UN CONTE XINO
Segons sembla quan es tracta amb gent d’origen asiàtic ens n’adonem, entre
altres coses, que la paciència és considerada una gran virtut en tot l’orient
llunyà, i que cal practicar-la per poder entendres amb ells.
Com una petita il·lustració de l’esmentada mentalitat oriental, aquí tenim
un conte:
Diuen que dins la immensa Xina, hi ha una muntanya que està travessada per
un camí, tan estret, que la seva amplada quasi no és capaç de permetre
passar un carro. Hi ha ocasions en què en la part més alta de la muntanya
dos carros que van en direcció oposada, un de l’altra, es troben. Això
crea un gran problema. No poden passar. No poden donar la
volta. Un dels carros tindrà que recorre marxa enrere tot el camí que ha
fet, fins a baixar la muntanya. Quin?. . . Es converteix en un
exercici de paciència per veure quin dels dos conductors cedirà primer.
Aparentment el conductor que aguanta més temps és considerat com el més
fort. Té més paciència.
És un conte interessant i també una filosofia interessant. Però si
meditem sobre que cal fer en una situació semblant, i ho fem amb mentalitat
occidental, crec que se’ns ocorreria una solució diferent. Possiblement
tractaríem de vendre a l’altre conductor la idea que ens ajudés a construir un
lloc per poder passar, perquè tots dos poguéssim continuar el viatge, cadascun
endavant, i que moltes futures generacions es beneficiarien de l’exemple fet.
La paciència no sempre és una virtut. En realitat el progrés és el
resultat de la insatisfacció causada pel “statu quo”.
És la meva opinió.
29 maig 2016
