POSA'T
A TREBALLAR
Ja fa anys, quan el meu fill
era encara adolescent, a vegades es queixava d'estar avorrit. Ara em recorda que sempre li oferia la
mateixa solució al seu problema: “Posa't
a treballar”.
Més endavant quan va ingressar a la Universitat per estudiar Dret, es varen popularitzar els moviments estudiantils de protesta, així com els avalots i vagues universitàries. Li vaig comentar llavors que la joventut no tenia suficient per fer; tenien que “posar-se a treballar”.
Segons sembla, li vaig fer el mateix suggeriment en nombroses
ocasions perquè finalment en va dir: “Papa,
la teva solució a quasi tots els problemes sembla ser sempre la mateixa – Posa't a treballar”. Recordo que li vaig contestar dient-li: “Estic segur que et canses de sentir sempre
la mateixa cantarella, però et
sorprendria saber quants i quants problemes es poden resoldre posant-se a
treballar. . .” Encara penso així.
Tal vegada sigui la meva educació puritana, però tinc idees molt fermes tocant al valor terapèutic del treball. Pot curar molts mals, tan psicològics, socials, econòmics i físics. Sincerament, puc recomanar el treball com un remei efectiu per molts dels mals que patim.
Qualsevol persona que estigui ocupada treballant en quelcom que el tingui completament absort no tindrà temps d’auto compadir-se, ni tindrà necessitat de demanar disculpes. Si ho aconsegueix, tindrà una condició moral i física bastant saludable.
C. Dean Fales
1 agost 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada