TREBALLI FORT - JUGUI TRANQUIL
Durant els agradables anys que vaig passar al Canadà, tingué un bon amic que es deia Jim McPherson amb qui, ocasionalment, jugava quelcom que anomenàvem golf. Dubto molt que algú més l’hagués anomenat axis. Més aviat semblava un estudi de la natura doncs, passàvem molt de temps entre els arbres. Estic segur que dues o tres quartetes de jugadors que ens seguien, ens passaven i ni tant sols ens n’adonàvem. Però, com ho gaudíem!
De ben segur que cap jugador professional mai va sentir-se amenaçat per nosaltres. Dubto que cap d’ells hagués admès que ens coneixia. Però, a nosaltres no ens interessava convertir-nos en els millors golfistes del món. Estàvem interessats a descarregar tensions, buscàvem relaxar i refrescar-nos. Gaudíem mútuament de la nostra companya. Fruitàvem de la formosa pista de golf. Xalàvem caminant pels “greens” i pel mig dels arbres.
Jim i jo mai ens enfadàvem per les nostres males jugades. Gràcies a això, mai vàrem trencar cap pal de golf. Mai acabàvem el joc amb mal de cap o amb els muscles del coll tan encarcarats que ens dolgués moure el cap. La feina ja ens proporcionava prou d’això. Estàvem jugant golf.
Sé molt bé que la nostra actitud vers el golf molestarà a molta gent. “No importa el que l’home faci, ho ha de fer tan bé com pugui”. D’acord. Jugàvem tan bé com ens era possible i no vàrem escollir convertir la diversió en treball.
Don Herold digué una vegada, “Si jo tingués l’oportunitat de tornar a fer-ho tot de nou, recolliria més gira-sols”. Jo estic d’acord. Segur que s’eviten úlceres.
C. Dean Fales
27 desembre 2020