CALÇOTADA A SANT MARTÍ DE TOUS
El passat dia 20 de febrer, dissabte, vàrem compartir l’excursió a la població de Sant Martí de Tous, amb els col·legues del Casal de Teià. Vàrem omplir un autocar de 60 places, amb sortida de Premià de Dalt a les 7,30 hores, donat l’itinerari de recollides a fer.
Sant Martí de Tous és un petit municipi d’uns 1.100 habitants que pertany a la comarca de l’Anoia; es troba pràcticament equidistant entre la ciutat d’Igualada i la vila de Santa Coloma de Queralt.
Arribats a Sant Martí, vàrem esmorzar en el bar- restaurant a on havíem de tornar per dinar. L’esmorzar fou original: un entrepà de quasi uns 30 centímetres, untat de tomàtec i farcit de pernil; aigua, vi i café/tallat/amb llet, segons el gust de cadascú.
Acabat l’àpat, iniciarem la visita guiada per la població començant per el castell que domina tota l’extensa plana de l’Anoia. Donat l’origen medieval d’aquesta petita població hi proliferen les llegendes. El guia, un jove local que prodigava l’expressió “vale?”, ens va contar la de la senyora de Tous, aquella que per golafre per menjar el moll de l’os del be negre, acabà amb els xais propis i de la contrada, arruïnant-se i anant a pidolar menjar. Tastà pa amb nous i, tot plorant, va dir que si ho hagués sabut, encara seria la senyora de Tous. El conte apareix esculpit en una gran pedra.
A continuació visitarem l’església parroquial consagrada a Sant Martí que fou construïda a finals del segle XIX sobre la base del temple gòtic anterior, construït entre 1334 i 1358. A destacar el retaule del Roser i el Sepulcre de Bernat de Tous, mort l’any 1355. És un sarcòfag amb estàtua jacent, en la qual el noble reposa vestit de cavaller soldat amb cota de malla i espasa, amb un lleó als peus. A l’arca hi ha diversos personatges inscrites dins d’arcuacions gòtiques.
Tot seguit ens conduí a un local del gremi de comerciants de St. Martí, a un varem visualitzar un vídeo del que destaco el final del ball de faixes. I després de passar a provar els elaborats locals i les senyores, a fer el que els hi correspon, abastir-se d’embotits i dolç; tornarem a l’autocar que ens desplaçà vers Igualada, se suposa per anar de compres.
Tornada a Sant Martí per fer la calçotada. En general, bé i abundant. Cal destacar que aquell bar- restaurant és, en realitat una sala-teatre a on si feia ball i, actualment es fa cine, no per la minsa població de Sant Martí, sinó per la població d’Igualada, doncs, anecdòticament, a Igualada no hi queda avui en dia cap sala de cinema.
26 febrer 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada