LA FELICITAT ÉS EL CAMÍ
Estem convençuts que la vida serà millor després de complir els 18 anys, després de casar-nos, després d’aconseguir una feina millor, després de tenir un fill, després de tenir-ne un altre. . .
Llavors
ens sentim frustrats perquè els nostres fills no són prou grans, i
pensem que ens sentirem feliços quan ho siguin. Després ens queixem
perquè són adolescents i difícils de tractar; sí, ens sentirem més
feliços quan surtin d’aquesta etapa.
Ens
diem que la nostra vida serà completa quan al nostre(a) espòs(a) li
vagin millor les coses, quan tinguem un cotxe millor o una millor casa,
quan puguem anar de vacances, quan estem jubilats. La veritat és que
no hi ha millor moment que aquest per ser feliços. Si no és ara, quan?
Una
de les nostres frases favorites és d’Alfred de Souza: “Per molt temps
em semblava que la vida estava a punt de començar, la vida de veritat.
Però sempre hi havia un obstacle en el camí, quelcom que havia de
resoldre primer, algun assumpte sense acabar, temps per passar, un deute
per pagar; llavors la vida començaria. Fins que me’n vaig adonar que
aquests obstacles eren ma vida.”
* * * * * * * * * * * * *
Aquesta
perspectiva ens ajuda a veure que no hi ha camí cap a la felicitat: la
felicitat és el camí. Hem d’atresorar cada moment, molt més quan el
compartim amb algú especial, i recordar que el temps no espera a ningú.
No
esperi fins a acabar l’escola,fins a aprimar-se cinc quilos, fins a
tindre fills, fins que els fills vagin al col·legi, fins a casar-se,
fins a divorciar-se, fins a la nit del divendres, fins al diumenge al
matí, fins a la primavera, l’estiu, la tardor o l’hivern, o fins a que
em mori, per aprendre que no hi ha millor moment que aquest per ser
feliç. La felicitat és un trajecte, no un destí.
Treballa com si no necessitessis diners, estima com si mai t’haguessin ferit i balla com si ningú t’estigués veient.
TARINGA
31 març 2019
