Dèiem ahir - DONAR LLUM - 24/09/2017

DONAR LLUM



T’has fixat com es consumeix una espelma? Dóna llum, dissipa tenebres, però a costa de la seva pròpia existència; es va consumint, desfent, desapareixent.. . Com més llum dóna, menys li queda per a ella.

I quan ja no pot ser útil, deixa d’existir.

Així hem de ser nosaltres; hem de donar llum a costa de la nostra mort total. Aquest ha de ser el nostre programa de vida: donar felicitat als altres, encara que això suposi que nosaltres ens desfem i desapareixem.

Quan la mare dóna vida al seu fill, perd quelcom de si; però ella no desapareix del tot; queda en el seu propi fill; en el seu fill cobra nova vida, més jove, més plena de possibilitats.

És formós arribar al final de la vida tenint consciència que ens hem consumit pel bé dels altres.


24 setembre 2017

Dèiem ahir - CICATRIUS D'AMOR - Anònim - 17/09/2017

CICATRIUS D’AMOR 


En un dia calorós d’estiu en el sud de Florida un nen va decidir anar a nedar a una llacuna que hi havia darrere sa casa. Va sortir corrent per la porta del darrere, es tirà a l’aigua i nedava feliçment. No se’n va adonar que un caiman se li apropava.

La seva mare, que mirava per la finestra des de la casa, veié amb horror el que succeïa. De seguida va córrer vers el seu fill, cridant-li el més fort que podia. En sentir-la, el nen s’alarmà i girà nedant cap a la mare. Però fou massa tard.

Des del moll la mare agarrà al nen pels braços, just quan el caiman li agarrava les cames. La dona començà a estirar amb tota la força del seu cor. L’animal era més fort, però la mare era més apassionada i el seu amor no l’abandonava.

Un senyor que escoltà els crits s’afanyà cap al lloc amb una pistola i matà al caiman.

El nen va sobreviure i, malgrat que les seves cames patiren força, encara va pogué arribar caminant. Quan va sortir del trauma, un periodista li preguntà si li volia ensenyar les cicatrius de cames i peus. El nen aixecà el cobrellit i els hi va ensenyar. Però llavors, amb molt d’orgull, es va arremangar i, senyalant vers les cicatrius en els braços, li digué: “Però les cicatrius que vostè ha de veure són aquestes” -eren les marques de les ungles de la mare, que havien pressionat amb força per salvar-lo-. “Les tinc perquè la meva mare no em va deixar anar i em salvà la vida”.

Anònim
17 setembre 2017

17/06/2017 - Revetlla de Sant Joan

REVETLLA DE SANT JOAN 2017


La tradicional revetlla de Sant Joan, que no podia faltar a la seva cita anual amb els amants de les festes al Casal, es va celebrar el passat 17 de juny, avançant-se un xic a la data real del solstici que marca l'entrada oficial de l'estiu i que havia estat l'origen pagà d'aquesta festa tan arrelada en les nostres tradicions.

L'habitual espai del teatre, guarnit per a l'ocasió amb les usuals i festives garlandes, donava cabuda a una desena de taules en les que es van acomodar més de seixanta comensals que ens van honorar amb la seva presència i als que es va servir un selecte sopar, atesos per unes no menys selectes cambreres i algun cambrer, que van procurar atendre els assistents amb la màxima diligència.

Cap el final del sopar vam comptar amb la presència de la regidora de la Gent Gran, Anna Mª Cuello que va poder comprovar la bondat de les postres (xarrup de llimona al cava) i també de la gustosa coca acompanyada de cava de Sant Sadurní que, com és natural, no podien faltar en aquesta festivitat, mentre el conegut i prestigiós pianista, cantant i cantautor italià Max Turati donava pas al ball amb el que va culminar la nit, passades ja unes hores de festa.



 







 











 


















 














Desitgem que tots els assistents hagin gaudit força d'aquesta vetllada i, per tractar-se del primer magne esdeveniment que organitzava la nova junta, agrairem totes els comentaris, crítiques i suggeriments que se'ns facin per tal de que puguem millorar els futurs actes festius que es portin a terme.

17/09/2017

Dèiem ahir - FRANCESC MACIÀ i LLUSSÀ - 10/09/2017


FRANCESC MACIÀ i LLUSSÀ

(1859 – 1933)
 

“En arribar a Catalunya després de tants anys d’ésser-ne fora, sento una d’aquelles emocions que no són per ésser dites ni ésser escrit es, sinó reservades en el fons de l’ànima per a què avui puguin convertir-se en les més nobles realitzacions que el nostre poble espera de nosaltres.

Aquest sentit de perennitat que he retrobat en aquest paisatge de la terra catalana, que ara més que mai trobo que és un dels millors del món, i que em diu que els pobles no és el govern arbitrari dels homes que els funda i els destrueix, em diu també que així serà de perenne l’actual de Catalunya de retrobar-se i assolir la seva llibertat i afermar la seva justícia. 

Aquest és també el meu anhel que em plau fer-vos sentir a tots els catalans, en saludar-vos, a l’hora del meu retorn a la Pàtria.

I voldria que creguéssiu tots que el meu retorn a la Pàtria vol dir retorn a la feina, que no hem d’abandonar un sol moment, i que tindrà com a preu l’assoliment dels nostres ideals.”
Francesc Macià - 22 febrer 1931

* * * * * * * * * * * * *

. . . I era el 14 d’abril de 1931 quan la proclamació de la República la va fer primer Lluís Companys des del balcó de l’Ajuntament. Més tard, mentre un cornetí tocava “La Marsellesa”, Francesc Macià travessà la plaça de Sant Jaume per prendre possessió del palau de la Diputació; el vell líder sortí al balcó i declarà:

“En nom del poble he pres possessió del govern de Catalunya. El poble ens ha donat el seu vot perquè governem la ciutat i jo, en nom de Catalunya, em faig càrrec del seu govern i us dic que aquí restem disposats a defensar les seves llibertats. Espero que el poble sabrà fer el mateix. D’aquí no ens trauran sinó morts. També us dic que hem de fer-nos dignes de la llibertat que acabem de reconquerir i espero que el poble sabrà, si cal, morir, com nosaltres, per defensar-la.”

10 setembre 2017

Dèiem ahir - LLUM I OMBRA - C. Dean Fales - 3/09/2017

LLUM I OMBRA 

A tots ens agrada estar amb persones alegres. Fins i tot els negocis es fan millor quan són condimentats amb un bon sentit de l’humor i amb diversió. Les situacions sèries han de ser tractades seriosament. Però ser tremendament serio tot el temps, es converteix precisament amb això – tremendo. 

També sempre hem parlat de l’eficàcia del treball com una teràpia per a tots els mals que ens afligeixen. Potser algú pot pensar que les dues coses són contradictòries. 

De cap manera! 

Necessitem les dues actituds. És una qüestió d’equilibri. El fet de prendre l’ètica de la vida massa en serio, aplicar-la constantment , fa de la mateixa vida una presó. El fet de jugar constantment sense prendre res en serio, pot convertir la nostra vida en un avorriment..., un buit. Però treballar i divertir-se en una proporció adient, fa que les nostres vides siguin una aventura constant i fascinant, interessant per nosaltres i per a tots els que ens envolten.

Un quadro, perquè sigui interessant i formós, necessita tanta llum com ombra. He confirmat això amb la nostra Directora Artística i ella em diu que és cert. Una vida, perquè sigui interessant precisa el mateix. I aquesta darrera afirmació la poden confirmar vostès mateixos.


                                 C. Dean Fales (1956)
                                                                                                

03 setembre 2017