Dèiem ahir - L’ELOGI DE CATALUNYA - François Marie Arouet “Voltaire” - 30/06/2019

L’ELOGI DE CATALUNYA

“Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra i dels més afortunadament situats. Tan regada de bells rius, de rierols, com la vella i nova Castella en són despullades, produeix tot allò que pot afalagar els seus desigs, en arbres, en blats, en fruites, en llegums de tota mena. Barcelona és un dels més bells ports d’Europa i el país forneix tot per a la construcció de navilis. Les seves muntanyes són plenes de pedreres de marbre, de jaspi, de cristall de roca; s’hi troben fins i tot moltes pedres precioses. Les mines de ferro, d’estany, de plom, d’alum, de vitriol, hi són abundoses; la costa oriental produeix corall. Catalunya, en fi, pot prescindir de l’univers sencer, i el seus veïns no poden prescindir d’ella”.

François Marie Arouet “Voltaire” (1695 – 1778)

Le Siècle de Louis XII (1751)

(Aquest fragment el traduí i publicà Ferran Soldevila en el llibre: Què cal saber de Catalunya. Barcelona: Club Editor, 1968, pàg. 103)

30 juny 2019

Dèiem ahir - SANT JOAN - Joan Maragall - 23/06/2019

SANT JOAN

Un fragment del poema de Joan Maragall, un Maragall en l'estat més pur, patriota abrandat amb paraules enceses i oportunes. Bona revetlla!

Ja les podeu fer ben altes

les fogueres aquest any

cal que brillin lluny i es vegin

els focs d’aquest Sant Joan.

Cal que es vegin de València,

de Ponent i de Llevant...

I en fareu també en la Serra

perquè els vegin més enllà...

i el crit d’una sola llengua

s’alci dels llocs més distants

omplint els aires encesos

d’un clamor de Llibertat!

Joan Maragall

23 juny 2019 

Dèiem ahir - VESTIMENTA - Juan Antonio Vallejo-Nájera - 22/06/2019

VESTIMENTA 

“L’ideal de bellesa d’un gripau és una gripaua”

Noel Clarasó

A qualsevol se li ocorre que si ets convidat a pujar a l’escenari en la concessió dels Oscars de Hollywood, no convé anar-hi amb pantalons texans i amb la pelussera pectoral sortint per la camisa descordada. En una convocatòria de “vaga salvatge” ja és diferent; ningú si presenta de vint-i-un botons .

És de sentit comú que ens hem d’adaptar a la conducta col·lectiva del propi estil. Aquest “estil” sí que és convenient que sia perceptible.

Aquí a Espanya, confio que sigui tan sols transitori, s’ha perdut la brúixola en el terreny de la vestimenta i del llenguatge. En actes oficials en els quals acudeix el rei o el president del govern, alguns dels professionals que cobreixen la informació assisteixen disfressats de pidolaires o delinqüents del grup quinqui. En la televisió i en la ràdio s’escolten quasi constantment expressions grolleres i obscenes, totalment inapropiades i innecessàries.

“És la moda, la gent parla i vesteix així”

Hi ha alguns què parlen i vesteixen així. Pel carrer i en les oficines, normalment, no s’escolta aquest llenguatge, salvo en algun altercat durant els embotellaments de tràfic. Els que menciono sembla que participin en un campionat de barroeria i de mal gust. No els imitem. El seu nombre és menor que abans, la moda sembla que entra en fase minvant (?)

L’extrem oposat també és desaconsellable. A casa nostra ja fa unes dècades que per a sortir en públic es creia obligat a presentar-se com un figurin. Semblaven convidats vulgars d'un casori, encara que llavors no ens estranyava. Avui es faria mal paper aparèixer en un escenari o estrada amb una inoportuna ostentació de sastreria.

 Juan Antonio Vallejo-Nájera (1926 -1990) 

del seu llibre “Aprender a hablar en público hoy”

22 juny 2019

Dèiem ahir - UN HOME ESTRANY - Joaquim Muntanyola i Puig - 16/06/2019

UN HOME ESTRANY

En Ramon Pascó és un home estrany; i tot seguit intentaré contar-vos per què. En Ramon Pascó porta una camisa no estrenada fa poc, ni fa molt, i una americana d’aquelles que abans es duien de color d’ala de mosca, i que és una barreja de groc-verd-marrò-gris. Du una boina, i aguanta un paquetet embolicat amb paper de diari amb una mà que cap senyoreta manicura no gosaria tenir ni dos minuts entre les seves.

En Ramon Pascó romania assegut, a l’autobús, mentre aquest monstre, amb vocació de turmix s’agitava damunt el carrer de la ciutat.

En Ramon Pascó, d’ulls cansats i esquena corbada, mirava el carrer que desfilava per la seva finestreta, sense veure’l. Sembla que el carrer l’interessa poquet. En realitat l’interessa poc tot. El darrer dia del mes, quan rebi el sobret amb un quants –poquets- bitllets, la vida potser li interessarà una mica més, però serà només durant quinze o vint dies.

De cop i volta, en Ramon Pascó s’ha aixecat del seient, però no per baixar de l’autobús. Ha romàs allí, dret, intentant de mantenir l’equilibri agafant-se a la barra, i donant l’estampa d’un ballarí de jerk, “manipulat” pel conductor de l’autobús a cops de fre, d’arrencades violentes i de fantasia.

Tots hem mirat en Ramon Pascó, l’home estrany que s’ha aixecat precisament per cedir el seu seient a una senyora que duia un nen a coll, dues bosses i un paquet. La senyora havia pujat quatre parades abans, i encara era viva. 

Compreneu ara per què al començament us deia que en Ramon Pascó, és un home estrany? Un home capaç d’aixecar-se en un autobús per cedir el lloc a una senyora, mereix sortir als diaris. . .

Joaquim Muntanyola i Puig (1914 -2012)

Article aparegut a la revista “Patufet” - maig 1973

16 juny 2019

Dèiem ahir - LA CUCA DE LLUM - 9/06/2019

LA CUCA DE LLUM

Conta una llegenda que una vegada una serp començà a perseguir a una lluerna. Aquesta fugia a corre-cuita amb por de la ferotge depredadora i la serp, així mateix, no desistia.

Va fugir tot un dia, dos dies i, al tercer dia, ja sense forces, la cuca de llum va parar-se, es girà i digué a la serp:

- “Puc fer-te tres preguntes?”

- “No acostumo a donar aquest precedent però, com t’he de menjar, pots preguntar-me” – contestà la serp.

- “Pertanyo a la teva cadena alimentaria?”

- “No” – contestà la serp.

- “I, t’he fet algun mal?”

- “No!” – tornà a respondre la serp.

- “Llavors, per què vols acabar amb mi?”

- “Perquè no suporto veure’t brillar!!!”

* * * * * * * * * * * * *

Moralitat:

Molts de nosaltres ens hem vist embolicats en situacions en què ens preguntàvem. “Per què em passa això si jo no he fet res de dolent, ni mal a ningú”. La resposta és ben senzilla. . . Perquè no suporten veure’t brillar!
Quan això passi, no deixis de brillar, segueix essent tu mateix, continua i segueix donant el millor de tu. Segueix fent el millor, no permetis que et llastimin, no permetis que et fereixin, segueix brillant i no podran tocar-te.

Perquè la teva llum seguirà intacta.
La teva essència romandrà, passi el que passi.
Sigues sempre autèntic, malgrat que la teva llum molesti als predadors!!!

09 juny 2019

Dèiem ahir - TENIM VISIÓ? - Wolly Vega - 2/06/2019

TENIM VISIÓ?

En un programa de la televisió nord-americà, la periodista Bàrbara Walters entrevistava a la popular cantant Barbra Streisand ,i li preguntà: 

- “Barbra, ets una cantant famosa i has escrit moltes cançons i has tingut èxit en aquest camp. Fa algun temps, vares començar la teva carrera en el cine i se’t va premiar amb un Oscar per la pel·lícula ‘Yentl com a millor actriu; ara has ampliat les teves responsabilitats al dirigir pel·lícules i, com a directora, has estat en el cercle de guanyadores, tota vegada que has estat candidata a un Oscar per la pel·lícula ‘El Princep de les Marees’. Com t’ho fas per tenir èxit en tots aquests camps?”

Barbra Streisand li contestà: “Mentalment, veig el treball acabat”. 

Et aquí un exemple de visió. Hem de veure molt clar quin serà el resultat dels nostres esforços.

Wolly Vega

El malaguanyat Martin Luther King era un visionari quan ens deia: “He tingut un somni. . .”. I en Nelson Mandela, i en Mahatma Gandhi, i en Napoleó, i. . ., tants altres! . . .

02 juny 2019