UNA LLEGENDA?
En
la casa de Les Clotes, a una mitja hora de Sant Hilari, en plena edat
mitjana, vivia una noia molt formosa, ornada amb totes les gràcies que
acompanyen la primavera de la vida. La seva discreció era tan gran com
la seva bellesa i el seu agut talent la distingia per sobre les altres
noies de la contrada.
En
aquella tenebrosa època, en què dominaven tan les idees supersticioses i
tota mena de preocupacions, es creia que la casa de Les Clotes estava
envoltada de bruixes, dimonis i follets; els seus habitants estaven tan
espantats que a mitja tarda ja barraven les portes i es posaven a resar.
Però la noia, que a més de les belles qualitats personals posseïa un
valor a tota prova, es reia de la por que tenia esporuguits a la resta
de la gent de la casa. I per demostrar-los-hi que el follet que veien
era sols una ficció, resolgué de sortir tota sola a mitjanit,
dirigint-se cap el lloc on es deia que apareixien els follets i les
bruixes, terror de casa seva i de tota la contrada.
La
nit era fosca com una gola de llop i es sentia el remor de trons
llunyans amenaçant tempesta. La noia, animosa malgrat tot, es va
determinar de sortir per a tranquil·litzar la seva família, fent-los-hi
veure, si sortia en semblant nit, que el follet només existia en la seva
febrosa imaginació.
La
noia sortí resolta, però en ésser a uns cinc minuts escassos de la
casa, les faldilles se li varen enredar en uns arços; la pobra prou
volia fugir i cridava i tirava amb força, però, com que la nit era tan
fosca, no pogué veure que eren les punxes dels arços les que li havien
agafat les faldilles i aleshores, deixant-se dominar per la superstició i
la por, va creure que era el follet el que la tenia empresonada i va
morir allí mateix d’esglai.
Conte Popular
27 març 2022
