PARLAR EN PÚBLIC
Aristòtil opinava que “el caràcter de l’orador comunament és reconegut com la més eficient forma de persuasió que posseeix”.
El meu pare fou un exemple viu d’aquesta manifestació d’Aristòtil. El pare va viure en les seves finques de Missouri, tota sa vida. Gairebé no va rebre educació en la seva infantesa i no tenia coneixements d’història o de literatura, ni facilitat de paraula. Es trobava millor en l’estable amb les vaques o en el graner, que no pas davant d’un auditori. Si algú m’hagués dit, mentre jo estudiava oratòria en el Col·legi, que el meu pare era un orador mediocre, m’hauria produït rissa només de pensar-ho. Però ara, amb el pas dels anys, me n’adono que, quan el meu pare es va aixecar una vegada per a dir unes paraules en una església rural, fou sorprenentment efectiu en la seva peroració. Per què? Per què ell inspirava sinceritat, vivia honestament, era íntegra i generós, i sempre ansiós per ajudar al demès. L’eminent retòric i pedagog hispanoromà Marco Fabio Quintiliano l’haguera admirat. Per què Quintiliano defineix a l’orador com “un home honrat, hàbil amb la comunicació efectiva”.
Tota l’eloqüència del món no pot compensar la falta de sinceritat i d’integritat. Per què els que ens escolten ens apreciïn, hem d’inspirar-les confiança amb la nostra honradesa de principis. Tal vegada no estiguin d’acord amb els nostres punts de vista, però respectaran les nostres conviccions, si parlem amb efectivitat.
El que nosaltres som, parla més i millor que no pas el que diem. La sinceritat, la integritat, la modèstia i la generositat, emocionen i solen impressionar profundament als oients.
Dale Carnegie -1959
20 octubre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada