FULL INFORMATIU




ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN
Sant Crist nº 2    -     Premià de Dalt     -     Tel: 93.751.31.87
       e-mail: casal@gentgranpremiadedalt.cat
    Instagram: @casal_gent_gran_premia_de_dalt

 
FULL INFORMATIU

Per un millor desenvolupament de tots els actes, cal fer
reserva prèvia sempre i seguir les indicacions
que se us comuniquin en cada cas.

* * * * * * * * * *

MARÇ 2023
* * * * * * * * * *

 

Diumenge 5, 17:30 hores.                           

Tarda d’entreteniment

amb Jocs de Societat

 

* * * * * * * * * *  

Dissabte 11, sortida autocar 13:30 hores.


Restaurant Nou Gras de Cabrils
Reserves i pagament fins el dia 8.

* * * * * * * * * *

El proper 14 de març a les 18:15 es durà a terme al Casal una reunió informativa per a les persones inscrites en el creuer pel Danubi.

* * * * * * * * * *

Divendres 24, sortida autocar 10:15 hores.

Conèixer gent, conèixer país.
 


Visita a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.

Conferència del Dr. Ramon Dilla
"Història de la Universitat de Barcelona"
visita guiada dels llocs més significatius
de l'edifici històric i visita especial
a la Biblioteca de Reserva (CRAI).
 
* * * * * * * * *
 

Diumenge 26, 17 h.

     

39è  Aniversari del Casal

     

Espectacle de play-back amb nou repertori.

   Pastís d'aniversari

 

Reserva fins el dia 22.

 
 
 
* * * * * * * * *
 ABRIL 2023
* * * * * * * * *

Diumenge 2, 17.30 h.


   Tarda d’entreteniment amb jocs de societat



 * * * * * * * * *

Divendres 14, 18:30h.

        
Conèixer gent, conèixer país
 
"Josep Pla i el seu paisatge" 

Conferència del professor Lluís Quintana 
* * * * * * * * *

   

Dimarts 18, 18:15 h. 

Taller de Cuina

     per la Quima Messeguer,  Tastet de cuina europea

 

* * * * * * * * *
Diumenge 23, Sant Jordi


Obsequi d’una rosa i un llibret als socis i sòcies (d’11h. a 14h.).

Imprescindible trucar al 93.751.31.87 o avisar personalment abans del dia 18, per reservar el vostre obsequi.


* * * * * * * * *
 

Dissabte 29, (l’hora de sortida de l'autocar s'anunciarà prèviament)

Recorregut de la Ruta Josep Pla per Palafrugell.

Dinar.

Reserves fins el 22 d'abril.

 
* * * * * * * * *

Diumenge 30, 17:30h.

    

Tarda d'entreteniment amb Jocs de Societat

 
* * * * * * * * *

Per facilitar l’assistència els dies 5 i 26 de març i 2,14 i 30 d'abril, els socis del Casal podran utilitzar l'aparcament cedit per la Societat Cultural Sant Jaume (subjecte a les lògiques limitacions de l'espai disponible).
Preguem comuniqueu al Casal qualsevol incidència.

* * * * * * * * * *
 
Podeu descarregar-vos en format PDF el darrer Full Informatiu fent clic aquí
 
* * * * * * * * * *
 
ALTRES NOTÍCIES D'INTERÈS
 
* * * * * * * * * *

ARA PODEU FER QUALSEVOL PAGAMENT PER TRANSFERÈNCIA.

 

TRUQUEU AL CASAL (93.751.31.87) O, PREFERENTMENT, ENVIEU-NOS UN CORREU A casal@gentgranpremiadedalt.cat I US FACILITAREM EL NÚMERO DE COMPTE.

 

01/09/2022
* * * * * * * * * *


* * * * * * * * * * * *
© Associació de la Gent Gran de Premià de Dalt
Inscrita en el Registre d'Associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya amb el nº 5565 - CIF: G58974916


Dèiem ahir - EL RATOLÍ I LA RATERA - 8/05/2022

 

EL RATOLÍ I LA RATERA


Un ratolí, mirant per un forat de la paret, veu a un pagès i la seva muller obrint un paquet . Va pensar quin tipus de menjar podia haver-hi dins del paquet . . .

Va quedar aterrat quan descobrí que es tractava d’una ratera. Va anar tot corrent al pati de la granja per advertir a tots: “Hi ha una ratera a la casa, una ratera a la casa!”. La gallina que estava cloquejant i gratant la terra, aixecà el cap i digué: “Disculpi’m, senyor ratolí, ja entenc que és un gran problema per a vostè, però a mi no em perjudica en res, no m’incomoda

El ratolí va anar fins al corder i li digué: “Hi ha una ratera a la casa, una ratera!”. . . “Disculpi’m senyor ratolí, no hi ha res que jo pugui fer, solament resar per vostè. Quedis tranquil que el recordaré en les meves oracions”.

Llavors el ratolí es dirigí a la vaca!, i la vaca li va dir: “Però per atzar estic en perill? Jo crec que no”.

El ratolí tornà a casa preocupat i abatut, per a enfrontar-se a la ratera del pagès. Aquella nit s’escoltà un gran aldarull, com el d’una ratera atrapant a la seva víctima. La dona del granger corregué per a veure el que havia atrapat. En la foscor no va veure que la ratera havia atrapat la cua d’un escurçó. La serp picà a la dona. El marit la dugué directament a l’hospital. Va tornar a casa amb febre. Tothom sap que per alimentar algú que tingui febre, res millor que un caldo.

El pagès agafà un gros ganivet i fou a cercar l’ingredient principal: la gallina. Com que la malaltia de la dona continuava, els amics i veïns foren a visitar-la. Per alimentar-los, el pagès matà el corder. La dona no millorava i acabà morint-se. Llavors el pagès vengué la vaca a l’escorxador per afrontar les depeses de l’enterrament i el funeral !

La pròxima vegada que escoltis que algú té un problema i creguis que com que no és teu, no li prestis atenció. . . Pensa-ho dues vegades.


08 maig 2022

Dèiem ahir - GEORGE C. MARSHALL - Raymond Cartier - 1/05/2022

 

GEORGE C. MARSHALL

Era el 5 de juny de 1947. Lluïa el sol. S’anava a assistir a la “coronació” d’un any d’estudis a la Universitat de Harvar, la més antiga dels Estats Units, fundada el 1636. Arribà l’ambaixador de Massachusetts de “jaqué” i escoltat per un escamot de llancers de la Guardia Nacional. Tot un seguici de togues acadèmiques i uniformes marxa per l’esplanada en direcció cap a l’amfiteatre a l’aire lliure a on, seguin costums centenàries, tindrà lloc l’entrega de diplomes.

Solament el Secretari d’Estat, George C. Marshall, principal convidat d’honor, desfila sense cap condecoració, amb la seva caçadora fosca de cada dia.

En el moment dels discursos, Marshall comença:

Cavallers, no tinc necessitat de dir-vos que la situació mundial és seria. El trastorn de les estructures econòmiques d’Europa durant la guerra ha estat total i les bases de la civilització moderna amenacen en anar-se’n a pic. . . Europa té necessitat d’un ajut exterior substancial, sense el qual entraria en una fase de ruïna econòmica, social i política de caràcter molt més greu. . ."

L’auditori il·lustrat escolta amb intensitat. Marshall prossegueix:

“Abans de què el govern dels Estats Units pugui fer nous esforços per ajudar Europa, és necessari què s’assoleixi un cert grau d’acord entre les mateixes nacions europees. No seria judiciós ni eficaç que aquest govern es proposi traçar unilateralment un programa de restauració econòmica en Europa. És assumpte dels mateixos europeus. El paper d’Amèrica consistirà a oferir un ajut amistós per a dur a la pràctica aquest programa i, posteriorment, contribuir en la mesura de les nostres possibilitats, perquè això arribi a ésser una realitat”.

La nostra política no va dirigida contra cap país, ni contra altra doctrina, sinó únicament contra la fam, la pobresa, el desesper, el caos. . . Tot govern animat per un desig sincer de col·laboració pot tenir la seguretat del nostre ple recolzament. . .

Raymond Cartier (1904 – 1975)



I així es va desenvolupar la gènesi del recordat “Pla Marshall” que va a arribar a un total de 8.432.150.000 de dòlars d’aquells temps.

01 maig 2022

Dèiem ahir - UN XIC D’HISTÒRIA - Victor Gebhart i Coll - 25/04/2022

 

UN XIC D’HISTÒRIA

“Annibal va fer aixecar davant de Sagunt una torre que sobrepujava en alçada a les muralles més altes de la ciutat, i des d’allí feia dirigir contra els assetjats tots els projectils que llavors s’amplejaven.

Mentre els assetjats no podien donar una passa sense exposar-se als dards que des d’aquella torre no paraven d’ésser llançats sobre d’ells, les ballestes, les catapultes, els ariets commovien les seves muralles; finalment es varen obrir diverses bretxes, i els assetjats, malgrat estar totalment extenuats després de vuit mesos de setge i de privacions de tota mena, no varen descoratjar-se; es varen agrupar al centre de la vila, i fortificant-se el millor que varen saber en les ruïnes de les cases, continuaven defensant-se, fins que, privats de tot i no esperant ja cap socors per part dels romans, resolgueren de comú acord morir abans que rendir-se. En semblant situació, reuniren tots els objectes de valor que posseïen, i els apilaren en disposició d’encendre’ls.

Fet això, intentaren una sortida durant l’última nit de què podien disposar. Terrible nit! La matança durà moltes hores; assetjadors i assetjats lluitaren amb una violència extrema i banyaren el terra amb la seva sang. El dia els sorprengué en aquella obra sense nom, i les dones saguntines , al veure a la llum de l’albada i des de l’alt dels murs als seus esposos i fills morts o expirant, ajuntaren, als prodigis de la defensa, l’heroisme d’un sacrifici tremend: Varen incendiar els objectes que els seus marits i fills havien apilat a la plaça, i després de donar mort als seus fills de tendra edat , es varen precipitar totes a la foguera; algunes hi va haver que es clavaren abans un punyal al pit, com si tinguessin temor que el foc no acabés els seus dies abans de l’arribada dels vencedors.”

Victor Gebhart i Coll (1830 – 1894)

* * * * * * * * * * * * * *

Aquest fet va donar pas a les Guerres Púniques, que varen acabar amb la destrucció de Cartago. La història l’escriu sempre el que guanya, i és transmesa sempre, de manera singular. Però, en el fons, sempre hi ha un fet real. Ja diuen que quan el riu sona, aigua porta. Ara no ens comportaríem així.  Creiem tenir massa a perdre. . .

25 abril 2.022

Dèiem ahir - LA FINESTRA I EL MIRALL - Pablo Coelho - 17/04/2022

 

LA FINESTRA I EL MIRALL

Un jove molt ric va anar a veure un rabí i li va demanar consell per orientar la seva vida.

El rabí el va conduir fins a una finestra i li va preguntar: “Què hi veus a través dels vidres?”. El jove respongué: “Veig homes que van i venen i un cec que demana almoina al carrer”.

Aleshores el rabí li va mostrar un gran mirall i novament li va preguntar: “Mira aquest mirall i digues-me què veus ara?” La resposta fou: “Em veig a mi mateix"
I el rabí li digué: “I ja no veus els altres!” - i seguí:
Observa que la finestra i el mirall estan fets de la mateixa matèria prima: el vidre. Però en el mirall, perquè té una fina làmina de plata enganxada al vidre, no hi veus més que la teva persona”.

Compara’t amb aquests dos tipus de vidre:
Pobre, veies els altres i senties compassió per ells. Cobert de plata –ric-, tan sols et veus a tu mateix.

Només valdràs alguna cosa, quan tinguis el coratge d’arrancar el revestiment de plata que et cobreix els ulls i puguis, novament, veure i estimar els altres.”

Pablo Coelho

17 Abril 2.022