Dèiem ahir - LIMITACIONS QUE FAN CRÉIXER - Carles Capdevila i Plandiura - 26/03/2017

LIMITACIONS QUE FAN CRÉIXER 

La vida és limitada per definició. I plena de límits diaris que a vegades fingim que no veiem, perquè ens obligarien a ser més modestos. Però coneix-se’ls i assumir-los no sempre ens encongeix, també ens pot fer créixer.

Fa poc he descobert un exercici interessant. Caminar a l’aire lliure una estona amb els ulls tancats. Del braç d’algú en qui confiïs molt, es clar. Impressiona notar a l’acte com els altres sentits s’amplifiquen, i de sobte t’arriben les olors, l’escalfor del sol, el vent, els sons de quan trepitges les fulles o les pedres. Tanques una porta i s’obren soletes un munt de finestres.

Passa el mateix quan la salut et posa a prova i els tractaments exigents t’obliguen a anar fent renúncies. Dol acceptar cada no forçat, les activitats que no podràs fer de moment, les que ja no podràs fer mai més. Té un punt dolorós i un altre d’alliberador. Deixes anar pes, i et pots abocar en cos i ànima al que et queda, si aprens a deixar de lamentar el que perds. Els mals dies t’ensenyen a viure amb eufòria els dies bons. I la por de morir fa que s’esfumin totes les pors del viure. Tens un tauler de joc més reduït, menys fitxes, i la banda sonora no és la més animada. Però si t`hi poses bé hi ha moltes partides per jugar i pots decidir encara com balles la música que et posen. La vida continua, i quan se’t tanquen les dreceres no et queda més remei que afrontar de cara i amb alegria tots els revolts.

D’un article d’en Carles Capdevila i Plandiura 


(desembre 2016)

26 març 2017

Dèiem ahir - MANAR? ... GUIAR? - 19/03/2017

MANAR? ... GUIAR?


A les persones no ens agrada ser manades; volem que se’ns orienti, que se’ns guiï.

Qui ha sentit parlar d’un director mundial?

De líders mundials, sí: líder en programes d’educació, líder polític, líder religiós, líder de la comunitat, líder de sindicats,. . .

La pastanaga guanya sempre al pal; pregunti-ho a un cavall. Hom pot guiar al seu cavall fins a l’aigua; però és inútil que li mani que begui.

Si vostè vol manar a algú, manis primer a vostè mateix; faci-ho bé i estarà preparat i a punt per deixar de manar i començar a guiar. 

Anunci de Unitec Technologies Corp.
  publicat en The Wall Street Journal.

19 març 2017  

Diversos - 33è ANIVERSARI DEL CASAL - 12/03/2017

33è ANIVERSARI DEL CASAL

El passat diumenge 12 de març, va tenir lloc la commemoració del 33è Aniversari de la fundació d’aquesta Associació de la Gent Gran de Premià de Dalt. Ho vàrem celebrar amb una Santa Missa a l’Ermita de La Cisa, oficiada pel mossèn Josep Colomer i cantada per la Coral Primiliana que, en finalitzar l’acta, ens va obsequiar amb el cant de l’himne del Casal, que fou corejat pels assistents. 

A més del vídeo de Premià de Dalt Media, inserim a continuació algunes de les fotografies que vàrem obtenir dels diferents actes.




















































 
A continuació un grupet de socis i sòcies ens vàrem adreçar cap al restaurant Cambray, de Teià, per degustar el menú dominical que, Déu n'hi do!, alguns no ens el vàrem poder acabar. Les senyores es varen estalviar de cuinar, cosa que va alegrar la trobada. 

I tot seguit tornada al Casal per a preparar la part lúdica de la festa, que consistí en la representació de la comèdia de Santiago Rusiñol: “Gente Bien”, amb la modalitat de lectura dramatitzada. I a pesar que es tractava d’una semi improvisació (doncs sols s’havia assajat dues setmanes) i malgrat que ens faltaren tres actors per ingrés hospitalari, i per postres, es malmenà el teló, la representació va assolir l’objectiu que s’havia proposat: distreure l’auditori que es va fer un tip de riure i aplaudir. És ben cert que tenim un públic agraït que tal vegada no ens mereixem.



 

 
 
 

 







 
I com a cloenda un abundós i saborós berenar a base de peces de pasta de full farcides amb tota mena d'ingredients (frankfurt, sobrassada, anxova, formatge i no sé què més), acompanyats de begudes i ponx de cava i Cointreau). 

Seguidament, el Pastís d’Aniversari, amb peces individualitzades i mostrant el número 33 a sobre. Deliciós!












  














Tota una celebració que ens apropa com mai a l’objectiu d’aquesta Associació, que no és altre que el d’aconseguir una vellesa activa, divertida i, sobre tot, feliç.


13 març 2017

Dèiem ahir - AUTOMOTIVACIÓ - 12/03/2017



AUTOMOTIVACIÓ



Res en absolut.

Estàs esgotat, fatigat, “passat de rosca”. No tens ganes ni de treballar ni de divertir-te. Has de fer un esforç per passar el dia.

Prova aquest antídot: assentat i no facis res. Res en absolut; no llegeixis, no parlis, no miris la televisió, no dormis, no escoltis la ràdio; i, si es possible, tampoc pensis. No miris el rellotge. Estigues absort sense pensar en el temps.
No aguantaràs molt. Sentiràs com s’enforteix el desig de fer quelcom pràctic. Quedat assegut fins que hagis de saltar i sentis la necessitat d’activitat.

Novament estàs “en forma”. Duració del procés: de 5 a 15 minuts.


12 març 2017

Diversos - TROBADA DE RUMMY - 8/03/2017

TROBADA DE RUMMY

El Tile Rummy, o joc de Rummy amb fitxes, va ser presentat en una sortida estada que vàrem fer a Salou, el maig del 2015. Va guanyar-se l’acceptació de les senyores sòcies que participaven en aquella sortida, i sols tornar, demanaren practicar-lo en el Casal, desplaçant el joc de dòmino que fins llavors se n’havia endut la palma. 

L’expectació que va crear aquest joc determinà que moltes sòcies s’hi apuntaren i ara és un goig, sobre tot les tardes de dimarts i dijous, una vegada acabada la sessió de gimnàstica, veure diverses taules practicant aquest joc.

Al punt que, la sòcia Rosa Rambla, s’interessà perquè es fes una Trobada de Rummy, cosa que va tindre lloc el passat dia 8 de març, a les 17,30 hores, a la sala del pis on hi ha la biblioteca, espai TV i els ordinadors lectius. Aquí inserim algunes fotos a on els que hi varen participar s’hi podran veure.






























Aquest joc és una gran teràpia per activar les funcions del cervell, ja que requereix una gran atenció, desenvolupa la imaginació i estimula la memòria. Alhora que millora les relacions personals i contribueix a crear un gran caliu dins de la nostra Associació. Segurament aquesta, essent la primera, no serà l’última Trobada de Rummy. Gràcies Rummys-tes!!! 

15 març 2017

Dèiem ahir - FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE (VI) - José Mallorquí Figuerola - 5/03/2017

FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE

Quan una persona canvia el nom amb l’esperança de què ningú el coneix-hi, també hauria de canviar de vicis. Si un llop vol deixar de semblar-ho del tot, no ni ha prou en què es vesteixi una pell de xai. A més a més ha de menjar herba.


De: “Los Jarrones del Virrey” (1.946)

 * * * * * * * * * * * * *

Ja sé que sóc menyspreable. Sempre ho he sigut. Per això continuo vivint. Les persones admirables viuen poc. El món acaba ràpidament amb elles per poder-les col·locar sobre un pedestal de granit. Les ciutats creixen i es necessiten estàtues per ornamentació dels seus carrers i places. No col·locaran en un pedestal a un tipus com ara jo, veritat? Han de posar-hi un heroi, un artista o un polític. Com corre pressa el material per les estàtues, s’assassina a l’heroi, es mata de gana a l’artista i sols el polític viu el que vol o pot, perquè llavors, abans de convertir-lo en estàtua, el renten en un bany de llegiu, per treure-li totes les taques que recollí en vida, i poder-lo presentar immaculadament blanc.



Vet aquí tres coses que jo no he volgut ésser mai: ni heroi, per què és incòmode; ni artista, perquè resulta una difícil manera de sobreviure; ni polític, perquè si bé és la manera més fàcil de passar a la immortalitat en forma d’estàtua, exigeix un treball esgotador (?) i una vocació exagerada. M’estimo més viure en pau, mentre el món ignora les meves virtuts i jo ignoro la dubtosa felicitat de ser famós.


De: “Apostando su Vida” (1.949) 

* * * * * * * * * * * * *


L’odi és patrimoni dels dèbils. Els forts no el coneixen, per què no necessiten odiar a ningú, ja que poden vèncer i humiliar a tots els seus enemics. El que no pot imposar la seva voluntat, o sia el feble, aquest és el que odia, ja que no pot fer altra cosa. 

De: “Los Servidores del Círculo Verde” (1.947)

José Mallorquí Figuerola (1.923 - 1972)

5 març 2017