Dèiem ahir - HIVERN - 26/01/2020

H I V E R N

Recordo un hivern en què el meu pare necessitava llenya, axis que va anar al bosc que teníem apropa per buscar un arbre mort i el va tallar. Però després, n’arribà la primavera, veié desolat, que del tronc marcit d’aquell arbre brotaven tanys novament. El pare digué:

- “Jo estava segur que aquest arbre era mort. Havia perdut totes les fulles. Era hivern i feia tant de fred, que les branques eren trencadisses i queien com si al vell tronc no li quedés ni una mica de vida. Però ara veig que encara respirava vida dins del tronc”.

I tombant-se cap a mi, m’aconsellà:

- “Mai oblidis aquesta importat lliçó. No se t’ocorri mai tallar un arbre l’hivern. No prenguis mai una decisió negativa en temps advers. Mai prenguis les decisions més importants quan et trobis en el teu pitjor estat d’ànim. Espera, sigues pacient, la tempesta passarà. Recorda que la primavera torna sempre”. 

Autor desconegut

Refª: ”Semillas de Vida”

26 gener 2020

Dèiem ahir - GLOBUS DE COLORS - Martin Luther King - 19/01/2020

GLOBUS DE COLORS

Una vegada Martin Luther King estava a punt de donar una de les seves famoses conferències sobre els drets humans, quan s’adonà de la presència d’un infant negre que estava assegut a la primera filera de l’auditori. Sorprès va preguntar a un dels seus ajudants què hi feia aquella criatura allà al davant. L’ajudant li respongué que havia sigut el primer en arribar i, com que l’havien vist tan decidit, l’havien deixat entrar.

Quan va acabar el discurs varen sortir tots al jardí de l’auditori i varen deixar anar una infinitat de globus de tots els colors, cosa que l’infantó no deixava de mirar embadalit. Això va tornar a cridar l’atenció de Martin Luther King, que se’l va pujar a coll i l’abraçà.

L’infant el mirà als ulls i li va preguntar si els globus negres també volaven fins al cel. Martin el mira dolçament i li respongué: “Els globus no volen cap al cel pel color que tinguin, sinó per allò que tenen dintre.”

19 gener 2020

Dèiem ahir - PER EXEMPLE - Vicent Andrés i Estellés - 12/01/2020

P E R   E X E M P L E

Entre aquests dos estats és tot lo poble 
e jo confés ésser d’aquest nombre. 
AUSIÀS MARCH (1400 - 1459)

Els anys de la postguerra foren uns anys amargs, com no ho foren abans els tres anys de la guerra, per a tu, per a mi, per a tants com nosaltres, per als mateixos homes que varen fer la guerra.

La postguerra era sorda, era amarga i feroç. No demanava còleres, demanava cauteles, i demanava pa, medicines, amor. Anys de cauteles, precaucions i tactes, de pactes clandestins, conformitats cruels.

Ens digueren un dia: “La guerra s’ha acabat”. I botàrem els marges i arrencàrem les canyes i ballàrem alegres damunt tota la vida. Acabada la guerra, fou allò la postguerra. S’apagaren els riures estrellats en els llavis. I sobre els ulls caigueren teranyines de dol. S’anunciaven els pits, punyets, sota les teles. Un vuit d’amor creixia, tenaç, a l’entrecuix . Eren temps de postguerra. S’imposava l’amor; brutalment s’imposava sobre fam i cauteles. I fou un amor trist, l’amor brut, esgarrat.

Un sentiment, no obstant això, redimí la vilesa que vàrem perpetrar, innocents i cruels, plens ja de cap a peus d’obscenitat i fang. Res, ja, tenia objecte. La guerra, la postguerra. . .

I qui sap, al remat? Sols ens calia viure. I després de palpar-nos feroçment, brutalment, arribàvem a casa i dúiem les mans buides, i encara ens mirem ara les mans buides a voltes, i ara sentim l’espant que llavors no sentíem i plorem per aquella puresa que no fou, per aquella puresa que mai no hem pogut viure, que no hem pogut tastar en cap de banda, mai.

Vicent Andrés i Estellés (1924 – 1993)

Del seu “Llibre de Meravelles” – 1971

12 gener 2020

Dèiem ahir - ANECDOTARI - Albert Einstein - 5/01/2020

A N E C D O T A R I 

Un professor universitari va desafiar als seus alumnes amb aquesta pregunta:

- “Déu va crear tot el que existeix?”

Un estudiant contestà valent: “Si, ho va fer” – “Déu creà tot?” – “Si senyor” –contestà el jove.

Llavors el professor va dir: “Si Déu ho creà tot, vol dir que Déu va fer el mal, doncs el mal existeix, i sota el precepte de què les nostres obres són el reflex de nosaltres mateixos, llavor Déu és dolent”.

L’estudiant es quedà callat davant d’aquesta resposta i el professor, feliç, es vanagloriava d’haver provat, una vegada més, que la fe cristiana era un mite.

Altre estudiant aixecà la mà i digué: “Puc fer una pregunta, professor?”-“Per suposat “, -respongué el professor.

El jove s’enlairà i va preguntar: “Professor, existeix el fred?” –“Quina pregunta és aquesta? Per suposat que existeix, Potser vostè no ha tingut mai fred? 

El noi va respondre: “De fet, senyor, el fred no existeix. Segons les lleis de la Física, el que considerem fred, en realitat és l’absència de calor. Tot cos o objecte és susceptible d’estudi quan té o transmet energia, la calor és el que fa que quest cos tingui o transmeti energia. El zero absolut és l’absència total i absoluta de calor, tots els cossos es tornen inerts, incapaços de reaccionar, però el fred no existeix. Hem creat aquest terme per a descriure com ens sentim si no tenim calor".

-“I, existeix la foscor?” –continuà l’estudiant. El professor respongué: “Per suposat”.

L’estudiant contestà: “Novament s’equivoca, senyor. La foscor tampoc existeix. En realitat la foscor es l’absència de llum. La llum es pot estudiar, la foscor no; inclús tenim el prisma de Nichols per descompondre la llum blanca en els diversos colors en què està composta, amb les seves diferents longituds d’onda, La foscor no. Un simple raig de llum esquinça les tenebres i il·lumina la superfície a on acaba el feix de llum. Com es pot saber quant fosc està un espai determinat? Amb base a la quantitat de llum present en aquest espai, no és així? Foscor és un terme que l’home ha desenvolupat per descriure el que succeeix quan la llum no hi és present.” 

Finalment, el jove preguntà al professor: “Senyor, existeix el mal?” –El professor respongué: “Per suposat que existeix. Com he mencionat al principi, veiem crims i violència en tot el món, aquestes coses són del mal”.

Al que l’estudiant li respongué: “El mal no existeix, senyor. . ., o almenys no existeix per si mateix”. 

“El mal és simplement l’absència de Déu. . ., és, com també en els casos anteriors, un terme que l’home ha creat per a descriure aquesta absència de Déu. Déu no va crear el mal. No és com la fe i l’amor, que existeixen, com existeix la calor i la llum. El mal és el resultat de què l’ humanitat no tingui a Déu present en els seus cors. És com resulta el fred quan no hi ha calor, o la foscor quan no hi ha llum".

Llavors el professor, després d’assentir amb el cap, es quedà callat.

El jove es deia Albert Einstein.

05 gener 2020