Dèiem ahir - LA VERITABLE HISTORIA DEL “MARY CELESTE” (II) - G. C. Thornley - 18/08/2015

LA VERITABLE HISTORIA DEL

           “MARY CELESTE” 

(Continuació)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

No hi havia cap explicació per tot allò. Morehouse i la seva gent van trobar quantitat de menjar i aigua, i, en el vaixell, tot semblava estar en ordre. No hi havia res trencat. No hi havia senyals de lluita, encara que van trobar en un racó una mica de sang. No ni havia molta i no els va sorprendre gaire. Potser un mariner s’havia tallat en un dit o mà.  Freqüentment això sol passar.

Varen trobar moltes coses que no podien entendre. Varen trobar un bitllet de cinc  lliures. Per què se l’haurien deixat allí? Van trobar roba de vestir. Aquests vestits havien sigut rentats i planxats; però els havien deixat en el vaixell, com moltes altres coses. Per què una persona renta i planxa la seva roba i després se’n va sense  ella?

També van trobar una carta. No havia sigut acabada. Solament estava començada

Un altre va trobar un tros de paper amb alguna cosa escrita, però no era una carta. L'escrit mostrava una data i una situació. La data era de deu dies abans de què trobessin el vaixell abandonat; la situació indicava 750 milles distants d’on eren ara. Què significava això?

Morehouse ho va comprendre molt bé. El “Mary Celeste” havia estat situat en aquella distància feia deu dies. El vaixell s’havia trobat a 750 milles d’allí, deu dies abans. Havia recorregut 750 milles en deu dies, i ho havia fet sol, sense ningú a bord.

Altra cosa va sorprendre a Morehouse. A cada cantó del vaixell, prop de proa, una mica d’aigua i una llarga peça de fusta havia sigut tallada. Per què havien sigut tallades aquestes dues peces de fusta a ambdós costats del vaixell? Ningú podia entendre-ho. Ningú ho hauria pogut entendre mai.

Morehouse no podia deixar el vaixell en mig de l’oceà, sense ningú a bord. Així que va deixar-hi alguns dels seus mariners i tornà al “Dei Gratia”. Llavors, els dos vaixells navegaren junts fins a arribar al final del seu viatge.

Aquesta estranya historia fou coneguda molt aviat per molta gent. Tothom, en aquell temps, va tractar de descobrir la veritat sobre el “Mary Celeste”. Però els hi va ser impossible conèixer la resposta. Havia deixat Nova York ple de gent, però ningú no va tornar-ne a veure a cap d’ells.

Què els hi va passar? Tot ells abandonaren el vaixell. Van emportar-se’n poques coses. Un d’ells començà a escriure una carta, i deixà el vaixell sense acabar-la. Un altre es descuidà un bitllet de cinc lliures. Cap part del vaixell estava trencada. No s’havia enfonsat. Tot estava ordenat. Havien deixat aliments, aigua i vestits quan se’n van anar; i no han sigut vistos mai més.

Per què abandonarien el vaixell, i, a on van anar?. . . .

Ningú coneix les respostes en aquestes preguntes.

G. C. Thornley M.A. Ph.D. (1.956)

18 agost 2015