PERSONATGES DE LA HISTÒRIA
Corria
l’any 218 a.C. Anníbal, després d’arrasar Sagunt, es posà en marxa
cap Itàlia. Comandava un exèrcit compost per 55.000 infants, 12.000
genets i 37 elefants, en la campanya més espectacular que cap general
havia emprès abans. Els moments culminants d’aquesta llegendària i
singular empresa foren el pas dels Alps.
El
pas dels Alps no fou cap acte premeditat de bravura, sinó el resultat
de la mera necessitat: faltaven vaixells i el camí al llarg de la costa
de Ligúria era massa angost per un exèrcit tan gran.
Fred,
neu tova de més d’un metre de gruix, ratxes de vents temporalades,
atacs sorprenents i continuats de pobles indígenes de muntanya fustigant
aquell exèrcit amb gran violència, i en els llocs més difícils. . .
Foren setmanes d’interminables fatigues i nombroses baixes fins a
arribar a la cima del darrer port. Dos dies de descans i la tortura
d’un horrible descens .
I,
a baix, a les voreres del riu Tesino, el cònsol Publi Corneli
Escipió amb un gran exèrcit romà descansat i experimentat, esperant-lo
per donar el cop de gràcia a aquell esgotat i malmenat exèrcit
cartaginès, que ja només comptava uns 26.000 infants, 6.000 genets i
únicament set elefants (l’arma secreta).
Però el genial Anníbal arengà a les seves fatigades forces tocant 3 punts que recordava haver après del llegat d’Aristòtil:
- La por és el motiu que més mou a l’home per actuar.
No hi ha cap possibilitat de tornar endarrere, cap esperança de rebre
reforços. L’única possibilitat de supervivència és anar endavant i
aconseguir la victòria. . .
- Sense grans recompenses no hi ha grans accions.
Anníbal, que gaudia de gran credibilitat entre els seus homes, prometé
terres, plata i esclaus pels què sobrevisqueren vencedors. . .
- El reconeixement és el tercer motiu, en ordre d’importància, que mou a l’home a l’acció. Anníbal els hi recordà passades victòries, les moltes batalles victorioses que havien viscut junts. . .
Les
legions romanes esperaven un enemic afeblit i mig derrotat. I aquesta
confiança junt amb el resultat d’aquell entusiasme que Anníbal sabé
infondre als seus homes, determinaren el resultat de la batalla del riu
Tesino.
Després, com un torrent devastador, Anníbal caigué sobre els fèrtils camps d’Itàlia. . .
* * * * * * * * * * * * * *
Diuen que la història sempre ens pot ensenya quelcom.
29 agost 2021