POEMA DE NADAL
Va ser una nit que va florir l’estrella
i va néixer l’Infant !
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant ! . . .
I fa molt temps, molt temps, i algú
ensiborna
el nostre pit, per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.
La nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val ganivet, ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal !
Ai, si no fos aquesta nit, tan clara
seríem
tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on
para;
pell d’home arrossegada pèl corrent !
Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i
decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de
sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.
I ens dóna un punt d’humilitat de
cendra
per estimar un racó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor
mai.
Procurem ser una mica criatures
amorosit el baladreig raspós,
i diguem “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat.
Josep Mª.de Sagarra
Final de “El
Poema de Nadal” – 1931
20 desembre 2015
