FULL INFORMATIU




ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN
Sant Crist nº 2    -     Premià de Dalt     -     Tel: 93.751.31.87
       e-mail: casal@gentgranpremiadedalt.cat
    Instagram: @casal_gent_gran_premia_de_dalt

 
FULL INFORMATIU

Per un millor desenvolupament de tots els actes,
cal fer reserva prèvia quan així estigui anunciat i
seguir les indicacions que se us comuniquin en cada cas.

* * * * * * * * * *

NOVEMBRE 2022
* * * * * * * * * *

  

Divendres 4, 18,30 h. 
 
Apertura del curs "Conèixer gent, conèixer país"

 Dirigit i presentat per Carme Mayol.

Dr. Xavier Sierra: "Les epidèmies canvien el curs de la història" 

Obert a tothom

  

* * * * * * * * * *

     Dijous 10, 18 hores.


La nostra sòcia i artista plàstica Camila Monasterio 

oferirà la sessió inicial explicativa sobre el nou

Taller d'Art 

que a partir d'aquesta data conduirà

periòdicament pels socis del Casal.

 

 

* * * * * * * * * *


Diumenge 13, 17 hores.                           

Tarda d’entreteniment

amb Jocs de Societat

 

* * * * * * * * * * 


Dimecres 23
, 18,30 h.

 Sortida al Teatre Condal

 Comèdia musical d'Stephen Sondheim.

Reserves fins el 3 de novembre.

 

* * * * * * * * * *

Divendres 25, 8 hores

Conèixer gent, conèixer país

Visita guiada a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Oberta a tothom.
Reserves i pagament fins el dia 24.

* * * * * * * * * *

 
Diumenge 27, 17 hores.

Tarda d’entreteniment
amb Jocs de Societat

 


* * * * * * * * *
 DESEMBRE 2022
* * * * * * * * *
 
Divendres 9

AQUEST DIA EL CASAL ROMANDRÀ TANCAT

 * * * * * * * * *
 
Dimarts 13, 18:15 h.

Taller de Cuina.

Tastet de Cuina Mexicana
 
A càrrec de Quima Messeguer, presentada per Carme Botey.
 
* * * * * * * * *
 
Dijous 15, 18:30 h.

Torronada i rifa de Nadal
1r. premi: Gran Panera de Nadal
2n. premi: Espatlla de pernil i complements
3r. premi: Lot de vi, cava i altres articles nadalencs

* * * * * * * * *

Dissabte 17,
 17 hores.


Funció de Play-back
 
IN-MEMORIAM Leonor Saliente
a càrrec del quadre escènic del Casal dirigit per Joan Castilla
 
La quantitat recaptada es donarà
íntegrament a la Marató

* * * * * * * * *

Diumenge 18
 
Dinar de Nadal i de Germanor dels Casals de Premià de Dalt
patrocinat per l'Ajuntament de Premià de Dalt. 
Torre del Pi

Reserva i pagament abans de l'11 de desembre.

* * * * * * * * *

Per facilitar l’assistència a les activitats del 13 i 27 de novembre i del 17 de desembre, els socis del Casal disposaran d'aparcament gratuït per gentilesa de la Societat Cultural Sant Jaume (subjecte a les lògiques limitacions de l'espai disponible).
Preguem comuniqueu al Casal qualsevol incidència.

* * * * * * * * * *
 
Podeu descarregar-vos en format PDF
el darrer Full Informatiu fent clic aquí
 
* * * * * * * * * *
 
ALTRES NOTÍCIES D'INTERÈS
 
* * * * * * * * * *

ARA PODEU FER QUALSEVOL PAGAMENT PER TRANSFERÈNCIA.

 

TRUQUEU AL CASAL (93.751.31.87) O, PREFERENTMENT, ENVIEU-NOS UN CORREU A casal@gentgranpremiadedalt.cat I US FACILITAREM EL NÚMERO DE COMPTE.

 

01/09/2022
* * * * * * * * * *


* * * * * * * * * * * *
© Associació de la Gent Gran de Premià de Dalt
Inscrita en el Registre d'Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya amb el nº 5565 - CIF: G58974916


Dèiem ahir - EL RATOLÍ I LA RATERA - 8/05/2022

 

EL RATOLÍ I LA RATERA


Un ratolí, mirant per un forat de la paret, veu a un pagès i la seva muller obrint un paquet . Va pensar quin tipus de menjar podia haver-hi dins del paquet . . .

Va quedar aterrat quan descobrí que es tractava d’una ratera. Va anar tot corrent al pati de la granja per advertir a tots: “Hi ha una ratera a la casa, una ratera a la casa!”. La gallina que estava cloquejant i gratant la terra, aixecà el cap i digué: “Disculpi’m, senyor ratolí, ja entenc que és un gran problema per a vostè, però a mi no em perjudica en res, no m’incomoda

El ratolí va anar fins al corder i li digué: “Hi ha una ratera a la casa, una ratera!”. . . “Disculpi’m senyor ratolí, no hi ha res que jo pugui fer, solament resar per vostè. Quedis tranquil que el recordaré en les meves oracions”.

Llavors el ratolí es dirigí a la vaca!, i la vaca li va dir: “Però per atzar estic en perill? Jo crec que no”.

El ratolí tornà a casa preocupat i abatut, per a enfrontar-se a la ratera del pagès. Aquella nit s’escoltà un gran aldarull, com el d’una ratera atrapant a la seva víctima. La dona del granger corregué per a veure el que havia atrapat. En la foscor no va veure que la ratera havia atrapat la cua d’un escurçó. La serp picà a la dona. El marit la dugué directament a l’hospital. Va tornar a casa amb febre. Tothom sap que per alimentar algú que tingui febre, res millor que un caldo.

El pagès agafà un gros ganivet i fou a cercar l’ingredient principal: la gallina. Com que la malaltia de la dona continuava, els amics i veïns foren a visitar-la. Per alimentar-los, el pagès matà el corder. La dona no millorava i acabà morint-se. Llavors el pagès vengué la vaca a l’escorxador per afrontar les depeses de l’enterrament i el funeral !

La pròxima vegada que escoltis que algú té un problema i creguis que com que no és teu, no li prestis atenció. . . Pensa-ho dues vegades.


08 maig 2022

Dèiem ahir - GEORGE C. MARSHALL - Raymond Cartier - 1/05/2022

 

GEORGE C. MARSHALL

Era el 5 de juny de 1947. Lluïa el sol. S’anava a assistir a la “coronació” d’un any d’estudis a la Universitat de Harvar, la més antiga dels Estats Units, fundada el 1636. Arribà l’ambaixador de Massachusetts de “jaqué” i escoltat per un escamot de llancers de la Guardia Nacional. Tot un seguici de togues acadèmiques i uniformes marxa per l’esplanada en direcció cap a l’amfiteatre a l’aire lliure a on, seguin costums centenàries, tindrà lloc l’entrega de diplomes.

Solament el Secretari d’Estat, George C. Marshall, principal convidat d’honor, desfila sense cap condecoració, amb la seva caçadora fosca de cada dia.

En el moment dels discursos, Marshall comença:

Cavallers, no tinc necessitat de dir-vos que la situació mundial és seria. El trastorn de les estructures econòmiques d’Europa durant la guerra ha estat total i les bases de la civilització moderna amenacen en anar-se’n a pic. . . Europa té necessitat d’un ajut exterior substancial, sense el qual entraria en una fase de ruïna econòmica, social i política de caràcter molt més greu. . ."

L’auditori il·lustrat escolta amb intensitat. Marshall prossegueix:

“Abans de què el govern dels Estats Units pugui fer nous esforços per ajudar Europa, és necessari què s’assoleixi un cert grau d’acord entre les mateixes nacions europees. No seria judiciós ni eficaç que aquest govern es proposi traçar unilateralment un programa de restauració econòmica en Europa. És assumpte dels mateixos europeus. El paper d’Amèrica consistirà a oferir un ajut amistós per a dur a la pràctica aquest programa i, posteriorment, contribuir en la mesura de les nostres possibilitats, perquè això arribi a ésser una realitat”.

La nostra política no va dirigida contra cap país, ni contra altra doctrina, sinó únicament contra la fam, la pobresa, el desesper, el caos. . . Tot govern animat per un desig sincer de col·laboració pot tenir la seguretat del nostre ple recolzament. . .

Raymond Cartier (1904 – 1975)



I així es va desenvolupar la gènesi del recordat “Pla Marshall” que va a arribar a un total de 8.432.150.000 de dòlars d’aquells temps.

01 maig 2022

Dèiem ahir - UN XIC D’HISTÒRIA - Victor Gebhart i Coll - 25/04/2022

 

UN XIC D’HISTÒRIA

“Annibal va fer aixecar davant de Sagunt una torre que sobrepujava en alçada a les muralles més altes de la ciutat, i des d’allí feia dirigir contra els assetjats tots els projectils que llavors s’amplejaven.

Mentre els assetjats no podien donar una passa sense exposar-se als dards que des d’aquella torre no paraven d’ésser llançats sobre d’ells, les ballestes, les catapultes, els ariets commovien les seves muralles; finalment es varen obrir diverses bretxes, i els assetjats, malgrat estar totalment extenuats després de vuit mesos de setge i de privacions de tota mena, no varen descoratjar-se; es varen agrupar al centre de la vila, i fortificant-se el millor que varen saber en les ruïnes de les cases, continuaven defensant-se, fins que, privats de tot i no esperant ja cap socors per part dels romans, resolgueren de comú acord morir abans que rendir-se. En semblant situació, reuniren tots els objectes de valor que posseïen, i els apilaren en disposició d’encendre’ls.

Fet això, intentaren una sortida durant l’última nit de què podien disposar. Terrible nit! La matança durà moltes hores; assetjadors i assetjats lluitaren amb una violència extrema i banyaren el terra amb la seva sang. El dia els sorprengué en aquella obra sense nom, i les dones saguntines , al veure a la llum de l’albada i des de l’alt dels murs als seus esposos i fills morts o expirant, ajuntaren, als prodigis de la defensa, l’heroisme d’un sacrifici tremend: Varen incendiar els objectes que els seus marits i fills havien apilat a la plaça, i després de donar mort als seus fills de tendra edat , es varen precipitar totes a la foguera; algunes hi va haver que es clavaren abans un punyal al pit, com si tinguessin temor que el foc no acabés els seus dies abans de l’arribada dels vencedors.”

Victor Gebhart i Coll (1830 – 1894)

* * * * * * * * * * * * * *

Aquest fet va donar pas a les Guerres Púniques, que varen acabar amb la destrucció de Cartago. La història l’escriu sempre el que guanya, i és transmesa sempre, de manera singular. Però, en el fons, sempre hi ha un fet real. Ja diuen que quan el riu sona, aigua porta. Ara no ens comportaríem així.  Creiem tenir massa a perdre. . .

25 abril 2.022

Dèiem ahir - LA FINESTRA I EL MIRALL - Pablo Coelho - 17/04/2022

 

LA FINESTRA I EL MIRALL

Un jove molt ric va anar a veure un rabí i li va demanar consell per orientar la seva vida.

El rabí el va conduir fins a una finestra i li va preguntar: “Què hi veus a través dels vidres?”. El jove respongué: “Veig homes que van i venen i un cec que demana almoina al carrer”.

Aleshores el rabí li va mostrar un gran mirall i novament li va preguntar: “Mira aquest mirall i digues-me què veus ara?” La resposta fou: “Em veig a mi mateix"
I el rabí li digué: “I ja no veus els altres!” - i seguí:
Observa que la finestra i el mirall estan fets de la mateixa matèria prima: el vidre. Però en el mirall, perquè té una fina làmina de plata enganxada al vidre, no hi veus més que la teva persona”.

Compara’t amb aquests dos tipus de vidre:
Pobre, veies els altres i senties compassió per ells. Cobert de plata –ric-, tan sols et veus a tu mateix.

Només valdràs alguna cosa, quan tinguis el coratge d’arrancar el revestiment de plata que et cobreix els ulls i puguis, novament, veure i estimar els altres.”

Pablo Coelho

17 Abril 2.022

Dèiem ahir - GAUDEIX EL TEU CAFÈ - 10/04/2022

 

GAUDEIX EL TEU CAFÈ

Un grup de professionals, tots ells triomfadors en les seves respectives carreres, s’ajuntaren per a visitar al seu antic professor. Molt aviat la conversa derivà en queixes vers l’interminable “estres” que els hi produïa el treball i la vida en general. El professor els oferí cafè, va anar a la cuina i aviat tornà amb una gran cafetera i tot una selecció de tasses molt variada: de porcellana, plàstic, vidre, cristall –unes senzilles i barates, altres decorades, unes cares, altres realment exquisides.

Tranquil·lament els digué que escollissin una tassa i es servissin una mica d’aquell cafè acabat de fer. Quan ja ho varen fer, el vell mestre s’aclarí la gola i amb molta parsimònia i paciència es dirigí al grup tot dient: - “Us n’haureu donat compte que totes les tasses d’aparença més maca, s’acabaren primer I que varen quedar poques de les més senzilles i barates; el que és natural, ja que cada qual prefereix el millor per si mateix.”

Aquesta és realment la causa de molts dels vostres problemes relatius a l’estrès” –continuà- Us asseguro que la tassa no hi ha afeixi’t qualitat al cafè

En realitat la tassa solament disfressa o realça el que bevem. El que vosaltres volíeu era el cafè, no la tassa., però, instintivament escollireu les millors” –llavor es posaren a mirar les tasses dels altres- “Ara penseu amb això: La vida és el cafè. El treball, els diners, la posició social, etc, són meres tasses, que li donen forma i suport a la vida i el tipus de tassa que tinguem no defineix ni canvia realment la qualitat de vida que portem.”

Moltes vegades, per concentrar-nos sols en la tassa deixem de gaudir el cafè. Gaudeix del teu cafè! La gent més feliç no és la que té el millor de tot, sinó la que fa el millor amb el que té. Eixí doncs, recorda:

*Viu de manera senzilla.
*Tingues pau.
*Estima i actua amb generositat.
*Mira de ser solidari i sol.licít.
*Parla amb amabilitat.
                           
Recorda també que la persona més rica, no és la que més té, sinó la que menys ambiciona o necessita.

10 d’abril 2.022

Dèiem ahir - L A I R A - Dalai Lama - 3/04/2022

 

L A  I R A

Mariana estava molt contenta per haver guanyat com a premi un joc de té de color blau. L’endemà, Júlia, la seva amigueta, va vindre aviat per a convidar-la a jugar. Mariana no podia doncs havia de sortir amb la seva mare aquell matí. Llavors, Júlia li va demanar que li deixés al seu joc de té per què pogués jugar sola en el jardí de l’edifici a on vivien.

En un principi Mariana no li volia deixar el seu flamant premi, però davant la insistència de l’amigueta li va deixar amb la condició que tingués molta cura amb aquell joc tan especial.

Tornant del passeig amb la mare, Mariana quedà esbalaïda en veure el seu joc de té tirat per terra. Faltaven algunes tasses i la safata estava trencada.

Plorant i molt enfadada Mariana es va alleujar amb la seva mare: “veus mama el que ha fet Júlia amb mi? Li vaig deixar el meu joguet i ella l’ha descuidat i l’ha deixat tirat per terra” . Totalment descontrolada Mariana volia anar a casa de Júlia i demanar-li explicacions, però la seva mare, carinyosament, li digué: “Filleta, te’n recordes d’aquell dia quan sorties amb el teu vestit blanc i un cotxe que passava et va esquitxar de fang? En arribar a casa volies rentar immediatament el vestit però l’àvia no et va deixar.”

Recordes el que va dir l’àvia? Va dir que s’havia de deixar que el fang s’assequés per què llavors seria més fàcil treure la taca. Amb la ira passa el mateix, deixa que s’assequi primer; després és més fàcil resoldre-ho tot.”

Mariana no ho entenia del tot, però decidí fer cas a sa mare i se’n va anar a veure la TV. Una estona més tard va sonar el timbre de la porta. . . Era Júlia, amb una caixa a les mans i sense preàmbuls digué:

Mariana, recordes el nen malcriat de l’altre carrer, el que sovint ens molesta? Va venir a jugar amb mi i no el vaig deixar per què vaig pensar que no tindria cura del teu joc de té però ell es va enfadar i va destrossar el regal que m’havies deixat. Quan li vaig explicar a la meva mare, es va preocupar i em va portar a comprar un altre joc per tu. Espero que no estiguis enfada amb mi. No va ser culpa meva.”

Cap problema!” –digué Mariana- “la meva ira ja està seca!” –i fent una forta abraçada a la seva amiga, li agafà la mà i la dugué al seu quarto per contar-li la història del vestit nou embrutat pel fang.

No reaccionem mentre sentim ira. La ira ens cega e impedeix veure les coses com són realment. Eixís, evitarem cometre injustícies i podrem guanyar el respecte dels altres per adoptar una posició ponderada i correcte davant d’una situació difícil.

Recordem sempre: Deixar assecar la ira!

La ira és el nostre autèntic enemic, ja que es troba dins la nostra ment.
La ira no canvia mai la seva naturalesa. Sempre fereix i destrueix.  I el
que és pitjor, aniquila les nostres pròpies forces i energies.

Dalai Lama
 

03 abril 2.022

Dèiem ahir - UNA LLEGENDA? - 27/03/2022

 

UNA LLEGENDA?


En la casa de Les Clotes, a una mitja hora de Sant Hilari, en plena edat mitjana, vivia una noia molt formosa, ornada amb totes les gràcies que acompanyen la primavera de la vida. La seva discreció era tan gran com la seva bellesa i el seu agut talent la distingia per sobre les altres noies de la contrada.

En aquella tenebrosa època, en què dominaven tan les idees supersticioses i tota mena de preocupacions, es creia que la casa de Les Clotes estava envoltada de bruixes, dimonis i follets; els seus habitants estaven tan espantats que a mitja tarda ja barraven les portes i es posaven a resar. Però la noia, que a més de les belles qualitats personals posseïa un valor a tota prova, es reia de la por que tenia esporuguits a la resta de la gent de la casa. I per demostrar-los-hi que el follet que veien era sols una ficció, resolgué de sortir tota sola a mitjanit, dirigint-se cap el lloc on es deia que apareixien els follets i les bruixes, terror de casa seva i de tota la contrada.

La nit era fosca com una gola de llop i es sentia el remor de trons llunyans amenaçant tempesta. La noia, animosa malgrat tot, es va determinar de sortir per a tranquil·litzar la seva família, fent-los-hi veure, si sortia en semblant nit, que el follet només existia en la seva febrosa imaginació.

La noia sortí resolta, però en ésser a uns cinc minuts escassos de la casa, les faldilles se li varen enredar en uns arços; la pobra prou volia fugir i cridava i tirava amb força, però, com que la nit era tan fosca, no pogué veure que eren les punxes dels arços les que li havien agafat les faldilles i aleshores, deixant-se dominar per la superstició i la por, va creure que era el follet el que la tenia empresonada i va morir allí mateix d’esglai.

Conte Popular

27 març 2022

Dèiem ahir - A M I S T A T - 20/03/2022

 

A M I S T A T


Ens fem amb els altres. Els amics formen part de la nostra vida. El temps de l’amistat és el temps per excel·lència.

Antonio Gala diu que l’amistat neix del descobriment que fem a l’altre de la nostra intimitat i que l’amistat més profunda és aquella que ens ajuda a descobrir-nos als nostres propis ulls.

L’amistat ens dóna la seguretat de què l’altre existeix. Saber que existeix fa la nostra vida més enriquidora.

El terreny de l’amistat requereix molta cura per a no envair però, al mateix temps, no deixar que passi massa tremps sense visitar-lo.

L’amistat comporta: tendresa, alegria, generositat, agraïment, respecte, cura, compromís, responsabilitat, sensibilitat, empatia,. . .

I els símptomes del seu deterioro, són: el narcisisme, la possessió, els zels, l’enveja, l’interés, la dependència,. . .

Recorre sovint el camí que porta a la casa del teu amic, perquè no l’esborrin les males herbes.” Proverbi.

Institut d’Ecologia Emocional

20 març 2022

Dèiem ahir - EL CEC - 13/03/2022

 

EL CEC

Hi havia un cec assegut a la vorera, amb una gorra als seus peus i un tros de fullola en la qual, escrit amb guix, hi deia:

“PER FAVOR, AJUDIN-ME, SOC CEC”

Un publicista creatiu que va passar davant seu, es va aturar i va observar poques monedes dins la gorra.

Sense demanar-li permís agafà el cartell, li va donar la volta, prengué el guix i va escriure altre anunci. Tornà a posar el tros de fusta sobre els peus del cec i se’n va anar.

A la tarda el publicista tornà a passar davant del cec que demanava almoina. La gorra estava plena de bitllets i monedes.

El cec va reconèixer els seus passos i li va preguntar si havia sigut ell qui va escriure en el seu cartell i, sobretot, que hi havia escrit.

El publicista li va contestar: “Res que no sigui tan cert com el teu rètol, però amb altres paraules”. Somrigué i va seguir el seu camí.

El cec mai ho va saber, però en el seu nou cartell hi deia:

“AVUI ÉS PRIMAVERA, I NO PUC VEURE-LA”


13 març 2022

Dèiem ahir - LA NOIA - Marc E. Boillat de Corgemont Sartorio - 6/03/2022

 

LA  NOIA

Dos monjos estaven peregrinant d’un monestir a altra i, al llarg del camí, havien de travessar una extensa regió plena de turons i boscos .

Un dia, després d’un fort aiguat , arribaren a un punt del camí on el sender es trobava tallat per un rierol convertit en un torrent a causa de la pluja. Els dos monjos s’estaven preparant per travessar-lo, quan varen escoltar uns gemecs que procedien de darrere d’uns matolls. En indagar, comprovaren que es tractava d’una noia que plorava amb desesperació. Un dels monjos li preguntà quin era el motiu del seu dolor i ella respongué que, per culpa de la riada , no podia travessar la torrentera sense espatllar el seu vestit de núvia i que, l’endemà hauria d’estar en el poble pels preparatius de noces. Y si no arribava a temps, les famílies, inclús el seu promès, s’enfadarien molt.

El monjo no va titubejar en oferir-li el seu ajut i, davant l’atònita mirada de l’altre religiós, la prengué en braços i la portà a l’altre vora. Allí la va deixar, saludant-la i desitjant-li sort, i cadascú va seguir el seu camí.

Al cap d’una estona l’altre monjo començà a criticar al seu company per aquesta actitud, especialment pel fet d’haver tocat a una dona, infringint així un dels seus vots. Malgrat que el monjo acusat no s’enredava en discussions i ni tant sols tractava de defensar-se de les crítiques, aquestes varen seguir fins que ambdós arribaren al monestir. Només van ésser portats davant l’Abat, el segon monjo s’afanyà a explicar al superior el que havia passat en el riu, tot acusant amb vehemència al seu company de viatge.

Després d’haver escoltat els fets, l’Abat sentencià: “Ell ha deixat a la noia en l’altra vorera. Tu. . ., encara la portes a sobre?


Marc E. Boillat de Corgemont Sartorio
Conta publicat a la Revista El Budoka  

06 març 2.022