Dèiem ahir - AMICS DEL CAMÍ . . . TERCERA EDAT - 29/03/2015




AMICS DEL CAMÍ . . . TERCERA EDAT


I ja es hivern. . . saps?  El temps té la seva manera especial de moure’s ràpid i agafar-te desprevingut amb el pas dels anys.  Sembla que tan sols era ahir que era jove, noucasat i embarcant-me en la nova vida amb la meva parella.  Però, en certa manera, sembla també que fa molt de temps. . . , i ara penso, a on se n’han anat els anys?


Sé que els he viscut tots. Tinc visions de cóm fou llavors i de totes les meves esperances i somnis. Però, “aquí” està l’hivern de ma vida i “m’agafa per sorpresa”.


Cóm he arribat aquí tan apresa? A on se n’han anat els anys? A on se’n va anar la meva joventut? Recordo molt bé haver vist gent gran al transcurs del anys i pensava que aquelles persones majors estaven molt lluny de mi i que aquest hivern estava tan, tan lluny, que no em podia imaginar com seria.


Però aquí està; els meus amics i amigues estan retirats, jubilats i tornant-se “grisos”, es mouen més lents i ara els veig com persones grans.  Qualcun es troba en millor forma, altre pitjor que jo, però veig el gran canvi. No com els recordo que recordo que eren joves i vibrants, sinó com jo, la seva edat comença a mostrar-se i ara som aquelles persones majors que acostumava a veure i que mai vaig pensar que seria. . . Déu meu!, em sembla mentida!


Ara, cada dia trobo que només el dutxar-me es un dels esdeveniments importants del dia!  I que fer una migdiada ja no es quelcom agradable com era, es quelcom obligatori!  Perquè si no ho faig per pròpia voluntat, senzillament m’adorm-ho a on estic assegut. . .


Així que ara m’endinso en aquesta nova etapa de la vida sense cap preparació per tots els dolors i xacres de la vellesa, i la pèrdua de força o habilitat per anar a fer totes les coses que volia haver fet, però que mai vaig fer. . .  Però, al menys sé, que encara que el hivern m’ha arribat i no tinc seguretat de quan durarà, això si sé, que quan s’acabi en aquesta terra, s’acabat.  Una altra aventura començarà !


Sí, tinc penediments. . .  Hi ha coses que m’agradaria no haver fet, coses que sí hauria d’haver fet;  però, de veritat, hi ha moltes coses, de les que estic content, que vaig fer i que m’atreví fer.


Axis doncs, si encara no ets en el teu hivern, permetem recordar-te que serà aquí molt més aviat del que et penses.  Per tan, qualsevol cosa que vulguis fer en la teva vida, per favor, fes-ho ràpid.  Atreveix-te, fes-ho  ja.  No ho posposis  massa temps.


La vida passa de pressa. . . .


Fes tot el que puguis avui, perquè mai estaràs segur si ja és el teu hivern o no. No tens la promesa de veure totes les estacions de la vida, axis que viu per l’avui i digues totes les coses que vulguis, que els teus éssers estimats et recordin, amb l’esperança de què apreciïn i estimin totes les coses que has fet per ells en els darrers anys.


“La vida es un regal que se t’ha donat”

La manera en què la visquis es un regal per els que venen darrere.


Fes d’aquest viatge quelcom únic i fantàstic.


VIU BÉ !   Gaudeix el dia !   Fes quelcom agradable !. . .  Sigues Feliç.


Recorda: “El reial es la salut i no les peces d’or i plata”.


Finalment, considera el següent:

Avui es el dia en que seràs el màxim de vell, però també el més jove que podràs ser.


Gaudeix del teu dia mentre duri.


29 març 2015

Diversos - NOTICIA D’INTERÈS SOBRE MALTRACTE FINANCER EN EL SI DE LA FAMÍLIA - 22/03/2015


NOTICIA D’INTERÈS


MODIFICACIÓ DE L’Art. 268 SOBRE MALTRACTE
FINANCER EN EL SI DE LA FAMÍLIA

Des de l’any 2010 s’ha estat gestionant davant de la Fiscalia General de l’Estat, el Fiscal Superior de Catalunya  i els Grups Parlamentaris catalans al Congrés, la modificació d’aquest article que excloïa de delicte penal, el maltracte financer en el si de la família, el que deixava totalment desprotegides a les persones grans maltractades en aquest tema per els seus familiars.

La cosa ha arribat a bon fi i en la modificació del Codi Civil aprovada per el Congrés, es modifica el redactat de dit article que ara queda així:

1.- Estan exentos de responsabilidad criminal i sujetos únicamente a la civil los cónyuges que no estuvieren separados legalmente o de hecho o en proceso judicial de separación, divorcio o nulidad del matrimonio y los ascendientes, descendientes y hermanos por naturaleza o adopción, así como los afines en primer grado si viviesen juntos, por los delitos patrimoniales que se causaren entre sí, siempre que no concurra violencia o intimidación, o abuso de la vulnerabilidad de la víctima, ya sea por razón de edad o por tratarse de una persona discapacitada o desvalida. 

2.- Esta disposición no es aplicable a los extraños que participen en el delito.

Ens felicitem d’aquest avenç tan necessari per protegir-nos en cas de estar sotmesos a extorsions, pressions per transmetre el patrimoni, buidat dels comptes corrents, etc., sense el nostre consentiment clar i exempt de pressions.


Informació procedent de FATEC (Federació d’Associacions de la Gent Gran de Catalunya)

22 març 2015

Dèiem ahir - SOMRIU. . . - 22/03/2015




SOMRIU. . .



El món es com un mirall: si li fas mala cara, t'oposarà mala cara; somriu i et somriurà.

No es pot prohibir ni es pot negar el dret a viure la raó de somniar.

Un somriure es una llum a la finestra de l’ànima que ens diu que el cor està a casa.

El somriure es la il·luminació de la cara i la calefacció del cor.

Un somriure val mil paraules

Les arrugues deurien ser simplement les petjades de tant somriure.

El somriure fa el mateix efecte a l’ humanitat que el sol a les flors.





22 març 2015

Diversos - 31è ANIVERSARI DEL CASAL - 15/03/2015

31è ANIVERSARI DEL CASAL


Acabem de celebrar  el 31è Aniversari de la fundació del nostre Casal i be mareig aquesta efemèrides fer un petit reportatge dels actes que avui han tingut lloc.

La Santa Missa oficiada per mossèn Josep Colomé, ha estat celebrada a l’Ermita de la Mare de Déu de La Cisa, amb la valuosa col·laboració  de la Coral Primiliana que, com cada any, ens ha obsequiat amb les seves veus, dirigides per la Rosa Bel i ben acompanyades pel seu jove pianista habitual.
























I després de l’acte religiós, la mica de tertúlia, i tot un grupet de 29 socis, ens vàrem plegar  per dinar junts en el Restaurant  “El Sindicat” de la nostra vila. Cal dir que el menú fou exquisit i més ho fora la seva presentació.  No podem afegir res més per allò de la publicitat.  Sí, dir que ens ho vam passar molt bé.





















I de “El Sindicat”, cap al local del Casal, continuant la tertúlia, fins a començar la projecció de la pel·lícula  “El Niño”, que tal vegada degut als rudimentaris mitjans de què disposem o per defecte del DVD, va produir-se, una repetició automàtica de seqüència que vam superar fent anar endavant  el registre i perden tal vegada uns 15 minuts de pel·lícula (originalment tenia una durada de 135 minuts!).  Però l’important és que vàrem tindre una vegada més cine al Casal i veiérem una pel·lícula que quan va ser estrenada la crítica l’elogià  com a molt bona.

I finalment, acompanyat amb vi dolç i cava, el pastelet individual que, a més de portar lo del 31è, va resultar del agrado de tots els assistents.



Gràcies a tots per la vostra assistència, suport i col·laboració.


15 març 2015
       

Dìem ahir - FUGIM DE L’ESCLAVITUD - C. Dean Fales - 14/03/2015





FUGIM DE L’ESCLAVITUD


El nostre fill fou sempre un excel·lent estudiant i un àvid lector.  Ja de petit va mostrar un gran interès per la història i, més endavant llegia llibres sobre fets històrics a l’igual que la majoria solen llegir novel·les. Recordo que un any, quan encara era adolescent, em regalà un llibre d’història pel meu aniversari. Segurament pensava que es tractava d’un regal meravellós.

Més tard, quan militava a la universitat, prengué diversos cursos sobre història. Li van anar bé, per descomptat;  en realitat massa bé. Recordo que en un examen de final de curs, no tan sols contestà correctament la pregunta,  sinó que es va estendre sobre el tema amb bastant detall. Però la seva professora li qualificà la resposta com equivocada. Va dir que no s’havien seguit les instruccions. Afegí que el meu fill havia anat més enllà del que se li havia demanat. El noi quedà totalment decaigut, i molt confós. El seu pare li havia dit moltes vegades el virtuós que es fer sempre quelcom més del que s’espera de nosaltres.  Malgrat això, quan ell ho va fer,  almenys en aquesta ocasió, fou censurat.

Tal vegada la professora tenia raó. Hom té que aprendre a seguir les instruccions. Però crec que aquesta professora era verdaderament autòcrata. I com tal, s’entén que no hagués comprès el valor de la llibertat. Hi havia, a més,  una altra virtut que es evident que tampoc comprenia,  malgrat que la llibertat era la més important. El noi havia seguit les seves instruccions - i, a més a més - .  L’a més a més es el que conta !

Fer tan sols el que hom te que fer equival a ser un esclau.  Però en el moment que fem més del que devem fer, ens constituïm en persones lliures. Som els nostres propis amos.

Això és l’important.


C. Dean Fales (1.970)

14 març 2015