Dèiem ahir - SAVIESA DE LES EDATS - C. Dean Fales - 26/10/2014

SAVIESA DE LES EDATS

A Charles W. Eliot, educador i escriptor, probablement se’l coneix més pel fet d’haver sigut Rector de La universitat de Harvard durant 40 anys.  Un exercici tan prolongat d’aquest càrrec en una institució tan prestigiosa com es la de Harvard, acredita, no tan sols la capacitat del Dr. Eliot com administrador, sinó també el seu coneixement de la joventut i el seu èxit en el tracte amb la gent jove. Et aquí un dels seus consells:

“Si se’m presentés l’oportunitat de dirigir unes paraules a tots els joves d’Amèrica, serien aquestes: No pensis massa en tu mateix. Tracta de cultivar l’hàbit de pensar amb els demés, cosa que et compensarà. L’egoisme sempre comporta la seva pròpia venjança, de la que no es pot fugir. Sigues generós; aquest es el primer i darrer moment per aquells que desitgen ser útils i sentir-se feliços essent-t’ho.”

Aquest es un excel·lent consell, tan per aquells de nosaltres que ja som grans com pels joves;  i molt pràctic. 

Afegiré com observació personal: Tenim tendència a oblidar els actes generosos que realitzem, tal vegada per que, generosament, no veiem raó per recordar-los. En canvi les coses egoistes, les coses mesquines que fem, sempre tornen i ens empaiten –una vegada, i altre, i altre. I les coses generoses que haguéssim pogut fer i no vàrem fer, ens omplen d’un en penediment que ens dura sempre. És massa tard.

No podem menys que pensar cóm pot encaixar aquesta idea del Dr. Eliot en la joventut actual.  Jo crec que millor del que es podria suposar, perquè s’observa com els nostres joves se’n van donant compte, cada vegada més, de que l’egoisme es un desert de solitud estèril que es torna cada cop més àrid a mida que passen els anys.

El Missatge del Dr. Eliot caurà en oïdes més receptives del que ens han induït a creure. Per la felicitat dels nostres joves, hom desitja ferventment que així sigui. 

C. Dean Fales  (febrer 1981)

                                                                                                                                                                                                            

26 octubre 2014

Ball - FESTA DE LA CASTANYADA 2014 - 25/10/2014

FESTA DE LA CASTANYADA

Ahir, 25 d’octubre, vàrem celebrar la Festa de la Castanyada amb una trobada al Casal de més de cent persones totes amb l’il·lusió de passar-s’ho bé i gaudir del típic moniato, castanyes torrades i panellets, acompanyades de refrescos, vi dolç i cava.

Amb una excel·lent decoració del local i amenitzats pel duet Sheila, que tal sembla es superen cada dia, la festa no va defraudar les expectatives dels assistents que varen gaudir d’una magnífica festa, sols enterbolida per l’àrbitre que dirigí l’encontre Madrid-Barça.

Durant la festa vàrem rebre la visita de l’Alcalde en funcions Josep Triadó, acompanyat del regidor de cultura Marc Tintoré, que en venien ja servits del altre Casal del Barri Cotet, però que es van prodigar per totes les taules saludat al assistents e interessant-se per alguna de les seves cuites

Com tenim per costum, a la mitja part vàrem rifar una paletilla, que més aviat semblava un pernil, que va anar a parar a les afortunades mans de na Rosa Ventura.

Poc més podem afegir com a crònica d’aquesta diada.  Passem doncs, a presentar-vos algunes de les fotografies tretes, en alguna de les quals potser us hi trobareu.

Gràcies a tots per la vostra assistència i valuosa col·laboració al Casal de la Gent Gran de Premià de Dalt.

26 octubre 2014

Dèiem ahir - LA CARRETA BUIDA - 19/10/2014

LA CARRETA BUIDA

Caminava amb el meu pare, quan s’aturà en una corba i, després d’un petit silenci, em preguntà:

- Sens quelcom més, que el cant dels ocells?

Vaig aguditzar la meva oïda i uns segons després, li vaig contestar:

- Sí.  Es el soroll d’una altra carreta.

- Això és -em va dir- Es una carreta buida.

Li vaig preguntar:

- Com saps que es una carreta buida si encara no l’hem vista?

- Es molt fàcil adonar-se.  Com més buida va la carreta, més gran es el soroll que fa.

Em convertí en adult i fins avui, quan veig una persona parlant massa, interrompen la conversació de tots, essent inoportuna o violenta, presumint del que té, sentint-se prepotent i tractant amb superioritat als altres.  O en aquelles, que no poden estar sense l’estímul de parlants o d’un televisor, que impedeixen tot tipus de diàleg, tinc la impressió d’escoltar la veu del meu pare dient:

- Com més buida va la carreta, més gran es el soroll que fa - i a la vegada-

 Quant se’n alegra el cor, quan veiem passar una carreta repleta de càrrega preciosa...   Silenciosa... Plena.

19 octubre 2014

Dèiem ahir - EL PENSAMENT DE LINCOLN - C. Dean Fales - 13/10/2014

EL PENSAMENT DE LINCOLN

Abraham Lincoln es catalogat,  sens lloc a dubtes,  com un dels més grans presidents de la història dels Estats Units.  Era un home destacat.  Era piadós, humil,  valerós,  un home de profundes conviccions i d’una intel·ligència extraordinària.  Lincoln tenia un agut sentit del humor.  Les seves anècdotes son llegendàries.

Lincoln tenia aquesta virtut,  estranya i valuosa,  anomenada “Sentit Comú”.  Era un creient de tot allós que es fonamental.  Llegiu el que va escriure fa més de 150 anys.  Encara té actualitat – I quina falta els hi fa als líders actuals. (Aquesta es la meva opinió, per descomptat).

  

“No es pot generar prosperitat, desanimant l’estalvi.  No es pot enfortir al feble, debilitant al fort.  No es pot beneficiar al jornaler perjudicant al que paga els sous.  No es pot promoure la germanor entre els que promouen l’odi entre classes.  No es pot ajudar al pobre desanimant al ric.  No es pot assolir una solidesa amb diner deixat.  No es poden evitar les dificultats gasta’n més diners dels que es guanyen.  No es pot desenvolupar el caràcter i els valors d’una persona si s’ha li treu l’iniciativa i la seva independència.  No es pot ajudar permanentment a la gen fen-li aquelles coses que poden i deuen fer ells mateixos”.

 

C. Dean Fales

13 octubre 2014