LA
VERITABLE HISTORIA DEL
“MARY CELESTE”
(Continuació)
. . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
No
hi havia cap explicació per tot allò. Morehouse i la seva gent van trobar quantitat de menjar i aigua, i, en
el vaixell, tot semblava estar en ordre. No hi havia res trencat. No hi
havia senyals de lluita, encara que van trobar en un racó una mica de
sang. No ni havia molta i no els va
sorprendre gaire. Potser un mariner
s’havia tallat en un dit o mà. Freqüentment
això sol passar.
Varen
trobar moltes coses que no podien entendre. Varen trobar un bitllet de cinc
lliures. Per què se l’haurien
deixat allí? Van trobar roba de
vestir. Aquests vestits havien sigut
rentats i planxats; però els havien deixat en el vaixell, com moltes altres
coses. Per què una persona renta i planxa
la seva roba i després se’n va sense
ella?
També
van trobar una carta. No havia sigut
acabada. Solament estava començada
Un
altre va trobar un tros de paper amb alguna cosa escrita, però no era una
carta. L'escrit mostrava una data i una
situació. La data era de deu dies abans
de què trobessin el vaixell abandonat; la situació indicava 750 milles distants d’on eren ara. Què significava això?
Morehouse
ho va comprendre molt bé. El “Mary Celeste” havia estat situat en
aquella distància feia deu dies. El
vaixell s’havia trobat a 750 milles d’allí, deu dies abans. Havia recorregut 750 milles en deu dies, i ho
havia fet sol, sense ningú a bord.
Altra
cosa va sorprendre a Morehouse. A cada
cantó del vaixell, prop de proa, una mica d’aigua i una llarga peça de fusta
havia sigut tallada. Per què havien
sigut tallades aquestes dues peces de fusta a ambdós costats del vaixell? Ningú
podia entendre-ho. Ningú ho hauria pogut
entendre mai.
Morehouse
no podia deixar el vaixell en mig de l’oceà, sense ningú a bord. Així que va deixar-hi alguns dels seus
mariners i tornà al “Dei Gratia”. Llavors, els dos vaixells navegaren junts
fins a arribar al final del seu viatge.
Aquesta
estranya historia fou coneguda molt aviat per molta gent. Tothom, en aquell temps, va tractar de
descobrir la veritat sobre el “Mary
Celeste”. Però els hi va ser impossible
conèixer la resposta. Havia deixat Nova
York ple de gent, però ningú no va tornar-ne a veure a cap d’ells.
Què
els hi va passar? Tot ells abandonaren
el vaixell. Van emportar-se’n poques
coses. Un d’ells començà a escriure una
carta, i deixà el vaixell sense acabar-la.
Un altre es descuidà un bitllet de cinc lliures. Cap part del vaixell estava trencada. No s’havia enfonsat. Tot estava ordenat. Havien deixat aliments, aigua i vestits quan se’n van anar; i no han
sigut vistos mai més.
Per
què abandonarien el vaixell, i, a on van anar?. . . .
Ningú
coneix les respostes en aquestes preguntes.
G. C. Thornley M.A. Ph.D.
(1.956)
18 agost 2015