UN XIC D’HISTÒRIA
“Annibal
va fer aixecar davant de Sagunt una torre que sobrepujava en alçada a
les muralles més altes de la ciutat, i des d’allí feia dirigir contra
els assetjats tots els projectils que llavors s’amplejaven.
Mentre
els assetjats no podien donar una passa sense exposar-se als dards que
des d’aquella torre no paraven d’ésser llançats sobre d’ells, les
ballestes, les catapultes, els ariets commovien les seves muralles;
finalment es varen obrir diverses bretxes, i els assetjats, malgrat
estar totalment extenuats després de vuit mesos de setge i de privacions
de tota mena, no varen descoratjar-se; es varen agrupar al centre de la
vila, i fortificant-se el millor que varen saber en les ruïnes de les
cases, continuaven defensant-se, fins que, privats de tot i no esperant
ja cap socors per part dels romans, resolgueren de comú acord morir
abans que rendir-se. En semblant situació, reuniren tots els objectes
de valor que posseïen, i els apilaren en disposició d’encendre’ls.
Fet
això, intentaren una sortida durant l’última nit de què podien
disposar. Terrible nit! La matança durà moltes hores; assetjadors i
assetjats lluitaren amb una violència extrema i banyaren el terra amb
la seva sang. El dia els sorprengué en aquella obra sense nom, i les
dones saguntines , al veure a la llum de l’albada i des de l’alt dels
murs als seus esposos i fills morts o expirant, ajuntaren, als prodigis
de la defensa, l’heroisme d’un sacrifici tremend: Varen incendiar els
objectes que els seus marits i fills havien apilat a la plaça, i després
de donar mort als seus fills de tendra edat , es varen precipitar totes
a la foguera; algunes hi va haver que es clavaren abans un punyal al
pit, com si tinguessin temor que el foc no acabés els seus dies abans de
l’arribada dels vencedors.”
Victor Gebhart i Coll (1830 – 1894)
* * * * * * * * * * * * * *
Aquest
fet va donar pas a les Guerres Púniques, que varen acabar amb la
destrucció de Cartago. La història l’escriu sempre el que guanya, i és
transmesa sempre, de manera singular. Però, en el fons, sempre hi ha un
fet real. Ja diuen que quan el riu sona, aigua porta. Ara no ens
comportaríem així. Creiem tenir massa a perdre. . .
25 abril 2.022
