Viatges i Sortides - SORTIDA A VIC - 15/02/2014

SORTIDA A VIC

Dissabte, 15 de febrer, 08,00 hores del matí.  Sortida en autocar des del parc Felicià Xarriè, recollida de personal al barri Cotet i a Premià de Mar i, directes cap a la comarca d’Osona.

Lluïa el sol i la temperatura era primaveral, inclòs a la tornada. Cal destacar la guia que ens acompanyà (Mª Àngels); tota una erudita en la història de Catalunya. Començant per l’origen dels noms de ciutats i pobles, fins a centrar-se amb el personatge de l’abat Oliva, Bisbe de Vic, de Ripoll i de Cuixà, que fou qui aconseguí en el segle X l’anomenat tractat de pau i treva, que posà freno a les correries i enfurides lluites entre els senyors feudals, nobles i comtes de la Catalunya Nord. Aquell abat començà legislant la impunitat per qui es refugiés a 15 passes de les esglésies i edificis de culte i religiosos (amb l’amenaça d’excomunió);  i van anar ampliant el nombre de passes permetent així que s’aglutinessin els habitatges al voltant de les esglésies, i que els senyors feudals deixessin de lluitar, arrasant pobles i collites per annexionar-se nous territoris.

Vàrem esmorzar en el restaurant “La Masia” de Taradell; assortiment d’embotits, pa amb tomàtec, vi, begudes i cafè.

Sortida cap a la capital de l’Osona i passada per l’enorme mercat de Vic on qualcuns s'hi varen quedar.

Altres vàrem seguir amb la visita guiada pel casc antic on la neoclàssica Catedral Basílica de Sant Pere, és impressionant.  Les pintures que decoren el seu interior, obra del famós pintor Josep Mª Sert, qui desprès d’anys invertits en la dita decoració, veié com  en el 1.936 va ésser destruïda per un incendi provocat;  i, a l’acabar la guerra la va tornar a decorar finalitzant  l’obra  pocs mesos abans de morir (1.945).  És de considerable valor el retaule que es troba darrere l’altar major; un retaule enorme d’alabastre amb motius de Sant Pere i la Verge amb el nen. 

 









Visitàrem la cripta amb columnes preromàniques; poca llum i molt baix de sostre, reflex del sentiment recollit i espiritual de l’època. Sortirem després al claustre grandiós, amb molta alçada de sostre, reflexa també espiritual que l’arquitectura gòtica aportà llavors.  En el centre del jardí un monument d’en Jaume Balmes. 

El recorregut pel casc antic fou molt interessant per les mansions, palaus i palauets emblemats que vàrem veure; edificis nobiliaris i arquitectura modernista molt interessants.

Tornada al gran mercat de Vic i temps lliure (hora i mitja) per recorre’l. 

A les dues, retornem al restaurant “La Masia” de Taradell a on hi vàrem dinar.  

Fou copiós: calçots i escarxofes a dojo, seguidament escudella barrejada, i graellada de carn. Va sobrar de tot. Cava, pastís, licors i cafè.

 

Amb un xic més de pes, a les cinc de la tarda sortírem cap a Premià, delectats novament per la guia qui, amb diversos acudits molt aguts, també va retornar a la història i a l’anecdotari. No dec avorrir-vos allargant-me. Però permeteu quelcom interessant sobre el simbolisme dels arbres. El xiprer és símbol del cristià, per allò de les arrels molt profundes i la tendència per adreçar-se cap al cel. Així doncs, quant a la Catalunya Nova (Tarragona, Terres de l’Ebre), de domini sarraí, hi convivien tres cultures sense problemàtica, les cases pairals o els patis s’identificaven, segons la cultura, per una olivera si jueva, una palmera, si sarraïna o un xiprer si cristiana.

Sobre els xiprers hi ha més a dir, però els que varen vindre ja us ho explicaran.

Certament, ens ho vàrem passar molt, però que molt bé.

17 febrer 2.014