Dèiem ahir - ANECDOTARI - 19/07/2020

ANECDOTARI

El gran pintor Pablo Ruiz Picasso, es trobava assegut en un restaurant i una senyora se li apropà demanant-li que li dibuixés quatre gargots en un tovalló de paper, al mateix temps que manifestava estar disposada a pagar el que l’artista considerés just.

Picasso va atendre cortesament al seu requeriment i, al concloure, li entregà el tovalló tot dient-li:

- “Són deu mil dòlars, senyora”.

- “Però, si vostè no ha trigat més de trenta segons” – manifestà la dona desconcertada.

- “No, senyora” –puntualitzà Picasso- “fer això m’ha costat quaranta anys”.

No sabem com va acabar aquesta situació. . .

19 juliol 2020

Dèiem ahir - PABLO PICASSO - 16/12/2018

PABLO PICASSO

Pablo Ruiz Picasso (1881-1973) fou un dels pintors/artistes més reconeguts del segle XX; cofundador del cubisme, poeta, dramaturg . . . Bé tot el que vulguis saber d’aquest gran home ho podem trobar a Internet. Però el que no hi trobarem és el llegat que ens va deixar en complir el seus 80 anys, tot dient: 

- “No m’agrada sortir perquè m’estimo més treballar. Necessito però, l’afecte que avui la gent m’ha demostrat. M’he passat la vida estimant apassionadament. I si vingués un dia que no trobés ningú al món, estimaria una flor, o el pom d’una porta . . .” 

Picasso ens va deixar, però no pas del tot. La seva obra, capaç d’enriquir el món, resta entre nosaltres per tal d’elevar el nivell de la nostra consciència a fi que puguem captar més bé les alegries i els enigmes de l’existència.

Recordem de Picasso dues grans virtuts que varen marcar la seva vida: Treballar i estimar. Picasso fou treballador infatigable; des dels 12 fins els 91 anys no li fallà en cap moment l’energia creadora. Va produir en molts estils diferents, i és més extensa la seva obra que no la que haurien fet junts una dotzena d’artistes.

16 desembre 2018

Viatges i Sortides - Sortida / Estada a Horta de Sant Joan - 17/10/2016-21/10/2016

SORTIDA/ESTADA A HORTA DE SANT JOAN

Sortida el passat dia 17 d’Octubre, a les 7 del matí, de Premià de Dalt; compartirem autocar amb un grup de 20 persones d’un Casal de Caldes de Malavella. Amenitzats per la guia durant el trajecte, férem parada per esmorzar, i nova parada a Salou, per imperatiu del xofer (hores conduint) que aprofitàrem per passejar pel pintoresc passeig marítim d’aquella població. 

Arribada al Hotel Miralles d’Horta de Sant Joan, per assignació d’habitacions i un primer dinar a l’hotel.

Ben dinats, autocar i inici de la ruta de la mel. Bàsicament la població d’Arnes, on vàrem assistir a una tocata de piano, dins d'un taller de la cera.

Vàrem veure la  elaboració d’espelmes i cadascú va poder fer-se’n una de petita com a símbol de, ara no recordo què.

Prèviament havíem visitat un vell molí d'oli

L’endemà, dia 18, iniciàrem la ruta del Matarranya (es tracta d’un riu i les poblacions que travessa), entrant a la província de Terol , la població de Cretas i el castell de Valderrobles.

També la mansió feudal on te lloc la Farsa de Gandesa; un simulacre medieval de noces reials que celebren una vegada a l’any. També on es roden capítols de la sèrie de TV “Águila Roja”. Espases, cascos, escuts i vestits escampats per una de les sales.

Acabàrem la ruta fent visita a un celler, ja de fosques.

El dimecres, dia 19, dins el terme d'Ulldecona, tot un camp d’oliveres mil·lenàries on ens van dir que per qualificar que una olivera té més de mil anys, el tronc ha de tenir un diàmetre de tres metres, mesurat a una altura de metre i mig del terra. Determinar l’edat d’una olivera, sense ferir-la, comporta una aplicació de rajos ultra no se què, que resulta d’un enorme cost i que és feta per personal experimentat dels EUA i uns aparells molt sofisticats. La que visitarem demà ens van dir que tenia més de1.700 anys (?) i que s’havien gastat prous diners per la seva determinació.

També visitàrem l’impressionant castell d’Ulldecona, amb una vista panoràmica que deu arribar als 30/40 quilòmetres a la rodona.

A la tarda visita a Tortosa on vàrem visitar la Catedral i, tot seguint el curs del riu Ebre, el monument commemoratiu de la batalla que allí va tenir lloc.

I el dijous, dia 20 pujada als Ports d’Horta, per contemplar una excel·lent panoràmica i la placa homenatge als quatre bombers morts en aquell incendi de mal record. A mitjana alçada dels Ports, ens vàrem quasi acabar dos pernils amb pa amb tomàquet (érem 44 persones), ben regats amb vi de la terra.

Vàrem visitar la famosa olivera de més de 1.700 anys i vàrem saber el "sorteig" que fan els d’Horta, mitjançant una vaca anomenada “Campanera”.

I ja el divendres dia 21, últim dia de l’estada, l’anomenada ruta del pernil. Fent visita, uniformats, a un assecador de pernils, amb un fred que ens va fer enyorar les bufandes.

De tornada a l' hotel visitàrem el Santuari de la Verge de la Font, a Peñarroya de Tastavins, declarat Monument Històric Artístic i Patrimoni de la Humanitat.

Un esplèndid arròs per dinar

i després de dinar, se'ns donà una bossa amb pa, embotit i coca , pel ben suposat que, tal vegada, per l’hora d’arribada a casa, no tindríem quelcom per a sopar.

Afegir que el bon temps ens acompanyà tots els dies, que l’hotel i el menjar foren acceptables i destacar que el Sr. Miralles, és un crac de l’animació i el bon humor.

I aquí tenim als components de l'estada a Horta de Sant Joan, fotografiats davant la casa que ocupà en Pablo Ruiz Picasso durant la seva convalescència als Ports d'Horta.

11 novembre 2016

Dèiem ahir - CREATIVITAT (II) - Roger von Oech - 28/02/2016

CREATIVITAT (II)

El pensament creador requereix una actitud i un plantejament que desperti la seva curiositat per trobar noves idees i elaborar coneixements i experiències.  Aquesta perspectiva exigeix intentar diferents plantejaments, alguns del quals poden resultar ineficaços. Paradògicament haurà d’intentar idees sense sentit, beneites i poc pràctiques. Ocasionalment pot inclòs rompre els motllos tradicionals i cercar idees de manera inusitada. Resumin, adoptant un plantejament creatiu es predisposa la ment a l’acceptació de canvis i de noves possibilitats.

Il·lustrem-ho:

Johannes Gutenberg va saber aplicar perfectament aquesta estratègia: combinà dues idees que fins llavors ningú havia correlacionat, els conceptes implícits per la premsa pel raïm i la premsa per l’encunyació de monedes, per crear una idea innovadora –“Si poso vàries premses d’encunyar monedes sota la prensió d’una premsa de vi, podria imprimir les imatges de les monedes sobre paper”. I així inventà la impremta.

Quelcom similar passà el 1938 amb Ladislao Biro, d’origen jueu, i el seu germà Georg, que era químic. Observant a uns nens que jugaven al carrer a les bales, va veure que quan aquestes travessaven un vassall d’aigua sortien tresant una línia en el pis sec. Refugiat a l’Argentina, durant la segona Guerra Mundial, va patentar el bolígraf que donà milions de guanys al tresor argentí. Fou en  el 1945 quan Marcel Bich llençà al mercat el famós Bic.

I parlant del Velcro, fou un tal George Mestral a qui si la va ocórrer la idea per casualitat anant pel bosc, en observar com uns cards s’adherien als pèls del seu gos al sortir aquest d’unes bardisses.

També en el 1971 Nohan Bushell, mentre mirava un programa avorrit de televisió, pensà: per què no convertir aquesta passiva videotonta en un interessant joc interactiu? I desenvolupà “Pong”, el tennis de taula interactiu que donà inici a la revolució dels jocs en pantalla de televisió (videojocs).

I el mateix va fer el genial Pablo Ruiz Picasso; contemplant una bicicleta vella aparcada a la porta de sa casa; plasmà el cap d’un toro combinant manillar i seient.

Tots aquests exemples mostren la capacitat de la ment creadora per transformar unes idees en altres. Canviant de perspectiva i jugant hàbilment amb els nostres coneixements i experiències, podem fer l’ordinari extraordinari i l’insòlit quotidià.  

Així les premses per raïm destil·len informació; les boletes combinades amb tinta ens permeten escriure durant temps amb comoditat; els cardos i el pel del gos permeten als astronautes guardar les eines desafiant la llei de la gravetat; la teletonta es converteix en instrument lúdic i els seients de bicicleta amb caps de bou.

Albert Szent-Györgyi encertà quan va dir:

“Inventar es trobar noves aplicacions per les coses ordinàries”

Per tant, si desitja ser més creatiu, comenci per trobar noves facetes a les coses comunes de la vida quotidiana: “pensi diferent que la resta de la gent”.

Roger von Oech, Ph. D. (1.987)

28 febrer 2016