CREATIVITAT
(II)
El pensament creador requereix
una actitud i un plantejament que desperti la seva curiositat per trobar noves
idees i elaborar coneixements i experiències.
Aquesta perspectiva exigeix intentar diferents plantejaments, alguns del
quals poden resultar ineficaços.
Paradògicament haurà d’intentar idees sense sentit, beneites i poc
pràctiques. Ocasionalment pot inclòs
rompre els motllos tradicionals i cercar idees de manera inusitada. Resumin, adoptant un plantejament creatiu es
predisposa la ment a l’acceptació de canvis i de noves possibilitats.
Il·lustrem-ho:
Johannes Gutenberg va saber
aplicar perfectament aquesta estratègia: combinà dues idees que fins llavors
ningú havia correlacionat, els conceptes implícits per la premsa pel raïm i la
premsa per l’encunyació de monedes, per crear una idea innovadora –“Si poso vàries premses d’encunyar monedes
sota la prensió d’una premsa de vi, podria imprimir les imatges de les monedes
sobre paper”. I així inventà la impremta.
Quelcom similar passà el 1938
amb Ladislao Biro, d’origen jueu, i el seu germà Georg, que era químic. Observant a uns nens que jugaven al carrer a
les bales, va veure que quan aquestes travessaven un vassall d’aigua sortien tresant
una línia en el pis sec. Refugiat a
l’Argentina, durant la segona Guerra Mundial, va patentar el bolígraf que donà milions
de guanys al tresor argentí. Fou en el 1945 quan Marcel Bich llençà al mercat el
famós Bic.
I parlant del Velcro, fou un
tal George Mestral a qui si la va ocórrer la idea per casualitat anant pel bosc,
en observar com uns cards s’adherien als pèls del seu gos al sortir aquest d’unes
bardisses.
També en el 1971 Nohan
Bushell, mentre mirava un programa avorrit de televisió, pensà: per què
no convertir aquesta passiva videotonta en un interessant joc interactiu? I desenvolupà “Pong”, el tennis de taula interactiu que donà inici a la
revolució dels jocs en pantalla de televisió (videojocs).
I el mateix va fer el genial
Pablo Ruiz Picasso; contemplant una bicicleta vella aparcada a la porta de sa
casa; plasmà el cap d’un toro combinant manillar i seient.
Tots aquests exemples mostren
la capacitat de la ment creadora per transformar unes idees en altres. Canviant de perspectiva i jugant hàbilment
amb els nostres coneixements i experiències, podem fer l’ordinari extraordinari
i l’insòlit quotidià.
Així les premses per raïm destil·len
informació; les boletes combinades amb tinta ens permeten escriure durant temps
amb comoditat; els cardos i el pel del gos permeten als astronautes guardar les
eines desafiant la llei de la gravetat; la teletonta es converteix en
instrument lúdic i els seients de bicicleta amb caps de bou.
Albert Szent-Györgyi encertà quan va dir:
“Inventar
es trobar noves aplicacions per les coses ordinàries”
Per tant, si desitja ser més
creatiu, comenci per trobar noves facetes a les coses comunes de la vida
quotidiana: “pensi diferent que la resta de la gent”.
Roger von Oech, Ph. D.
(1.987)
28 febrer 2016
