FILOSOFIES DE DON CÉSAR DE ECHAGÜE
Un meu
amic va construir-se una casa quin principal element era l’enorme
menjador. Un menjador tan gran com. . . Sí, quasi com la pista d’un
circ romà o d’una plaça de toros. Ocupava tota la planta baixa de
l’edifici fins al punt què, per pujar als pisos, van haver-hi de
col·locar l’escala a l’exterior perquè no prengués lloc al baix.
Un
altre amic meu, en veient aquella esplèndida sala de seguida va observar
el seu únic defecte: una grossa columna que l’arquitecte hi havia
col·locat, amb el pitjor dels gustos, en el centre de la cambra.
Aquell motiu ornamental espatllava completament la perspectiva del
menjador.
El meu segon amic no va dir res. Però pensà que el seu deure
d’amic del meu primer amic, l’obligava a reparar l’error de
l’arquitecte.
Una nit entrà a la casa mentre tots dormien i la va
emprendre a maçades contra l’enorme columna fins que la va tirar avall,
alliberant així a la sala d’aquell destorb. . . En arribar aquí, el meu
segon amic no va tenir temps de pensar res més, perquè, mancat del
sustent de la columna, el primer pis s’enfonsà sobre d’ell, arrossegant
en el seu enfonsament al segon i darrer pis.
Resumint: morí el meu
segon amic per ficar-se on no el demanaven, i també varen morir el meu
primer amic, la seva família, els seus criats i els seus convidats, per
l’entremetiment de qui, tractant de fer-los un favor, provocà el
desastre.
José Mallorquí Figuerola
“Los Hijastros del Odio” . 1950
27 juny 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada