Dèiem ahir - RECORDANT A WILLIAM SHAKESPEARE - 27/04/2014

RECORDANT A WILLIAM SHAKESPEARE

Recomanacions del que és considerat un dels més grans dramaturgs, poetes i actors de la literatura universal i del que, precisament aquest any, es commemora el 450 aniversari del seu naixement (26 abril 1.564). Deia:

Jo sempre em sent-ho feliç,  saben per què?

Perquè no espero res, de ningú;  esperar sempre fa mal.

La vida és curta, per això estima-la, sigues feliç i somriu sempre, sols viu per tu i recorda:

Abans de Parlar, Escolta.

Abans d’Escriure, Pensa.

Abans de Ferir, Sent.

Abans d’Odiar, Estima.

Abans de Rendir-te, Intenta!

Abans de Morir, VIU!

27 abril 2014

Dèiem ahir - CANVIEM “DESITJAR” PER “NECESSITAR” - Robert Conklin - 20/04/2014

CANVIEM “DESITJAR” PER “NECESSITAR”

Els desitjos i les neccesitats són substancies ben diferents.

Els desitjos són frívols, picants, busquen el botí i, moltes vegades, són forces cobdicioses que mai se satisfan.

Satisfaci un desig, i n’apareixen dos o més per reemplaçar-lo.

Mentre que les necessitats són els corrents més profundes de la nostra existència;  tenen sentit, valor, i no són tan capritxoses com els desitjos.

La gent desitja simpatia,  i necessita empatia.

La gent desitja riquesa,  i necessita realització.

La gent desitja fama,  i necessita reconeixement.

La gent desitja poder,  i necessita suport i cooperació.

La gent desitja prestigi,  i necessita respecta.

La gent desitja relacions de fingiment,  i necessita honestedat i realitat.

La gent desitja comoditat i confort,  i necessita aconseguiments i treball.

La gent desitja adoració,  i necessita amor.

Doncs, podríem dir: “Fins a l’extrem que donem als altres el que necessiten, ells ens donaran, al seu torn, el que nosaltres necessitem”.

Robert Conklin

20 abril 2014

Dèiem ahir - EL VERITABLE SECRET - C. Dean Fales - 13/4/2014

EL VERITABLE SECRET

Ara farà uns dies, vaig llegir un article d’un metge que passà alguns anys treballant amb un grup d’indis.  Va ésser una tasca fructífera, en la que el metge va donar molt i el millor de si mateix.  Va fer molts bons amics entre els quals hi havia una índia molt vella, que havia passat moltes hores tractant de trobar un elogi adequat per fer-li al metge quan aquest s’acomiadés;  volia trobar unes paraules que expressaren realment llurs sentiments.

El que l’índia vella va dir al metge en la seva darrera trobada és, en el meu judici, el compliment més formós que he escoltat mai. Li va dir: “M’agrado més quan estic amb vostè”.

Hi ha certa emoció en la gratitud, quasi infantil, que demostrà, que polsà les cordes més sensibles de l’ànima.  Quin magnífic tribut al lideratge del metge.  Quin enteniment més profund del que és un gran lideratge.

Recordem que el veritable secret del lideratge consisteix a donar als altres una més gran apreciació del que valen.  Un respecte més gran per les seves pròpies habilitats.  Una millor imatge de si mateixos que els motivi a millorar nivells d’amistat, perfecció i servei.

Esser mereixedor d’un homenatge semblant al que va rebre el metge de la seva amiga índia, és, sens dubte, haver arribat al pinacle de l’èxit.

C. Dean Fales

13 abril 2014