Dèiem ahir - FILOSOFIAS DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE - José Mallorquí Figuerola - 27/06/2021

FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE

El que vaig a explicar va succeir a San Diego, sobre el 1853.

Un meu amic va construir-se una casa quin principal element era l’enorme menjador. Un menjador tan gran com. . . Sí, quasi com la pista d’un circ romà o d’una plaça de toros. Ocupava tota la planta baixa de l’edifici fins al punt què, per pujar als pisos, van haver-hi de col·locar l’escala a l’exterior perquè no prengués lloc al baix. 

Un altre amic meu, en veient aquella esplèndida sala de seguida va observar el seu únic defecte: una grossa columna que l’arquitecte hi havia col·locat, amb el pitjor dels gustos, en el centre de la cambra. Aquell motiu ornamental espatllava completament la perspectiva del menjador. 

El meu segon amic no va dir res. Però pensà que el seu deure d’amic del meu primer amic, l’obligava a reparar l’error de l’arquitecte. 

Una nit entrà a la casa mentre tots dormien i la va emprendre a maçades contra l’enorme columna fins que la va tirar avall, alliberant així a la sala d’aquell destorb. . . En arribar aquí, el meu segon amic no va tenir temps de pensar res més, perquè, mancat del sustent de la columna, el primer pis s’enfonsà sobre d’ell, arrossegant en el seu enfonsament al segon i darrer pis. 

Resumint: morí el meu segon amic per ficar-se on no el demanaven, i també varen morir el meu primer amic, la seva família, els seus criats i els seus convidats, per l’entremetiment de qui, tractant de fer-los un favor, provocà el desastre.

                                                                        

                                                               José Mallorquí Figuerola 

                                                               “Los Hijastros del Odio” . 1950     

                                                         

27 juny 2021

Dèiem ahir - SE'LS HA DE DONAR ALLÒ PEL QUE PAGUEN - C. Dean Fales - 20/06/2021

 

SE'LS HA DE DONAR ALLÒ

PEL QUE PAGUEN

No fa massa temps vaig rebre una trucada d’un executiu de publicitat. La seva agencia, acabava d’ésser nomenada representant d’una de les línies aèries aquí als Estats Units. Estava planejant produir tot una sèrie d’anuncis testimonials, amb la participació de diversos executius empresarials, cada un d’ells declarant per què havia seleccionat volar amb aquella línia aèria en particular.

Vaig declinar l’entrevista; mai volo en aquesta companya si puc evitar-ho. L’experiència que tinc amb ells no ha estat bona. Semblen incapaços d’ajustar-se als seus horaris. Quan han de fer connexions, pot ser bastant frustrant. En una ocasió l’empleat de la línia aèria amb la que havia de connectar em digué que en els 18 mesos que treballava en aquella posició, la línia aèria que em demanava el testimoni no havia arribat a temps ni una sola vegada. Cap dels passatgers d’aquesta aerolínia aconseguien fer la seva connexió.

El personal d’aquesta companyia és força agradable. Els seus avions són bons, còmodes i, sens dubte, tenen els colors més brillants de la indústria. Les seves hostesses són boniques, molt amables i vesteixen uniformes molt selectes. Però –tot això no ajuda a la línia aèria a complir amb els seus horaris, i això és el que jo vull, de manera què- malgrat els colors tan bonics i els uniformes- no m’agrada volar amb ells. No em donen el que a mi realment m’interessa comprar.

Què és el que realment volem en la nostra condició de clients?

Comprem el producte que necessitem i ens agrada (qualitat/preu), no pas l’envàs, per maco que pugui ser.

Quan l’envàs es torna més important que el producte, inevitablement condueix a dificultats.

C. Dean Fales (1971)

20 juny 2021

Dèiem ahir - LA MORAL - 13/06/2021

 

LA  M O R A L

Si consultem un diccionari, podem trobar-hi que la moral d’un individu (o col·lectiu), és l’ànim, la capacitat de mantenir-se ferm en l’actitud que hom creu més pròpia i digna. O bé que és quelcom que concerneix els costums, actes i pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa.

La Filosofia la considera una Ciència. Però, com nosaltres volem més baixet, ens deixem portar instintivament per quelcom interior que ens va dient si obrem bé o no.

També parlem d’alta o baixa moral. El que tots podem reconèixer es que la bona o mala moral és una emoció intensament personal i que s’encomana amb proporcions epidèmiques. Pot escampar-se dintre d’un grup molt ràpidament, partint d’uns quants portadors. Igual que amb qualsevol epidèmia, unes mesures preventives poden ser efectives. Però, normalment, la veritable solució efectiva és un tractament individual, com pot ésser la vacunació.

Si realment desitgem una moral alta, aquí tenim un programa que podem provar i no ens costarà ni cinc.

Sempre que demanem quelcom, diguem: “Si us plau”. No perdem mai l’oportunitat de dir: “Gràcies”. Si algú ha fet un esforç extra per desenvolupar una gestió, diguem-li: “Ben fet”. A l’amic o company que està lluitant contra corrent , tractant de sortir-se’n, diguem-li: “Vas bé, segueix lluitant, ho assoliràs” Saben què? La seva moral s’enlairarà i, encara que sembli estrany , també la nostra.

Molts de nosaltres ens hem enfrontat a onades de dificultats que sols nosaltres coneixem, i sols necessitàvem una frase d’ànim, o tal vegada un petit elogi, per aconseguir el nostre objectiu. Això és el que es busca amb “alta moral”

Tan sols és una opinió. Però provem de fer-ho. És molt possible que ens doni bon resultat.

13 juny 2021

Dèiem ahir - LA VERITAT ÉS COM VOSTÉ LA VEGI - 6/06/2021

 

LA VERITAT ÉS COM VOSTÉ LA VEGI

A vegades hem tingut vivències que no gosem explicar per què no hem actuat com ens haguera agradat actuar. Som crítics amb nosaltres mateixos i no volem que altres persones del nostre entorn sàpiguen del que creiem haver fet o dit malament. Altres ens resistim a informar les dades d’una situació, per què en dir-les, ens col·locaria en una mala posició. Tal vegada hem fet alguna bajanada i no haurem reaccionat prou apresa o, d’una forma o un altre, no haurem actuat com devíem.

A ningú li agrada veure’s malament. Ens sentim temptats a torçar una mica la veritat. Diem el que ens agradaria haver fet o dit, en lloc del qué realment hem dit o hem fet. O, senzillament no diem res desitjant que el problema desapareix-hi.

Però algunes vegades no diem la veritat, no perquè ens col·locaria en una mala situació, sinó perquè temem la reacció de l’altre quan escolti la veritat. Hem après, mitjançà amargues experiències, que l’interlocutor sols està interessat en la veritat si aquesta és la veritat que ell vol oir.

I tots nosaltres hauríem de ésser capaços d’acceptar la veritat, sigui bona o dolenta. Bertrand Russell va dir que una causa per la qual Hitler va perdre la Segona Guerra Mundial fou que no podia resignar-se a veure la realitat. Els portadors de males notícies eren castigats. Aviat, ningú li deia la veritat. Per tant les seves decisions es basaven cada cop més i més en informació dolenta i en una ignorància de la veritat.

Tots els que necessitem i volem dades i opinions sinceres hem de ser conscients de que el que escoltarem no sempre serà agradable. Però haurà de ser ben rebut.

06 juny 2021