Dèiem ahir - EL PREU DE LA LLIBERTAT - C. Dean Fales - 26/09/2021

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Ara fa uns dies, llegia un article en el diari sobre un dels nostres atletes universitaris que, malgrat havia destacat molt en l’atletisme universitari, no va ésser suficient per jugar com a professional. Estava molt enfadat amb els seus professors. I era un enuig i una amargor completament justificables.

A causa de les seves habilitats atlètiques, es convertí en un membre molt destacat en l’equip de futbol del seu col·legi . El futbol era una activitat molt important en la Universitat a on estava matriculat, de manera que els seus professors, aparentment, li varen facilitar les classes. Se li van donar qualificacions que no es mereixia. Se li va permetre que no fes tots els treballs que havia de fer (treballs que s’exigien a tots els altres alumnes que no destacaven en futbol). El resultat fou que es va graduar de la universitat amb un diploma, però amb molt poca formació acadèmica.

Per descomptat que això no haguera estat tan important si hagués donat la talla amb els futbolistes professionals. No es va poder inscriure doncs, a la lliga professional i, malauradament, no estava preparat per guanyar-se la vida d’altra manera. Havia passat quatre anys en una prestigiosa Universitat i encara que disposava d’un diploma per provar-ho, ningú el volia contractar. No estava preparat per fer un treball productiu,

M’haurien d’haver fet treballar” – li explicà al periodista que li estava fet l’entrevista. Efectivament, ho havien d’ haver fet. No podem absoldre a l’atleta de tota la culpa, però els seus professors foren els seus líders, els seus mestres. Era la seva responsabilitat ensenyar-lo, entre altres coses, perquè si havia de gaudir de les llibertats bàsiques: llibertat de fam, de la necessitat, del temor, llibertat de fer quelcom, llavors hagués hagut de exercir la disciplina necessària per estudiar i aprendre, per poder convertir-se en un membre productiu per la societat.

El preu de la llibertat és la disciplina.


C. Dean Fales (1952)

26 setembre 2021

Dèiem ahir - M’ESTIC FENT VELL (final) - Fares Asad - 19/09/2021

 

M’ESTIC FENT VELL
 (Final)


M’agrada ser la persona en la qual m’he convertit.

No viuré sempre..., però mentre sigui aquí, no perdre el temps en deplorar el què pogué ser o preocupar-me del que serà.

Menjaré postres cada dia (si així ho desitjo).

Simplement estimaré. Estimaré amb generositat. Parlaré amb amabilitat..., i la resta..., deixem-ho per a Déu.

Que maco és contemplar les flors i ensumar la seva fragància, ara que ja som grans!

Que boniques són les papallones que volen de flor en flor!

Benvolguts amics: gaudim dels nostres anys de vida i no sofrim per haver perdut la joventut!

Visquem i estimem. Déu ens valora a tots nosaltres, i nosaltres ens valorem també.

Somriem cada matí per què Déu s’ha despertat abans que nosaltres i ha penjat el Sol en la nostra finestra!

Fares Asad

19 setembre 2021

Dèiem ahir - M’ESTIC FENT VELL (continuació) - Fares Asad - 12/09/2021

 

M’ESTIC FENT VELL
(Continuació)

Caminaré per la platja sense banyador..., malgrat la mirada de compassió dels que porten bikini..., ells també es faran vells (si tenen sort).

Sé que algunes vegades seré oblidadís. Però em recordo de les coses importants.

A través dels anys el meu cor s’ha trencat. Com no pot trencar-se el cor quan perds algú estimat, o quan un nen pateix, o quan mort la teva mascota...?

Però el cor trencat és el que ens dóna força, enteniment i compassió. Un cor que no s’ha trencat mai, no sabrà mai de la felicitat que comporta el ser imperfecte.

Em considero beneït per haver viscut suficient perquè els meus cabells es tornin grisos..., i conservar el somriure de la meva joventut.

Puc dir “NO”, i voler dir-ho.   Puc dir “SÍ”, i voler dir-ho.

Quan et vas envellint és més fàcil ser positiu. Et preocupes menys del que les altres persones puguin pensar.

Fins i tot m’he guanyat el dret d’equivocar-me.

M’agrada fer-me vell, perquè em dóna “LLIBERTAT”.

Fares Asad
(Continuarà)

12 setembre 2021


Dèiem ahir - M’ESTIC FENT VELL - Fares Asad - 5/09/2021

 

M’ESTIC FENT VELL

L’altre dia una persona jove em preguntà què se sentia quan s’és vell; em va sorprendre molt doncs, jo no em considero vell. Crec que el fet de fer-se vell és un regal.

Probablement, per primera vegada en ma vida, ara sóc la persona que sempre he volgut ser.

Cert que algunes vegades em desespero veient el meu cos. . ., les arrugues, estar ullerós, la calvície, la panxa. . ., i molt sovint em sorprenc de la persona envellida que viu en el mirall del meu lavabo. Però aquestes coses no em preocupen massa estona. . .

No canviaria als meus sorprenents amics, ni la meva meravellosa vida, per menys cabells blancs i un cos esvelt i musculós.

En envellir m’he tornat amable amb mi mateix i molt menys crític del meu físic. M’he convertit en el meu millor amic. No em renyo per menjar una galeta extra, o per no fer-me el llit, o per comprar aquests estris de jardineria que no necessitava.

Estic en el meu dret de ser un xic desordenat, extravagant i ensumar el flaire de les flors. . .

He vist a molts amics anar-se’n d’aquest món molt aviat, abans d’entendre la llibertat que s’assoleix en fer-se vell.

A qui li pot importar si escullo llegir o jugar amb l’ordinador fins a les quatre de la matinada i després dormir fins al migdia?

Ballaré amb mi mateix aquelles meravelloses melodies dels anys 50 ’s i 60 ’s, i, si en aquest moment desitjo plorar per algun amor perdut. . . , ho faré!

Fares Asad
(Continuarà)

05 Setembre 2021