Dèiem ahir - COSTUMS PERDUTS - Aida Riera - 28/11/2021

 

COSTUMS PERDUTS

Cada vegada és més freqüent veure com els nens estan enganxats als telèfons mòbils i amb un gran domini de l’aparell. Això ha fet que es perdi el costum de sortir al carrer a jugar amb els amics i veïns. Molta culpa la té la societat actual, ja que els pares cada vegada tenen menys temps per gaudir-lo amb els seus fills i, quan tenen temps per estar amb ells, fan el que els nens volen, sense adonar-se que els seus fills estan perdent la seva infància.

Hem d’intentar dedicar més temps al que realment ens importa, deixant de banda la falta de temps. Perquè les petites coses són les que ens donen la felicitat.

Aida Riera – novembre 2017

28 novembre 2021

Dèiem ahir - MARCOS I MOSÉS - Carmen Posadas - 21/11/2021

 

MARCOS I MOSÉS

Marcos va néixer dins d’una família de set germans. La mare va tindre un part difícil, però gràcies a l’ajut mèdic nasqué sense cap tara. Mosés també tenia set germans. Durant l’embaràs, sa mare tingué problemes i ell va néixer amb un pulmó oprimit que a hores d’ara l’impedeix respirar amb facilitat. Mosés nasqué ajudat per la seva tia i la seva àvia, expertes ramaderes.

Marcos gaudeix d’una alimentació sana i equilibrada. Menja verdures, carn, peix, ferro, fòsfor, hidrats de carbono . . . A Mosés li varen caure les dents per culpa de la desnutrició.

El menjar preferit d’en Marcos és el pollastre, i el pernil serrano. Mosés no l’ha provat mai, però és ben segur que li agradaria.

Marcos té un abric de quadros pels dies de fred. Mosés té més sort doncs, en el seu país quasi mai fa fred i no necessita roba. És una dobla sort, perquè encara que ho necessites tampoc ho tindria.

Marcos surt de casa per anar a jugar al parc i donar un passeig. Mosés sempre és fora de casa.

Marcos no coneix al seu pare i no sap on es. Mosés tampoc el coneix, però sap que morí a la guerra, encara que no sap contra qui lluitava.

Marcos no anirà mai a col·legi ni aprendrà a llegir. Mosés tampoc.

L’esperança de vida de Marcos és d’uns 20 anys. La de Mosés és major, però tal vegada ell no arribi a complir els 20.

Marcos és un setter irlandès. Mosés, un nen africà.

Carmen Posadas – “Autogestió
                                                                            Premi Planeta 1.998

21 novembre 2021

Dèiem ahir - DRETS- OPORTUNITATS- RECOMPENSES - C. Dean Fales - 14/11/2021

 

DRETS- OPORTUNITATS- RECOMPENSES

Avui dia es parla i s’escriu molt sobre els “drets” dels individus i agrupacions. Com es pot suposar hi ha molta confusió sobre el que constitueixen aquests “drets”. Molt del que hom veu i escolta sembla confondre “drets” amb “oportunitats” i “recompenses”. L’existència d’un dret no garanteix l’oportunitat per exercir-lo ni dóna a la societat l’obligació de proporcionar les recompenses desitjades quan s’ha exercit el dret.

Les oportunitats es creien, es guanyen o es forneixen. Si no aprofitem una oportunitat per exercir un dret, llavors no tindrem cap raó justificable per esperar la recompensa que hagués resultat d’aprofitar-nos d’aquesta oportunitat.

El dret a una educació no garanteix que una persona sia educada. Ni tant sols l’oportunitat d’educar-te ho garanteix. La persona que té el dret de ser educada i rep l’oportunitat per ser-ho , encara ha de treballar bastant per aconseguir-ho.

L’existència d’un dret mai ha garantit ni mai garantirà un resultat. Tots hem de lluitar pels “drets”, aprofitar les “oportunitats” i treballar per assolir els “resultats”. Cap dels tres han sigut mai automàtics.

Moltes de les sorolloses manifestacions de protesta sobre els “drets” són simplement un estratagema per aconseguir els resultats que el mateix manifestant no està disposat a aconseguir-ho treballant.

Això, per descomptat, tan sols és una opinió.


C. Dean Fales

14 novembre 2021

Dèiem ahir - EL RESSUSCITAT (continuació) - Josep Pla i Casadevall - 8/11/2021

 

EL RESSUSCITAT
(Continuació)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Com que el senyor Oller anava sense res al cap, i fresquejava, perquè el temps havia canviat, demanà una gorra per cobrir-se el cap, cosa que aconseguí.

El senyor Oller visqué encara una dotzena d’anys. Fou anomenat el Ressuscitat. Els metges digueren que es tractava d’un cas de catalèpsia. El fet donà una gran popularitat a tot el rodal. Se’n parlà durant molts anys.

Jo no vaig pas conèixer el Ressuscitat, però vaig tenir amistat amb el seu fill.

El fill del senyor Oller féu una certa carrera bancària i arribà a ésser caixer, a Girona, de la sucursal del Banc d’Espanya. Era un home que tenia una semblança sorprenent amb els retrats coneguts de Friedrich Nietzsche. Portava un bigoti bufat, tenia sobre el front unes entrades molt acusades, era una mica guenyo i més que cara de preocupat feia cara d’estar permanentment emprenyat. La seva generació anomenà el senyor Oller el Ressuscitat, com al seu pare. La generació següent l’anomenà el senyor Oller del banc.



Josep Pla i Casadevall (1897 – 1981)
fragment de “L’episodi mai vist del Ressuscitat
del seu llibre “L’EMPORDANET” – 1958


08 novembre 2021