Dèiem ahir - ESCOLTA . . . ! - Montserrat Cantí - 16/02/2014




ESCOLTA . . . !

Endreçant a les golfes de casa dels meus avis,  va caure entre les meves mans un escrit d’un bisbe xilè,  Monseñor Ramón Angel Lara, de singular bellesa i que diu així:

“Et diré d’algú que té un quelcom de Deu,  tan és d’immens el seu amor,  i un molt d’angel,  tants són els seus seguits desvels.  És una dona que,  si es jove,  se la troba assenyada com una vella,  i si és vella,  sembla portada per l’empenta de la joventut.  Una dona que,  essent illetrada,  esbrina i jutja dels secrets de la vida amb més encert que el més savi del savis i,  de ésser instruïda,  s’amotlla a les simplicitats més infantils.  Si forta,  l’estremeix el vagit d’un nin;  si manyaga,  sap redreçar-se amb la bravor d’una lleona per a defensar els qui estima.  Si pobra,  es satisfà només veient els seus;  si rica,  ho donaria tot per tal de no veure ferit el seu cor generós pels cops del desagraïment  i del desengany.  Es una dona que se sent malaurada i plora per les angoixes i els sofriments dels altres,  i amb ells riu quan comparteix llurs joies i alegries.”

“Es una dona que mentre viu no sabem estimar i àdhuc la fem sofrir,  malgrat que a la seva vora els dolors s’obliden.  Després de morta,  donaríem quan som i tenim només pel goig de veure altre vegada el seu dolç somriure,  per mirar la tendresa dels seus ulls serens,  per rebre d’ella un bes,  per escoltar la seva veu aimada.”

“No em demanis qui és aquesta dona,  car nua’s de recordar-la,  ja de llàgrimes els meus ulls s’amaren.  Quan els teus fills,  bressats amb petons i moixaines,  hagin crescut i arribin al llindar de la joventut,  dóna’ls a llegir aquestes ratlles,  l’entrellat de les quals sabran trobar i serà llavors que,  amb els ulls humits i la veu trencada,  et diran que ço que per ells deixà escrit aquell pelegrí,  no era més que l’esbós d’una MARE.”

 Montserrat Cantí
    La Veu de l’Anoia – 22 maig 1992
16 febrer 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada