Dèiem ahir - L'HOME DELS NASSOS - Josep Gibert i Buch - 31/12/2016

L’HOME DELS NASSOS

El 31 de desembre, l’últim dia de l’any, a Girona, es feia remarcar per l’aparició del famós “Home dels Nassos”, l’home que tenia tants nassos com dies té l’any, un ésser monstruós creat per la fantasia popular, imaginari, perquè a l’any, al dia 31 de desembre, sols li manca un dia. Quan es parlava d’ell a la mainada i als innocents se’ls feia sobreentendre que l’esgarrifós personatge tenia 365 nassos.

Els petits s’ho creien de bona fe, i més d’un feia campana a l’escola per anar a veure el monstre a l’hora culminant de sonar-se la nassada, en la qual emprava unes quantes dotzenes de llençols per a buidar-hi el nombre formidable de nassos qui li omplien la cara i part del cos.

Es presentava com un transhumant. Es deia que al punt de la mitja nit se’l podia veure al Pont de Pedra vestint una camisa mullada i portant una canya verda a la mà. Durant el dia es passejava per la ciutat, i precisament la gent gran, acabava de veure’l a la Plaça del Vi, a la Rambla o a la Devesa, cap a on la mainada volava , més que corria, amb l’afany de veure’l encara que fos de lluny, tot preguntant a uns i a altres fins que alguna bona ànima els exposava pietosament la veritat.

Aquest personatge tenia un compare: l’Home de les Orelles, però no sel’s podia veure mai junts, perquè sortia ahir per tenir tantes orelles com dies té l’any sense deixar de ser normal. Mai però no tingué la fama de l’Home dels Nassos del qual no era més que una paròdia.

Girona. Petita història de la ciutat i
de les seves tradicions i folklore.

                                                            

31 desembre 2016                       

          

Josep Gibert i Buch - Barcelona, 1946

Dèiem ahir - ES DIU JESÚS - Pere Casaldàliga - 25/12/2016

ES DIU JESÚS

Déu ha vingut a casa, desdient-se de sa glòria.
Ha demanat permís al ventre d’una noia,
sotraguejat per un decret del Cèsar,
i s’ha fet un dels nostres:
un palestí de tants al seu carrer sens número,
mig menestral de feina barroera,
veient passar els romans i les falcies,
morint, després, de mala mort matada
fora de la Ciutat.

Ja sé que fa molt de temps
que ho sabeu, que us ho dieu,
que ho sabeu fredament,
perquè us ho dieu amb paraules fredes. . .

Voldria que ho sabéssiu, de cop, avui,
potser per la primera volta,
sorpresos, capgirats, lliures de mites,
lliures de tantes llibertats migrades.

Que us ho digui l’Esperit com una destralada en soca viva!

Voldria que el sentíssiu com una revinguda de sang al cor de l’esma,
enmig d’aquesta cursa d’entrebancades rodes.

Voldria que el topéssiu com la porta de casa,
retornats de la guerra, sota un esguard de pare
i el seu petó que es frisen.

Voldria que el xiscléssiu

com un crit de victòria per la guerra perduda,
o com l’infantament sagnant de l’esperança,
al llit del vostre tedi, a plena nit, somorta tota ciència.

Voldria que el trobéssiu, d’una abraçada entera,

Company, Amor, Resposta.

 Podreu dubtar que hagi vingut a casa, 
si espereu que us ensenyi la patent dels prodigis,
si voleu que us sancioni la peresa de viure.

Però no podeu negar que es diu Jesús, amb la patent del pobre.

I no em podeu negar que l’espereu,

amb la folla carència d’una vida blasmada,

com s’espera l’alè retornant de l’asfixia

quan se sentia al coll la mort, serp de preguntes.

Es diu Jesús.

Es diu com ens diríem si fóssim ben nosaltres.

                                                            Pere Casaldàliga

Pere Casaldàliga i Pla, nascut a Balsareny el 1928 és un religiós, escriptor i poeta català, que ha passat gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de Säo Félix do Araguaia, a l’Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l’alliberament i considerat un defensor dels drets dels menys afavorits. 

25 desembre 2016

Dèiem ahir - P A U - 18/12/2016

P A U

En el llibre que coneixem com La Bíblia o Sagrades Escriptures, les que fan referència a l‘Antic Testament, en un dels seus passatges, el referent al Diluvi Universal, relaten com el càstig de Déu, per les nombroses ofenses rebudes de l’home, va ser de quaranta dies i nits seguides de forta i torrencial pluja continuada, fins a inundar la terra. El personatge bíblic Noè, veien que la pluja començava a minvar, va deixar anar, des de la coneguda arca, un colom blanc. 

El colom es va anar enlairant, volant en cercles i va desaparèixer de la vista d’en Noè. . ., i, al cap d’una estona, va tornar. Però va tornar portant una branqueta verda d’olivera al bec. Havent parat de ploure, en Noè va interpretar aquell fet com un missatge de Déu que, amb aquell senyal, perdonava i pactava la pau amb la humanitat.

Esmentar aquest fet en l’any 2016, sembla infantil i tal vegada fantasiós per algú. Però ens estem apropant, si ja no hi som, a diades d’il·lusió i joia, per a grans i petits; temps de recolliment de familiars i amics, de pau i de concòrdia.

D’ençà que hi ha història escrita i comprovada, degut a aquest fet bíblic, el colom és mundialment considerat com el símbol de la pau.

En desitjar-vos a tots, socis/sòcies i simpatitza’ns d’aquest Casal de la Gent Gran, i a tots en general, que passeu aquestes festes amb alegria i joia, voldria demanar-vos que, de tant en tant, i mentre tinguem llum, alceu els vostres ulls cap al cel blau. . ., potser veureu arribar un colom portant quelcom en el bec. . .

                Bones festes nadalenques !      

                     

18 desembre 2016

Diversos - PRESÈNCIA DEL CASAL A LA MARATÓ DE TV3 D’ENGUANY - 18/12/2016

PRESÈNCIA DEL CASAL
A LA MARATÓ DE TV3 D’ENGUANY

Doncs sí, el Casal, com institució, no podia faltar en aquesta cita anyal tan esperada a Catalunya. I per a mostra, aquí en tenim un botó.

18 desembre 2016

Diversos - DINAR DE NADAL - 17/12/2016

DINAR DE NADAL

Ahir, 17 desembre, vàrem ajuntar-nos novament en el restaurant Cambray, de Teià, per a celebrar la proximitat del Nadal. Aquest cop ho vàrem fer ocupant taules rodones de deu/dotze persones, detall que predisposà a facilitar i millorar la comunicació entre els components de cada una d’elles.

Ens acompanyà l’alcalde Josep Triadò i la regidora Magda Julià. El menjar, com de costum, del agrado de tots i el sobretaula s’allargà fins les 17,30, ja fosquejant.

Inserim algunes fotografies de l’esdeveniment.

18 desembre 2016

Diversos - TORRONADA - 15/12/2016

I AIXÍ VA ANAR LA "TORRONADA"

                          

Dijous, 15 de desembre del 2016. . .; diuen que

una imatge val més que mil paraules, i sembla que tenen raó:

  

Com a final d'acte, es va fer el sorteig de la Rifa de Nadal, essent els agraciats:

                     1r. Premi   -   PANERA - nº 4.236 - Teresa Mas 

                     2n.    "       -   PERNIL   - nº 4.692 - Josep Blaya 

                     3r.     " Caixa de CAVA  - nº 0.622 - Antonio Núñez 

Dèiem ahir - FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE (V) - José Mallorquí Figuerola - 11/12/2016

FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE

Crec que venim a aquest món per viure la nostra pròpia vida i que solament un excés de vanitat ens impulsa a ficar-nos en la vida dels altres. Deixem que els altres se les componguin al seu antull. I pel que fa a vostè, no pretengui aturar huracans amb els palmells de les seves mans. Tombis a terra, deixi’ls passar i en sortirà guanyant.

De: “Plomo en una Estrella” (1.949)

* * * * * * * * * * * * *

Odio fer res pels altres. Visc feliç en el meu ranxo, voltat de comoditats, d’alegries pròpies i de penes alienes que em serveixen de contrast per gaudir més amb les meves pròpies benaurances. Remeiar el mal dels altres? Sols aquells que bonament es puguin, per què és impossible remeiar-los tots. El meu ideal seria tombar-me en un llit col·locat en el jardí, i passar allí tombat des de la primavera fins a la tardor. A l’hivern traslladaria el llit prop de la xemeneia veien com les flames ballen sobre els troncs fins a gastar-los amb els seus àgils peus... M’agrada veure el foc. M’agrada veure el moviment dels altres per què així gaudeixo plenament del meu repòs. Les flames són com petits però incansables obrers, que no paren fins a acabar la seva feina de convertir en cendra el gruixut tronc. Quan l’han devorat cauen mortes. El foc és la màxima expressió del treball. Les flames treballen amb l’esperança d’acabar aviat i descansar per sempre. A vegades, quan les veig a punt de destruir el que fou un gross tronc, faig col·locar-ne un altre sobre del moribund i els hi dono unes hores més de vida. No sé si les faig felices, doncs si allargo sa vida, al mateix temps allargo els seus patiments.

De: “La Firma del Coyote”(1.947)

* * * * * * * * * * * * *

La destral serveix per tallar caps, però també l’utilitzem per talar arbres i fer coses amb la seva fusta. Hem d’aprendre a descobrir el molt bó que hi ha en el dolent i el dolentíssim que pot resultar el bo. El dolç sucre pot arribar a fer-nos mal i el fastigós ricí ens pot curar.

De: “Otra vez el Pasado”(1.949)

* * * * * * * * * * * * *

José Mallorquí Figuerola (1.913 - 1972)

11 desembre 2016

Dèiem ahir - ENS DEMANARAN COMPTES?... - 4/12/2016

ENS DEMANARAN COMPTES?...

Es diu que en el segle passat, un turista americà va anar a Egipte, a la ciutat de El Cairo, amb la finalitat de visitar a un savi molt famós. El turista es sorprengué al veure que el savi vivia en un quartet molt senzill i ple de llibres. Les úniques peces de mobiliari eren un llit turc, una taula i un banc.

- “A on estan els mobles?” -preguntà el turista.

I, el savi, ràpidament, també preguntà:

- “I a on estan els seus...?” 

- “Els meus?” –es sorprengué el turista. “Però si jo estic aquí solament de pas!” 

- “Jo també...” –conclogué el savi- “La vida en la terra solament és temporal... malgrat això, alguns hi viuen com si fossin a quedar-se eternament i s’obliden de ser feliços.” 

* * * * * * * * * * * * *

El valor de les coses no està en el temps que duren, sinó en la intensitat amb què succeeixen. Per això hi ha moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables.

Quan arribis allí. . .

1.- No et preguntaran quina marca i model de cotxe tenies; et preguntaran a quanta gent vares portar.

2.- No et preguntaran els metros quadrats que tenia la teva casa; et preguntaran a quanta gent hi vas rebre.

3.- No et preguntaran la marca de la roba que guardaves dins l’armari; et preguntaran a quants vares ajudar a vestir-se.

4.- No et preguntaran quant alt era el teu sou; et preguntaran si vares vendre la teva consciencia per obtenir-lo.

5.- No et preguntaran quins títols vares aconseguir; et preguntaran si vares fer el teu treball amb el millor de la teva capacitat.

6.- No et preguntaran quants amics tenies; et preguntaran quanta gent et considerava el seu amic.

7.- No et preguntaran amb quin veïnat convivies; et preguntaran com tractaves als teus veïns.

8.- No et preguntaran el color de la teva pell; et preguntaran per la puresa del teu interior.

9.- No et preguntaran per què vares trigar tant a cercar la salvació; et portaran amb amor a la casa que puguis tindre en el Cel i no a les portes de l’Ínfer.

10.- No et preguntaran a quantes persones vares enviar aquest missatge; et preguntaran si et va fer vergonya fer-ho.

                                                                                      E-mail rebut fa poc. Desconec l’autor.

04 desembre 2016

Diversos - SOBRE L'ALZHEIMER - 1/12/2016

SOBRE L’ALZHEIMER 

El dijous, 1 de desembre, a les 18,20 va tindre lloc la conferència sobre l’Alzheimer, que va ser presentada magistral i didàcticament, pel Doctor Miguel Ángel Ramírez.

Tractant-se d’una malaltia irreversible i progressiva, va centrar-se en la detecció prematura, les mesures de prevenció bàsicament consistents en l’obertura de noves vies per a les neurones (tot allò que aporti exercici-treball mental), sense oblidar l’exercici físic, una adient dieta alimentària -va destacar la mediterrània com ideal- recordant el perill del tabac i l’alcohol.

També abordà el tractament d’aquesta malaltia, destacant el complicat de la medicació (tramitació i cost) i el primordial paper que hi juguen el cuidadors. I sobre aquest paper va desenvolupar tot una cascada d’orientacions i recomanacions molt aprofitables. En realitat és el punt clau del tractament i cal tenir-lo molt en compte.

En aquesta interessant presentació del Dr. Ramírez, seguí un prolongat i desimbolt col·loqui que demostrà el gran interès del auditori. El tarannà col·loquial del presentador, així com el tema tractat i les diapositives de suport, captaren l’atenció dels assistents que en nombre de 61 ompliren la sala del teatre.

Aquesta nova Junta del Casal ens està demostrant un encert en l’elecció temàtica, així com un poder de convocatòria que cal destacar, tenint en compte la precipitació amb que es va fer i els pocs dies en que es va poder publicitar.

Gràcies a tots i en especial al Dr. Ramírez, per aquest exitós acte cívic.
 
3 desembre 2016