A N E C D O T A R I
Un professor universitari va desafiar als seus alumnes amb aquesta pregunta:
- “Déu va crear tot el que existeix?”
Un estudiant contestà valent: “Si, ho va fer” – “Déu creà tot?” – “Si senyor” –contestà el jove.
Llavors el professor va dir: “Si Déu ho creà tot, vol dir que Déu va fer el mal, doncs el mal existeix, i sota el precepte de què les nostres obres són el reflex de nosaltres mateixos, llavor Déu és dolent”.
L’estudiant es quedà callat davant d’aquesta resposta i el professor, feliç, es vanagloriava d’haver provat, una vegada més, que la fe cristiana era un mite.
Altre estudiant aixecà la mà i digué: “Puc fer una pregunta, professor?”-“Per suposat “, -respongué el professor.
El jove s’enlairà i va preguntar: “Professor, existeix el fred?” –“Quina pregunta és aquesta? Per suposat que existeix, Potser vostè no ha tingut mai fred?
El noi va respondre: “De fet, senyor, el fred no existeix. Segons les lleis de la Física, el que considerem fred, en realitat és l’absència de calor. Tot cos o objecte és susceptible d’estudi quan té o transmet energia, la calor és el que fa que quest cos tingui o transmeti energia. El zero absolut és l’absència total i absoluta de calor, tots els cossos es tornen inerts, incapaços de reaccionar, però el fred no existeix. Hem creat aquest terme per a descriure com ens sentim si no tenim calor".
-“I, existeix la foscor?” –continuà l’estudiant. El professor respongué: “Per suposat”.
L’estudiant contestà: “Novament s’equivoca, senyor. La foscor tampoc existeix. En realitat la foscor es l’absència de llum. La llum es pot estudiar, la foscor no; inclús tenim el prisma de Nichols per descompondre la llum blanca en els diversos colors en què està composta, amb les seves diferents longituds d’onda, La foscor no. Un simple raig de llum esquinça les tenebres i il·lumina la superfície a on acaba el feix de llum. Com es pot saber quant fosc està un espai determinat? Amb base a la quantitat de llum present en aquest espai, no és així? Foscor és un terme que l’home ha desenvolupat per descriure el que succeeix quan la llum no hi és present.”
Finalment, el jove preguntà al professor: “Senyor, existeix el mal?” –El professor respongué: “Per suposat que existeix. Com he mencionat al principi, veiem crims i violència en tot el món, aquestes coses són del mal”.
Al que l’estudiant li respongué: “El mal no existeix, senyor. . ., o almenys no existeix per si mateix”.
“El mal és simplement l’absència de Déu. . ., és, com també en els casos anteriors, un terme que l’home ha creat per a descriure aquesta absència de Déu. Déu no va crear el mal. No és com la fe i l’amor, que existeixen, com existeix la calor i la llum. El mal és el resultat de què l’ humanitat no tingui a Déu present en els seus cors. És com resulta el fred quan no hi ha calor, o la foscor quan no hi ha llum".
Llavors el professor, després d’assentir amb el cap, es quedà callat.
El jove es deia Albert Einstein.
Un estudiant contestà valent: “Si, ho va fer” – “Déu creà tot?” – “Si senyor” –contestà el jove.
Llavors el professor va dir: “Si Déu ho creà tot, vol dir que Déu va fer el mal, doncs el mal existeix, i sota el precepte de què les nostres obres són el reflex de nosaltres mateixos, llavor Déu és dolent”.
L’estudiant es quedà callat davant d’aquesta resposta i el professor, feliç, es vanagloriava d’haver provat, una vegada més, que la fe cristiana era un mite.
Altre estudiant aixecà la mà i digué: “Puc fer una pregunta, professor?”-“Per suposat “, -respongué el professor.
El jove s’enlairà i va preguntar: “Professor, existeix el fred?” –“Quina pregunta és aquesta? Per suposat que existeix, Potser vostè no ha tingut mai fred?
El noi va respondre: “De fet, senyor, el fred no existeix. Segons les lleis de la Física, el que considerem fred, en realitat és l’absència de calor. Tot cos o objecte és susceptible d’estudi quan té o transmet energia, la calor és el que fa que quest cos tingui o transmeti energia. El zero absolut és l’absència total i absoluta de calor, tots els cossos es tornen inerts, incapaços de reaccionar, però el fred no existeix. Hem creat aquest terme per a descriure com ens sentim si no tenim calor".
-“I, existeix la foscor?” –continuà l’estudiant. El professor respongué: “Per suposat”.
L’estudiant contestà: “Novament s’equivoca, senyor. La foscor tampoc existeix. En realitat la foscor es l’absència de llum. La llum es pot estudiar, la foscor no; inclús tenim el prisma de Nichols per descompondre la llum blanca en els diversos colors en què està composta, amb les seves diferents longituds d’onda, La foscor no. Un simple raig de llum esquinça les tenebres i il·lumina la superfície a on acaba el feix de llum. Com es pot saber quant fosc està un espai determinat? Amb base a la quantitat de llum present en aquest espai, no és així? Foscor és un terme que l’home ha desenvolupat per descriure el que succeeix quan la llum no hi és present.”
Finalment, el jove preguntà al professor: “Senyor, existeix el mal?” –El professor respongué: “Per suposat que existeix. Com he mencionat al principi, veiem crims i violència en tot el món, aquestes coses són del mal”.
Al que l’estudiant li respongué: “El mal no existeix, senyor. . ., o almenys no existeix per si mateix”.
“El mal és simplement l’absència de Déu. . ., és, com també en els casos anteriors, un terme que l’home ha creat per a descriure aquesta absència de Déu. Déu no va crear el mal. No és com la fe i l’amor, que existeixen, com existeix la calor i la llum. El mal és el resultat de què l’ humanitat no tingui a Déu present en els seus cors. És com resulta el fred quan no hi ha calor, o la foscor quan no hi ha llum".
Llavors el professor, després d’assentir amb el cap, es quedà callat.
El jove es deia Albert Einstein.
05 gener 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada