HEM
SIGUT UN NUMERO?
Un dels xocs psicològics més
grans que es produïen quan ens incorporaven a l’Exèrcit, era la pèrdua
d’identitat. Sobretot en el període
d’instrucció militar. De sobte hom es
converteix en un número en lloc de ser una persona. Cert que cadascú desenvolupava un cercle de
coneguts que et cridaven pel teu nom, però als ulls de l’organització, eres
solament un número. Amb relativa freqüència
des del punt de vista de la societat,
fora de la mateixa família, succeeix el
mateix. És una experiència molt des individualitzant.
I ja que parlem de militars;
s’escolten moltes històries de guerra dient com els homes es converteixen en
grans amics; de com arrisquen les seves vides per salvar-se mútuament; dels
sacrificis que s’arriben a fer. Per què serà? No presumeixo de ser un psicòleg però, opino
que la raó és simple i bàsica. Tots
tenim una necessitat humana fonamental – la necessitat de ser necessaris. Quan realment sentim que se’ns necessita, i altres
depenen de nosaltres, fem tot el possible per fer-nos mereixedors de la
confiança que ens ha sigut dipositada.
06 desembre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada