Dèiem ahir - PERSONATGES DE LA HISTÒRIA - 29/08/2021

 

PERSONATGES DE LA HISTÒRIA

Corria l’any 218 a.C. Anníbal, després d’arrasar Sagunt, es posà en marxa cap Itàlia. Comandava un exèrcit compost per 55.000 infants, 12.000 genets i 37 elefants, en la campanya més espectacular que cap general havia emprès abans. Els moments culminants d’aquesta llegendària i singular empresa foren el pas dels Alps.

El pas dels Alps no fou cap acte premeditat de bravura, sinó el resultat de la mera necessitat: faltaven vaixells i el camí al llarg de la costa de Ligúria era massa angost per un exèrcit tan gran.

Fred, neu tova de més d’un metre de gruix, ratxes de vents temporalades, atacs sorprenents i continuats de pobles indígenes de muntanya fustigant aquell exèrcit amb gran violència, i en els llocs més difícils. . . Foren setmanes d’interminables fatigues i nombroses baixes fins a arribar a la cima del darrer port. Dos dies de descans i la tortura d’un horrible descens .

I, a baix, a les voreres del riu Tesino, el cònsol Publi Corneli Escipió amb un gran exèrcit romà descansat i experimentat, esperant-lo per donar el cop de gràcia a aquell esgotat i malmenat exèrcit cartaginès, que ja només comptava uns 26.000 infants, 6.000 genets i únicament set elefants (l’arma secreta).

Però el genial Anníbal arengà a les seves fatigades forces tocant 3 punts que recordava haver après del llegat d’Aristòtil:

- La por és el motiu que més mou a l’home per actuar. No hi ha cap possibilitat de tornar endarrere, cap esperança de rebre reforços. L’única possibilitat de supervivència és anar endavant i aconseguir la victòria. . .

- Sense grans recompenses no hi ha grans accions. Anníbal, que gaudia de gran credibilitat entre els seus homes, prometé terres, plata i esclaus pels què sobrevisqueren vencedors. . .

- El reconeixement és el tercer motiu, en ordre d’importància, que mou a l’home a l’acció. Anníbal els hi recordà passades victòries, les moltes batalles victorioses que havien viscut junts. . .

Les legions romanes esperaven un enemic afeblit i mig derrotat. I aquesta confiança junt amb el resultat d’aquell entusiasme que Anníbal sabé infondre als seus homes, determinaren el resultat de la batalla del riu Tesino.

Després, com un torrent devastador, Anníbal caigué sobre els fèrtils camps d’Itàlia. . .

* * * * * * * * * * * * * *

Diuen que la història sempre ens pot ensenya quelcom.

29 agost 2021

Dèiem ahir - LLEGIR PER EL PLAER DE LLEGIR- 22/08/2021

 

LLEGIR PER EL PLAER DE LLEGIR

Sota aquest títol ja vàrem escriure la setmana passada. Aquell missatge em va fer recordar que, ara fa uns anys, ens vàrem emportar un llibre per llegir durant unes vacances passades al balneari de Fitero. El títol del llibre: “El Manuscrito Carmesí”, de l’escriptor Antonio Gala i que va ésser guardonat amb el premi Planeta 1990. Aparentment és un llibre corrent, 19 x 12,5 x 3.5, amb un total de 611 pàgines. Mireu el que vaig destacar sols de les seves 120 primeres pàgines.

- “Malgrat tot, he après d’Andalusia la millor lliçó: disminuir les necessitats per a disminuir les fatigues que costa satisfer-les. I així he arribat a necessitar molt poques coses, i aquestes poques, molt poc. Per què la verdadera necessitat no esta en tindre, amic meu, sinó en ser i en no necessitar.”

-“Jo era un nen, però al veure-la em va enlluernar el que encara no coneixia: el seu poder irresistible; al cap i a la fi, la raó que adquireix un adult no és més que l’envelliment de la innocència”.

-“El millor amic no és el que t’acompanya en l’adversitat, sinó el que t’ impedeix caure en ella”.

- “La vida és una inapel·lable partida en la qual tots els jugadors acaben per perdre”.

- “La infantesa és un tresor del qual se’ns va desposseint a poc a poc”.

- “El que passa és que la vida esta per sobre de tot. S’ha d’ésser fals per ésser decent. Amb la veritat, no es va a cap lloc”.

- “L’estómac és la residència de tota malaltia, i la curació ha de començar pel Cap”.

-“La grandesa d’un poble es mostra pel respecte que tingui als seus enemics”.

-“. . .doncs, fugí d’un mateix és mala cosa. Acabaràs per no trobar-te mai”.

-“. . .una imatge de Déu inventada per l’home a la seva imatge i semblança per tindre’l assequible i més al seu abast”.

-“La història la solen contar sempre els que guanyen. Els vençuts, o no viuen, o s’estimen més oblidar”.

-“La llibertat no existeix”.

Després vaig perdre el ombrejador groc que emprava per marcar les frases que anava trobant impactants. Llegir doncs, entreté, relaxa, fa oblidar i fa meditar.

22 agost 2021

Dèiem ahir - LLEGIR PER EL PLAER DE LLEGIR - 15/08/2021

 

LLEGIR PER EL PLAER DE LLEGIR

El fet de llegir per entretenir-nos o per augmentar els nostres propis coneixements, és una manera adient de relaxar-nos.

Les persones millor instruïdes estan millor preparades per adaptar-se a les tensions i als esforços que comporta la vida. No ens referim aquí a la lectura de diaris i revistes que ens manté actualitzats. Profunditzem en les novel·les, en les biografies, inclús en la poesia. Quan ampliem el nostre interès, ens estarem convertint en una persona més rica en termes de personalitat i desenvolupament personal.

Tots coneixem a persones que quan surten de vacacions s’emporten un o dos llibres per llegir durant el període de vacances. Inclús quan viatgen sols ho fan amb quelcom per llegir o consultar. Llegir és una de les maneres més productives de passar l’estona, molt més productiva que estar asseguts en un bar o anar al cine.   I resulta més barat.

Una bona base adquirida amb la lectura ens pot donar prestigi o fer-nos més interessants davant dels altres. Prop de casa, tenim una biblioteca publica. Per què no utilitzem aquesta possibilitat?

I, si no ens atrauen els llibres, què ens pot semblar la música? Escoltar DVD’s a casa és una manera d’allunyar els problemes amb suavitat. Amb els equips d’alta fidelitat d’avui en dia, la nostra llar pot ésser una sala de concerts.

I, finalment, tenim la Tele, a on podem gaudir de documentals que ens poden enriquir.

El que importa és relaxar-nos i, al mateix temps, enriquir-nos.

15 agost 2021

/Dèiem ahir - TALONS SENSE FONS - C. Dean Fales - 8/08/2021

 

TALONS SENSE FONS

Un jove amic meu acaba de viure una desagradable experiència. Tres talons que el meu amic va estendre no varen ser pagats pel banc. El banc digué que no hi havia prou diners en el seu compte corrent per cobrir l’import dels talons. Però ho va dir, no pas al meu amic, sinó a les persones a les quals ell havia entregat els talons.

El cas és que el meu jove amic (i així m’ho acredita) havia dipositat diners suficients en aquell banc per a cobrir tots els seus talons. Senzillament un dels caixers s’havia equivocat al fer l’assentament comptable al seu compte.

Això va enfurir al meu amic. I de fet es posà tan furiós , que va anar personalment al banc per parlar amb un dels apoderats. Aquest es va mostrar educat i cortès, i li donà, com explicació, que el banc era tan gran. . ., que un error humà sempre és possible; què hi podia fer? – En el millor dels supòsits aquesta era una excusa molt pobra.

El meu amic havia mantingut el compte en aquest banc al llarg de més de 10 anys, però va decidir traslladar-lo a un altra banc. No podia culpar a ningú. El banc tenia el seu telèfon. Amb una simple i curta trucada s’haguessin estalviat incomoditats i problemes.

El meu amic no és precisament ric. La pèrdua del seu compte no tindrà gens d’importància en el total de dipòsits que té el banc. Però, si el tracte d’aquell primer banc es considerat normal, crec que aquest banc te problemes.

Un interès sincer per al client, és completament bàsic per l’èxit de qualsevol negoci.

C. Dean Fales (gener 1973)

08 agost 2021

Dèiem ahir - L’HOME QUE VENIA ENTREPANS DE FRANKFURT - C. Dean Fales - 1/08/2021

 

L’HOME QUE VENIA ENTREPANS DE FRANKFURT

“Hi havia un home que vivia a peu de carretera i venia entrepans de salsitxes de frankfurt. Sordejava bastant i per això no tenia ràdio. També tenia problemes amb la vista per qual cosa no llegia els diaris; però venia uns entrepans de frankfurt i hamburgueses que eren extraordinaris. Havia posat un lletrerot a la carretera anunciant al públic l’exquisidesa que preparava. I es posava al voral de la carretera tot cridant: “Compri un frankfurt, senyor!!!”; i la gent li comprava.”

“Va incrementar les seves compres de carn i de panets. Va comprar una planxa més gran i un forn per a potenciar el seu negoci. Quan el seu fill acabà el col·legi, el va incorporar al negoci. Però quelcom va passar. . . “

“El seu fill digué: Pare, no ha escoltat la radio? No ha llegit el que diuen els diaris? Hi ha una crisi mundial. La situació a Europa és terrible. I la domèstica encara és pitjor”.

“Després de sentir això, el pare va pensar: Bé, el meu noi te estudis; ell llegeix els diaris; escolta la ràdio i sap el que passa”.

“Així doncs el pare va retallar les seves comandes de salsitxes de frankfurt, carn i panets, va treure el lletreró que tenia penjat i va deixar de sortir al voral de la carretera anunciant els seus entrepans, i..., les seves vendes van decaure ràpidament.”

“Tens raó fill -digué el pare al fill- Certament estem al mig d’una gran crisi mundial”

Ho he trobat en els meus arxius. No sé qui l’haurà escrit però, segurament va ser escrit al final de la Gran Depressió de 1929.

El que a mi m’interessa és que si hom fa coses per enfortir el seu negoci, normalment el negoci prosperarà. Si no es fa res, no prosperarà.

C. Dean Fales (març 1970)

01 agost 2021