Dèiem ahir - ESTRELLES DE MAR SOBRE LA SORRA - 28/04/2019

ESTRELLES DE MAR SOBRE LA SORRA

Cert dia, caminant per la platja vaig observar a un home que, ajupin-se, agafava una estrella de mar que estava sobre la sorra i la tirava al mar. Intrigat, li vaig preguntar per què ho feia. 

- “Estic tornant aquestes estrelles marines novament a l’oceà -em digué - Com pots veure, la marea és baixa i han quedat a la platja. Si no les llenço al mar, moriran.” 

- “Entenc, -li digué- però deuen haver-hi milers d’estrelles de mar sobre la platja. No pots llençar-les a totes. Són massa. I tal vegada no te n’adonis que això passa a centenars de platges a tot el llarg de la costa. No té sentit el teu esforç!” 

L’home va somriure, s’ajupí i agafà una estrella marina i, mentre la llençava de tornada al mar em respongué:

- “Per aquesta, sí que l’ha tingut!” 

El missatge és clar. . . Què fem pels demés? Què fem per aquest món? Fins el gest més insignificant val la pena encara que no ho sembli. No importa que tan enormes siguin els problemes; si algú pot alliberar-vos de la sorra i llençar-vos al mar, estimades estrelletes, o nosaltres fer-ho amb altres. . . Per més mínim que sia, val la pena. 

Taringa

 
28 abril 2019

Dèiem ahir - PARLANT D’ESTADÍSTIQUES - C. Dean Fales - 21/04/2019

PARLANT D’ESTADÍSTIQUES

Fa uns mesos, vaig escriure sobre una agència de publicitat que em volia utilitzar en un anunci testimonial d’una companya d’aviació. Vaig refusar la invitació perquè la meva experiència amb aquella companya no era bona --arribades amb retard, pèrdua de connexions- el que jo considerava que era un servei dolent.

En un recent viatge a Sud Amèrica, el meu company de seient i jo vam començar a parlar de les línies aèries i de la nostra experiència amb elles, tal qual la gent ho fa quan volen junts. Li vaig explicar la petició que havia rebut de l’agència de publicitat, de la meva negativa de donar un testimoni aprovatori i del perquè. Es va quedar sorprès. El seu treball li permetia rebre informes periòdics referents a les línies aèries –sobre el nombre de vols fets, nombre de vols que arribaven i sortien a temps i altra informació per l’estil. La línia aèria que jo havia refusat tenia uns antecedents excel·lents, em digué. Era considerada com una de les millors.

Bé, potser sia així. Per descomptat, no tenia cap raó per citar-me estadístiques equivocades. Però, eren tan sols això –estadístiques. Jo tenia experiència personal.

Els clients són així –desraonats. Tenen una propensió testarruda a jutjar una companyia, un producte o un servei basats amb la seva experiència personal. Per alguna estranya raó, semblen més impressionats per la seva pròpia experiència que per les xifres estadístiques.

Estic segur que això ha de indicar-nos quelcom. Que serà? Tal vegada en una forma humana perversa, la gent opina que és més important la tebior d’un client que la fredor d’una estadística. Podria ser.

C. Dean Fales (1971)



21 abril 2019

Dèiem ahir - NO ENS FIQUEM A CASA DELS ALTRES - 14/04/2019

NO ENS FIQUEM A CASA DELS ALTRES

Segons ens conta l’autor Eduardo Julca: “Un bon dia, un jove que passejava per un parc va veure en el sòl una papallona que tractava de sortir del seu capoll. La va recollir i la portà a casa seva i, amb molta cura, i amb l’ajut d’una afilada navalla, començà a estripar el capoll perquè pogués sortir sense dificultat. Finalment ho va aconseguir. La papallona, de formosos colors vellutats, sortí i començà a volar per l’habitació però, de prompte..., va caure en picat. Xocà fortament contra el sòl, es retorçà i morí”.

“Passats alguns dies, aquest jove es trobà amb el seu professor de zoologia i li explicà tot el que havia succeït amb la papallona i li va dir: ‘No ho entenc, si la vaig ajudar a sortir del capoll , com és que va morir?’ El professor li respongué: ‘És que, al ajudar-la vares cometre el pitjor error, ja que les papallones, al fer l’esforç per sortir del capoll, generen i desenvolupen tota la fortalesa física que necessitaran per viure tota la seva curta vida’.” 

14 abril 2019

Dèiem ahir - ES DIU CALMA - 10/04/2019

ES DIU CALMA

Es diu calma i quan desapareix..., surto altra volta a buscar-la.

Es diu calma i m’ensenya a respirar, a pensar i repensar.

Es diu calma i quan la boxaria la tempta, es desencadenen vents braus que costen de dominar.

Es diu calma i arriba amb els anys quan l’ambició del jove, la llengua solta i la panxa freda donen lloc a més silencis i més saviesa.

Es diu calma quan s’aprèn a estimar de veritat, quan l’egoisme dóna lloc al donar i l’inconformisme s’esvaeix, per a obrir cor i ànima entregant-se sencers a qui vulgui rebre i donar.

Es diu calma quan l’amistat és tan sincera que cauen totes les màscares i tot es pot contar.

Es diu calma i el món l’esquiva, l’ignora, inventant guerres que mai ningú guanyarà.

Es diu calma quan el silenci es gaudeix, quan els sorolls no només són música i disbauxa sinó el vent, els ocells, la bona companyia i la remor del mar.

Es diu calma i no es paga amb res, no hi ha moneda de cap color que pugui cobrir el seu valor quan es fa realitat.

Es diu calma i em va costar moltes tempestes que les transitaria mil vegades més, fins a tornar-la a trobar.

Es diu calma, la gaudeixo, la respecto i no la vull deixar anar...

Dalai Lama

10 abril 2019