Dèiem ahir - CREIEU-ME - C. Dean Fales - 24/11/2019

CREIEU-ME

Poc després d’haver rebut la baixa de l’exèrcit, durant la Segona Guerra Mundial, vaig haver de comprar-me un automòbil nou. Eren molt escassos llavors, però finalment en vaig trobar un. Era un convertible, el model més car de la línia. En realitat costava més del que jo podia pagar, però fou l’únic que vaig poder aconseguir. Em va cridar l’atenció que fos el model més car, l’únic disponible.

Quan vàrem anar a la distribuïdora per recollir el cotxe, vaig notar que tenia una gran taca a la porta, a on la pintura semblava més fosca que a la resta de la carrosseria. Li vaig senyalar al distribuïdor. Ell, per suposat, no li donà cap importància. Jo li vaig comentar que alguns anys després, quan portés el cotxe per canviar per un altre, veurien aquesta porta i em dirien que segurament havia tingut un accident que determinà la reparació i pintat de la porta. Les conseqüències serien que no aconseguiria un millor valor de revenda. El distribuïdor m’assegurà que això no passaria. Com no tenia altra alternativa, me’n vaig endur el cotxe.

Alguns anys després, vaig tornar a la mateixa distribuïdora per tractar de canviar-lo per un model nou. No haig de dir-vos el que va passar. No vaig poder arribar a un acord i no he tornat a comprar un altre cotxe d’aquesta marca en els més de trenta anys que han transcorregut des de llavors. És més, ni tan sols m’he molestat en veure’ls.

Tal vegada la meva memòria sigui molt bona i la meva habilitat per perdonar i oblidar sia molt dolenta. No ho sé. El que si sé és que quan es destrueix la fe en les persones, és molt difícil -quasi impossible- renovar-la completament.

C. Dean Fales (1973)

24 novembre 2019

Dèiem ahir- PENSAMENT DEL DR. ROGERS - Dr. Adrian Pierce Rogers - 17/11/2019

PENSAMENT DEL DR. ROGERS

Tot el que una persona rep sense haver treballat per a obtenir-lo, altra persona haurà d’haver treballat per produir-lo, però sense rebre-ho.

El govern no pot entregar res a ningú, si abans no ho ha tret d’alguna altra persona.

Quan la meitat de les persones arriben a la conclusió de què no tenen per què treballar, ja que l’altra meitat està obligada a fer-se càrrec d’elles, i quan aquesta altra meitat es convenç de què no val la pena treballar perquè algú els hi prendrà el que han aconseguit amb el seu esforç, això. . ., estimat amic. . ., és el fi de qualsevol Nació.

 “No es pot multiplicar la riquesa dividint-la”

Dr. Adrian Pierce Rogers  (1.931 - 2.005) 

17 novembre 2019

Dèiem ahir - ALICIA EN TERRA DE MERAVELLES - 10/11/2019

ALICIA EN TERRA DE MERAVELLES

Tots coneixem aquest conte de Lewis Carroll, que va ésser portat a la pantalla per Walt Disney. El conte el vàrem poder llegir segurament d’infants i la pel·lícula ens arribà quan ja érem adolescents. En el primer supòsit no la vàrem entendre però ens va agradar per tractar-se de dibuixos animats i amb tecnicolor. En el segon supòsit, si és que la vàrem entendre, no ens va acabar d’agradar, doncs ens semblà molt infantil. 

Però qui hem tingut oportunitat de veure-la, ja en la maduresa, amb l’excusa dels nets, potser no hem arribat a captar la irònica crítica que el seu autor feia a la societat anglesa d’aquella època (1850), però sí ens hem pogut fitxar en uns detalls de diàleg i visió, que aporten el seu petit missatge.

Per exemple quan la protagonista topa amb una cruïlla de camins i s’atura desorientada, apareix un gat dibuixat i ratllat que jeu damunt de la branca d’un arbre amb la faç somrient. Alicia el veu i li pregunta: “Quin camí he d’agafar?” - i el gat li respon: “Tot depèn d’on vulguis anar. . .” 

O quan el Barreter Boig compareix davant del Rei de Cors, es retorça les mans, cau de genolls, cohibit, tot dient: “Jo sóc un pobre home, jo sóc un pobre home, majestat, jo sóc un pobre home (glup)”. “Tu ets un mal orador -diu llavors el Rei- això és el que tu ets”.

10 novembre 2019

Dèiem ahir - L’ENTUSIASME - Og Mandino - 3/11/2019

L’ENTUSIASME

Estic despert. 

Estic ple de joiosa anticipació. Sento unes insòlites vibracions en el meu cor, perquè ara rebo cada nou dia amb alegria i confiança, en lloc de fer-ho amb temor i de plànyer-me a mi mateix.

Qui pateix, recorda. Mai més vull repetir els fracassos i els absurds errors del passat, ara que he descobert aquests aliats que tinc.

Cada dia em llençaré al món, acompanyat per aquests tres poderosos aliats: la confiança, l’orgull i l’entusiasme.

Confio que podré afrontar qualsevol repte, l’orgull m’exigeix que ho faci el millor possible i tot serà possible perquè acabo de redescobrir un poder que trobava a faltar d’ençà que era més jove: l’entusiasme. 

Cada acte memorable de la història del món és un triomf de l’entusiasme. Mai es va poder aconseguir res que fos gran, sense ell, perquè aquest sentiment dóna a cada repte o activitat, per terrible i difícil que sia, un nou significat. Sense l’entusiasme la vida estaria abocada a la mediocritat.

L’entusiasme és una de les millors qualitats del món. El seu valor potencial sobrepuja de llarg al dels diners, el poder i la influència.

Quina alegria tan gran sento ara que sé que aquest poder que posseeixo pot modificar tota la resta de la meva vida.

Quan em compadeixo d’aquells que ignoren aquesta força capaç de guiar el seu futur. 

Tornaré al passat i recuperaré l’irresistible encant de la joventut amb aquell entusiasme que raja com l’aigua d’una font de muntanya. La joventut no veu foscor en el seu futur, ni imagina cap trampa de la qual no pugui escapar. Oblida l’existència del fracàs en el món i creu que la humanitat fa segles que espera la seva presència perquè aporti tota la veritat, l’energia i la bellesa que du dintre seu.

Avui hissaré la meva vela i somriuré a tot el món.

Og Mandino (1923 - 1996)

Fragment extret del seu llibre

“Els Deu Secrets de l’Èxit” - 1988

 03 novembre 2019