LA LLEIALTAT ÉS UN CARRER
BIDIRECCIONAL
Antigament lleialtat era un concepte conegut com el “ser
fidel al sobirà a qui un pertany”. Pot ésser
interessant reflexionar sobre aquesta antiga definició. Es pot especular sobre qui és el sotmès i qui
és el qui sotmet. La persona que mana o
la persona que depèn d’ella. En realitat
no és tan acadèmic com sembla al principi i, alguns governants, ho han descobert massa tard.
Realment, ambdós són mandataris i ambdós són manats.
Precisament en aquesta paradoxa hi ha l’essència del missatge “la
lleialtat és un carrer de doble direcció”.
És
molt importat que, qui governa, tingui la lleialtat del poble que governa. En temps de crisis aquesta lleialtat és
imprescindible. I aquesta necessitat segurament
ho és també en el dia a dia. Lleialtat és la qualitat que demanda unitat i actuar
de comú acord, vers un propòsit o acció.
Lleialtat és el resultat de vàries coses: honestedat, integritat, moral, justícia, legalitat, veritat, sinceritat,... sols per anomenar-ne algunes. Però, sobretot la lleialtat cap a qui governa es el resultat de la lleialtat del governant cap als que governa.
Sembla esser una veritat molt simple, no? Tal vegada per aquesta raó es per la que sovint ment s’oblida. Les coses, per sabudes, són fàcilment oblidades.
C. Dean Fales – (gener 1.970)
23 febrer 2014