LA CASTANYADA
Què és bonic, quan els freds deixen
erms els camps i les muntanyes,
veure els tions com cruixeixen
vora el foc, on s’ennegreixen
i espeteguen les castanyes!
I com dóna bo de veure
en la llar, que el fred concilia,
al bon avi que es ve a seure,
sempre afanyós de retreure
els records de la família!
-“Any ha estat de gran ventura,
- diu el vell alçant la testa; -
l’any que ve, qui ens assegura
poder fê amb tanta dolçura
tots plegats aquesta festa!”
“Vosaltres sou forts encara
per viure l’edat florida;
teniu l’escalf d’una mare,
i teniu l’amor d’un pare
que és prou per dar-vos la vida”.
“Jo sóc el més vell de la colla;
i a la mort, on haig de raure,
l’edat m’hi acosta, m’hi amolla...
i fulla que el vent sorolla,
que poc, que poc triga a caure!”
I al dir això el bon avi, encara
que amb cor fort, pren de sa vora
l’infant que bressa la mare,
i se l’acosta a la cara,
i li fa petons... i plora.
Quan la jove, la mestressa,
veu de l’avi la tristesa,
diu als nois: ”Au poseu canyes
i tions, venteu depressa
i que petin les castanyes!”
I a la negra fumerola,
i a la calentona ratxa
que al bon vellet reviscola.
treu la jove la cassola
i els panellets i el garnatxa.
I els diu: “Au mostreu al llavi,
la rialla, xics i grans;
a menjá i que tot s’acabi,
que avui és el sant de l’avi,
és la festa de Tots Sants”.
- diu el vell alçant la testa; -
l’any que ve, qui ens assegura
poder fê amb tanta dolçura
tots plegats aquesta festa!”
“Vosaltres sou forts encara
per viure l’edat florida;
teniu l’escalf d’una mare,
i teniu l’amor d’un pare
que és prou per dar-vos la vida”.
“Jo sóc el més vell de la colla;
i a la mort, on haig de raure,
l’edat m’hi acosta, m’hi amolla...
i fulla que el vent sorolla,
que poc, que poc triga a caure!”
I al dir això el bon avi, encara
que amb cor fort, pren de sa vora
l’infant que bressa la mare,
i se l’acosta a la cara,
i li fa petons... i plora.
Quan la jove, la mestressa,
veu de l’avi la tristesa,
diu als nois: ”Au poseu canyes
i tions, venteu depressa
i que petin les castanyes!”
I a la negra fumerola,
i a la calentona ratxa
que al bon vellet reviscola.
treu la jove la cassola
i els panellets i el garnatxa.
I els diu: “Au mostreu al llavi,
la rialla, xics i grans;
a menjá i que tot s’acabi,
que avui és el sant de l’avi,
és la festa de Tots Sants”.
Antoni Bori i Fontestà (1861 – 1912)
“El Trobador Català” – 1963
27 octubre 2019
