ESTRELLES DE MAR SOBRE LA SORRA
Cert
dia, caminant per la platja vaig observar a un home que, ajupin-se,
agafava una estrella de mar que estava sobre la sorra i la tirava al
mar. Intrigat, li vaig preguntar per què ho feia. - “Estic tornant aquestes estrelles marines novament a l’oceà -em digué - Com pots veure, la marea és baixa i han quedat a la platja. Si no les llenço al mar, moriran.”
- “Entenc, -li digué- però deuen haver-hi milers d’estrelles de mar sobre la platja. No pots llençar-les a totes. Són massa. I tal vegada no te n’adonis que això passa a centenars de platges a tot el llarg de la costa. No té sentit el teu esforç!”
L’home va somriure, s’ajupí i agafà una estrella marina i, mentre la llençava de tornada al mar em respongué:
- “Per aquesta, sí que l’ha tingut!”
El missatge és clar. . . Què fem pels demés? Què fem per aquest món? Fins el gest més insignificant val la pena encara que no ho sembli. No importa que tan enormes siguin els problemes; si algú pot alliberar-vos de la sorra i llençar-vos al mar, estimades estrelletes, o nosaltres fer-ho amb altres. . . Per més mínim que sia, val la pena.
Taringa
28 abril 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada