Dèiem ahir - LA VERITABLE HISTORIA DEL “MARY CELESTE” (II) - G. C. Thornley - 18/08/2015

LA VERITABLE HISTORIA DEL

           “MARY CELESTE” 

(Continuació)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

No hi havia cap explicació per tot allò. Morehouse i la seva gent van trobar quantitat de menjar i aigua, i, en el vaixell, tot semblava estar en ordre. No hi havia res trencat. No hi havia senyals de lluita, encara que van trobar en un racó una mica de sang. No ni havia molta i no els va sorprendre gaire. Potser un mariner s’havia tallat en un dit o mà.  Freqüentment això sol passar.

Varen trobar moltes coses que no podien entendre. Varen trobar un bitllet de cinc  lliures. Per què se l’haurien deixat allí? Van trobar roba de vestir. Aquests vestits havien sigut rentats i planxats; però els havien deixat en el vaixell, com moltes altres coses. Per què una persona renta i planxa la seva roba i després se’n va sense  ella?

També van trobar una carta. No havia sigut acabada. Solament estava començada

Un altre va trobar un tros de paper amb alguna cosa escrita, però no era una carta. L'escrit mostrava una data i una situació. La data era de deu dies abans de què trobessin el vaixell abandonat; la situació indicava 750 milles distants d’on eren ara. Què significava això?

Morehouse ho va comprendre molt bé. El “Mary Celeste” havia estat situat en aquella distància feia deu dies. El vaixell s’havia trobat a 750 milles d’allí, deu dies abans. Havia recorregut 750 milles en deu dies, i ho havia fet sol, sense ningú a bord.

Altra cosa va sorprendre a Morehouse. A cada cantó del vaixell, prop de proa, una mica d’aigua i una llarga peça de fusta havia sigut tallada. Per què havien sigut tallades aquestes dues peces de fusta a ambdós costats del vaixell? Ningú podia entendre-ho. Ningú ho hauria pogut entendre mai.

Morehouse no podia deixar el vaixell en mig de l’oceà, sense ningú a bord. Així que va deixar-hi alguns dels seus mariners i tornà al “Dei Gratia”. Llavors, els dos vaixells navegaren junts fins a arribar al final del seu viatge.

Aquesta estranya historia fou coneguda molt aviat per molta gent. Tothom, en aquell temps, va tractar de descobrir la veritat sobre el “Mary Celeste”. Però els hi va ser impossible conèixer la resposta. Havia deixat Nova York ple de gent, però ningú no va tornar-ne a veure a cap d’ells.

Què els hi va passar? Tot ells abandonaren el vaixell. Van emportar-se’n poques coses. Un d’ells començà a escriure una carta, i deixà el vaixell sense acabar-la. Un altre es descuidà un bitllet de cinc lliures. Cap part del vaixell estava trencada. No s’havia enfonsat. Tot estava ordenat. Havien deixat aliments, aigua i vestits quan se’n van anar; i no han sigut vistos mai més.

Per què abandonarien el vaixell, i, a on van anar?. . . .

Ningú coneix les respostes en aquestes preguntes.

G. C. Thornley M.A. Ph.D. (1.956)

18 agost 2015

Dèiem ahir - LA VERITABLE HISTORIA DEL “MARY CELESTE” - G. C. Thornley - 9/08/2015

LA VERITABLE HISTORIA DEL

“MARY CELESTE”

S’han escrit moltes estranyes histories sobre coses misterioses que han succeït en el mar.  Algunes d’elles no son veritat; però una de les histories més sorprenents és la veritable historia d’un vaixell qual nom fou: “Mary Celeste”. 

Ja fa uns dos-cents anys, aquest vaixell va partit de Nova York, al mateix temps que un altre vaixell també ho feia. El nom d’aquest segon vaixell era “Dei Gratia” i, el seu capità es deia Morehouse.

Aquest segon vaixell, el “Dei Gratia”, va estar navegant durant uns dies sense que res anormal  passes. Però de sobte Morehouse i els seus homes varen entreveure sobre l’horitzó un altre vaixell. Durant molt de temps els hi va ser impossible llegir el nom del vaixell llunyà. Però quan varen ser-hi més a prop, fou possible llegir-lo. El nom era:  “Mary Celeste”.

Molta gent recorda ara aquest nom, per què quelcom misteriós va succeir en el “Mary Celeste”.

Morehouse i la seva tripulació varen vigilar el vaixell durant un temps.  Van tindre un mal pressentiment per que el “Mary Celeste” es bellugava d’una manera estranya damunt les tranqui-les ones. Quelcom inusual estava passant. Semblava rarot aquell moviment, que no podien entendre.

Morehouse es preocupà. Coneixia al capità del “Mary Celeste”. Eren amics i justament  havien sopat junts a Nova York el dia abans que els seus vaixells deixessin Amèrica.  Morehouse estava cada vegada més preocupat mentre vigilava el vaixell del seu amic.  Junt amb els seus homes varen pensar que, en el “Mary Celeste”, alguns podien estar malalts.  

Finalment Morehouse manà a un dels seus oficials anar amb altres mariners, en un bot salvavides, cap a l’altre vaixell.

La petita embarcació va navegar cap el “Mary Celeste”sense dificultat doncs,la mar estava tranquil·la. Quan s’apropaven, els del bot anaven cridant des de l’aigua. Però no obtingueren cap resposta. No es veia ningú a coberta. Semblava que no hi havia cap tripulant. No es sentien veus.

Quan van arribar al vaixell, varen pujar-hi sense rebre cap tipus d’ajut. No va sortir ningú a rebre’ls.

Varen recórrer totes les parts del vaixell, però no varen trobar a ningú.  No hi havia cap persona, ni viva, ni morta. L’oficial quedà molt sorprès i va enviar alguns mariners al “Dei Gratia”, per recollir i retornar amb el capità Morehouse.

Quan el capità abordà el vaixell del seu amic, junt amb els seus homes varen buscar novament senyals de vida. Es confirmà que no hi havia ningú.

De cap manera ho podia entendre. A on era la tripulació del “Mary Celeste” ? Per què havien abandonat el vaixell?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

G. C. Thornley M.A. Ph.D. (1.956)

9 agost 2015

(Continuarà)