Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Albert Einstein. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Albert Einstein. Mostrar tots els missatges

Dèiem ahir - ANECDOTARI - Albert Einstein - 22/03/2020


ANECDOTARI

En una entrevista feta en el diari “Time” un 23 de desembre de 1940, Albert Eistein va dir:


“Essent un amant de la llibertat, quan la revolució va arribar a Alemanya vaig mirar amb confiança a les universitats saben que sempre s’havien vanagloriat de la seva vocació per la causa de la veritat. Però les universitats foren callades. Llavors vaig mirà als grans editors de diaris que, en ardents editorials proclamaven el seu amor per la llibertat. Però també, com les universitats, foren reduïts al silenci, ofegats al cap de poques setmanes. Sols l’Església romania d’en peu i ferma per a fer front a les campanyes d’Adolf Hitler per a suprimir la veritat. Abans no havia sentit gens d’ interès personal per l’Església, però ara sento vers ella un gran afecte i admiració, perquè sols l’Església, va tenir la valentia i l’obstinació de sostenir la veritat intel·lectual i la llibertat moral. He de confessar que el que abans menyspreava, ara ho alabo condicionalment.

Albert Einstein (1879-1955)
Premi Nobel en Física 1921



22 març 2020

Dèiem ahir - ANECDOTARI - Albert Einstein - 5/01/2020



A N E C D O T A R I 

Un professor universitari va desafiar als seus alumnes amb aquesta pregunta:
- “Déu va crear tot el que existeix?”

Un estudiant contestà valent: “Si, ho va fer” – “Déu creà tot?” – “Si senyor” –contestà el jove.

Llavors el professor va dir: “Si Déu ho creà tot, vol dir que Déu va fer el mal, doncs el mal existeix, i sota el precepte de què les nostres obres són el reflex de nosaltres mateixos, llavor Déu és dolent”.

L’estudiant es quedà callat davant d’aquesta resposta i el professor, feliç, es vanagloriava d’haver provat, una vegada més, que la fe cristiana era un mite.

Altre estudiant aixecà la mà i digué: “Puc fer una pregunta, professor?”-“Per suposat “, -respongué el professor.

El jove s’enlairà i va preguntar: “Professor, existeix el fred?” –“Quina pregunta és aquesta? Per suposat que existeix, Potser vostè no ha tingut mai fred? 

El noi va respondre: “De fet, senyor, el fred no existeix. Segons les lleis de la Física, el que considerem fred, en realitat és l’absència de calor. Tot cos o objecte és susceptible d’estudi quan té o transmet energia, la calor és el que fa que quest cos tingui o transmeti energia. El zero absolut és l’absència total i absoluta de calor, tots els cossos es tornen inerts, incapaços de reaccionar, però el fred no existeix. Hem creat aquest terme per a descriure com ens sentim si no tenim calor".

-“I, existeix la foscor?” –continuà l’estudiant. El professor respongué: “Per suposat”.

L’estudiant contestà: “Novament s’equivoca, senyor. La foscor tampoc existeix. En realitat la foscor es l’absència de llum. La llum es pot estudiar, la foscor no; inclús tenim el prisma de Nichols per descompondre la llum blanca en els diversos colors en què està composta, amb les seves diferents longituds d’onda, La foscor no. Un simple raig de llum esquinça les tenebres i il·lumina la superfície a on acaba el feix de llum. Com es pot saber quant fosc està un espai determinat? Amb base a la quantitat de llum present en aquest espai, no és així? Foscor és un terme que l’home ha desenvolupat per descriure el que succeeix quan la llum no hi és present.” 

Finalment, el jove preguntà al professor: “Senyor, existeix el mal?” –El professor respongué: “Per suposat que existeix. Com he mencionat al principi, veiem crims i violència en tot el món, aquestes coses són del mal”.

Al que l’estudiant li respongué: “El mal no existeix, senyor. . ., o almenys no existeix per si mateix”. 

“El mal és simplement l’absència de Déu. . ., és, com també en els casos anteriors, un terme que l’home ha creat per a descriure aquesta absència de Déu. Déu no va crear el mal. No és com la fe i l’amor, que existeixen, com existeix la calor i la llum. El mal és el resultat de què l’ humanitat no tingui a Déu present en els seus cors. És com resulta el fred quan no hi ha calor, o la foscor quan no hi ha llum".

Llavors el professor, després d’assentir amb el cap, es quedà callat.

El jove es deia Albert Einstein.


05 gener 2020

Dèiem ahir - EL JUDICI - 25/11/2018


EL JUDICI


Conta una antiga llegenda que en l’Edat Mitjana un home molt virtuós fou injustament acusat d’assassinat. El culpable era una persona molt influent del regne i, per això, des del primer moment es va procurar trobar un boc expiatori per encobrir-lo. 


L’home fou portat a judici i comprengué que tindria escasses possibilitats d’escapar a la forca. El jutge, encara que també estava confabulat, es cuidà de mantenir totes les aparences d’un judici just. Per això li va dir a l’acusat: “Coneixen la teva fama d’home just, vaig a deixar la teva sort en mans de Déu: escriuré en dos papers separats les paraules “culpable” i "innocent". Tu escolliràs, i serà la Providència la que decideixi el teu destí”. 

Per suposat, el pervers funcionari havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda: “Culpable”. La víctima, encara que no coneixia els detalls, se’n adonà de què el sistema era una trampa. Quan el jutge el comminà a prendre un dels papers, l’home respirà profundament i va romandre en silenci uns segons amb els ulls tancats. Quan la sala començà a impacientar-se, obrí els ulls i, amb un somriure, prengué un dels papers i se l’empassà ràpidament. Sorpresos i indignats, els presents li van retreure:

- “Però, per què has fet això? Ara com dimonis sabrem el veredicte? “

- “És molt senzill –replicà l’home- és qüestió de llegir el paper que queda, i sabrem el que deia el que m’he empassat”. 

Rondinant i amb un disgust molt mal dissimulat, hagueren d’alliberar a l’acusat, i mai més tornaren a molestar-lo .

* * * * * * * * * * * * *  
“Per més difícil que se’ns presenti una situació, mai deixem de cercar la sortida, ni de lluitar fins al darrer moment. En situacions de crisi, sols l’imaginació és més important que el coneixement”.
Albert Einstein 

25 novembre 2018