EL PERDÓ
(...)
un rei que va voler demanar comptes als qui ocupaven els llocs de
govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres
que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va
manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva
dona i els seus fills, els venguessin com esclaus, per poder pagar el
deute. Però ell se li llençà als peus i li deia: “Tingueu paciència i us ho pagaré tot”. Llavors el rei se’n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute.
Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l’agafà i l’escanyava tot dient-li: “Paga’m tot el que em deus”. L’altre se li llençà al peus i el suplicava: “Tingues paciència i ja t’ho pagaré”.
Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el
deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n’entristiren molt i
anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i
li digué: “Que
n’ets de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell
deute. ¿No t’havies de compadir del teu col·lega, com jo m’havia
compadit de tu?”
Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute.(...)
Extret de l’Evangeli, segons Sant Mateu
(Mt. 18, 21-35)
28 juny 2020
