ES DIU CALMA
Es diu calma i quan desapareix..., surto altra volta a buscar-la.
Es diu calma i m’ensenya a respirar, a pensar i repensar.
Es diu calma i quan la boxaria la tempta, es desencadenen vents braus que costen de dominar.
Es
diu calma i arriba amb els anys quan l’ambició del jove, la llengua
solta i la panxa freda donen lloc a més silencis i més saviesa.
Es
diu calma quan s’aprèn a estimar de veritat, quan l’egoisme dóna lloc
al donar i l’inconformisme s’esvaeix, per a obrir cor i ànima
entregant-se sencers a qui vulgui rebre i donar.
Es diu calma quan l’amistat és tan sincera que cauen totes les màscares i tot es pot contar.
Es diu calma i el món l’esquiva, l’ignora, inventant guerres que mai ningú guanyarà.
Es
diu calma quan el silenci es gaudeix, quan els sorolls no només són
música i disbauxa sinó el vent, els ocells, la bona companyia i la remor
del mar.
Es diu calma i no es paga amb res, no hi ha moneda de cap color que pugui cobrir el seu valor quan es fa realitat.
Es diu calma i em va costar moltes tempestes que les transitaria mil vegades més, fins a tornar-la a trobar.
Es diu calma, la gaudeixo, la respecto i no la vull deixar anar...
Dalai Lama
10 abril 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada