CORONA VIRUS
Hi
havia una vegada en un país molt i molt proper, un virus que era
conegut amb el nom de Coronavirus. Aquest virus, com tothom que es posa
una corona al nom o al cap, volia conquerir tot el món i com que no
tenia cames la única manera que tenia de fer-ho era anar saltant de
persona en persona.
Van
venir els homes i les dones més forts (o més ben dit, les dones i els
homes que es creien els més forts) de tot el món, però cap va ser capaç
de guanyar al virus, ja que aquest era tan petit que sempre sabia com
esquivar els cops.
- I si és tan petit, com el podem guanyar?- va començar a preguntar-se tothom.
- Molt fàcil!
– va dir un nen que passava per allà (un nen, que és tots els nens, i
que en aquest conte simbolitza el sentit comú, una característica humana
que sovint anem perdent a mesura que ens fem grans, igual que la
capacitat de veure l’elefant dins de la boa (“El petit príncep”).
-Si no té cames - va seguir el nen - nosaltres
som les seves cames. Si ens quedem tot el temps que puguem a casa, no
podrà seguir avançant, i el vencerem sense lluitar, que és la manera com
es guanyen les lluites més importants de la vida – va dir el nen deixant a tothom bocabadat.
I
així va ser com tots els nens van quedar-se dues setmanes a casa, i com
els adults vàrem aprendre una mica de sentit comú dels infants. Així va
ser com tothom va tenir temps de tornar a llegir “El petit príncep”, i
entendre’l. I així va ser com vàrem entendre que les victòries de debò
es guanyen amb unes armes que són invisibles als ulls.
Victor Espiga
14 març 2020
25 octobre 2020