar la felicitat pròpia en la felicitat dels altres.

Pierre Teilhard de Chardin

 

- Déu ens ha donat un sol camí per la vida, i és  l’amor; un únic camí per la felicitat, i és l’amor; i  un sol camí de perfecció, i és també l’amor.

Higinio Ugo Tarchetti

- Així com una mare vigila i protegeix, fins amb la seva vida, al seu únic fill. Així, amb un pensa ment il·limitat, s’ha de sentir amor i compassió per tots els éssers vivents, amar al món en sa totalitat, sense cap limitació, amb bondat ben-volent i infinita. Aquesta és la suprema manera de viure.

Buda

- La mesura de l’amor és amar sense mesura.

Sant Agustí

 

- Un dia, en el desert, em va semblar veure un animal. En apropar-me, vaig veure que era un home. En apropar-me més, vaig veure que era el meu germà.

Proverbi Africà

21 octubre 2018

Dèiem ahir - MÀXIMES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE - José Mallorquí Figuerola - 14/10/2018

MÀXIMES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE

Sempre estem en guerra. L`home mai coneix la pau. Si arribés a conèixer la veritable pau, la pau utòpica, mai més esclataria altra guerra. Pau seria el repòs absolut dels odis i de les ambicions, amb la realització de tots els ideals cristians. Si això s’arribés a aconseguir, qui desitjaria la guerra? És mil vegades pitjor la desintegració gradual de l’esperit en la vida que s’anomena normal, que la mort fulminant en el camp de batalla. És la guerra de la pau, la que destrueix les ànimes. En l’altra sols es destrueixen els cossos . En la guerra és més fàcil fer-se amb cent amics sincers, disposats a exposar les seves vides per la nostra en el camp de batalla, que guanyar en la pau una vintena d’amics disposats a arriscar els seus estalvis, les seves comoditats i la seva influència.

“Muerte, punto de destino” (1949) 

Mai s’ha de predicar amb l’exemple. Quan es diu, per exemple: “Hem de menjar menys en benefici dels nostres germans que passen fam”, s’ha de dir estant gras i llustrós. Així la gent treu la vaga impressió que passar gana engreixa. Si ho digués una persona que pesés trenta quilos, i a la que s’haguera de sostenir amb unes cordes, per què la seva feblesa no el permetés sostenir-se d’en peu, i quina primesa el convertís en un objecte quasi transparent, sols aconseguiria provocar en el públic unes atroces ganes de menjar davant de semblant demostració de què és la fam. Si una persona ben alimentada predica temprança, la gent somriu amb bon humor i deixa unes monedes pels afamats; però si el que demana abstinència és un afamat, la gent s’irrita i pensa: “S’ha de predicar sense l’exemple”.

"Calavera López” (1947)

José Mallorquí Figuerola (1913 – 1972)

14 octubre 2018

Dèiem ahir - MONTSERRAT CABALLÉ - 7/10/2018

MONTSERRAT CABALLÉ

(1933 – 2018)

No hi ha altra soprano lírica que, com la nostra Montserrat Caballé, hagi tingut un repertori de 102 òperes.

Et aquí alguns simpàtics retalls de la nostra benvolguda diva:

UN COP QUE PODIA SER SERIÓS

Un disgust, que podia haver tingut serioses conseqüències: el mes de desembre de 1972, poc abans de pujar a un avió, li va caure damunt l’avantbraç un objecte feixuc, que li va fracturar. La Caballé va comentar: “Després de tot, he tingut sort; rebent jo el cop es va evitar que l’objecte hagués caigut damunt el cap de la meva filla. I hauria estat mortal”.

(Dels diaris del mes de desembre de 1972)

RESPOSTES A UN QÜESTIONARI “ESTIL PROUST” (any 1973)

- Quina és la qualitat que més estimeu en la dona?
- “Que sàpiga ser dona. Ésser dona trobo que ja és una gran cosa”.
- Quin és el vostre principal defecte?
- “El gèni”.
- La vostra ocupació preferida?
- “Tenir cura dels fills”.
- Què voldríeu ser?
- “Esposa i mare, no res més”.


AMOR I MATRIMONI

Hom li va preguntar si creia permissible l’amor lliure. La resposta de Montserrat Caballé:

- “Amor lliure? Si com amor lliure s’entén el que sempre ha existit en l’ésser humà abans de la institució del matrimoni, sí. Hi ha l’amor que és purament  sexe, però no té res a veure amb l’amor veritable. I a la inversa. Si hom estima d’ambdues maneres, millor. Trobo que l’amor humà és i sempre ha d’estar pel damunt de tot paper o contracte matrimonial. Però no estic contra el matrimoni".

(“El Correo Catalán”, 18 de març de 1978)

Montserrat Caballé va anunciar que es retiraria quan acabés de complir els contractes que té signats. La declaració va promoure grossa consternació. La diva no va dir fins a quin any tenia actuacions emparaulades. Solament va dir que es volia retirar a temps, en plenes facultats vocals, “per tal que els afeccionats, els amics i les persones que creuen en mi em recordin com una bona cantant”.

La conversa amb Montserrat Caballé ha estat un veritable test. La deixo amb els seus llibres de música, el piano de cua, la Gran Enciclopèdia Catalana que sobresurt dels llibres de la seva biblioteca i els diaris “The Times” i “Le Monde” que sol llegir, quan té temps, mentre recorda la frase de Georges Pompidou: “Quina llàstima que vós hàgiu nascut a l’altra banda dels Pirineus!” I la resposta de la gran cantant: “Però per a mi ha estat una sort néixer a Catalunya i endur-me’n aquesta condecoració francesa a la meva terra”.

Antoni Ribas

Extret del seu llibre “Catalans Universals” – 1980

07 octubre 2018