AMICS
DEL CAMÍ . . . TERCERA EDAT
I ja es hivern. . . saps? El temps té la seva manera especial de
moure’s ràpid i agafar-te desprevingut amb el pas dels anys. Sembla que tan sols era ahir que era jove,
noucasat i embarcant-me en la nova vida amb la meva parella. Però, en certa manera, sembla també que fa
molt de temps. . . , i ara penso, a on se n’han anat els anys?
Sé que els he viscut
tots. Tinc visions de cóm fou llavors i
de totes les meves esperances i somnis. Però, “aquí” està l’hivern de ma vida i “m’agafa per sorpresa”.
Cóm he arribat aquí tan apresa? A on se n’han anat els anys? A on se’n va anar la meva joventut? Recordo molt bé haver vist gent gran al
transcurs del anys i pensava que aquelles persones majors estaven molt lluny de mi i que aquest hivern estava tan,
tan lluny, que no em podia imaginar com seria.
Però aquí està; els meus amics
i amigues estan retirats, jubilats i tornant-se “grisos”, es mouen més lents i
ara els veig com persones grans. Qualcun
es troba en millor forma, altre pitjor que jo, però veig el gran canvi. No com els recordo que recordo que eren joves
i vibrants, sinó com jo, la seva edat comença a mostrar-se i ara som aquelles
persones majors que acostumava a veure i que mai vaig pensar que seria. . . Déu
meu!, em sembla mentida!
Ara, cada dia trobo que només
el dutxar-me es un dels esdeveniments importants del dia! I que fer una migdiada ja no es quelcom agradable
com era, es quelcom obligatori! Perquè
si no ho faig per pròpia voluntat, senzillament m’adorm-ho a on estic assegut.
. .
Així que ara m’endinso en
aquesta nova etapa de la vida sense cap preparació per tots els dolors i xacres
de la vellesa, i la pèrdua de força o habilitat per anar a fer totes les coses
que volia haver fet, però que mai vaig fer. . .
Però, al menys sé, que encara que el hivern m’ha arribat i no tinc
seguretat de quan durarà, això si sé, que quan s’acabi en aquesta terra,
s’acabat. Una altra aventura començarà !
Sí, tinc penediments. .
. Hi ha coses que m’agradaria no haver
fet, coses que sí hauria d’haver fet;
però, de veritat, hi ha moltes coses, de les que estic content, que vaig
fer i que m’atreví fer.
Axis doncs, si encara no ets
en el teu hivern, permetem recordar-te que serà aquí molt més aviat del que et
penses. Per tan, qualsevol cosa que
vulguis fer en la teva vida, per favor, fes-ho ràpid. Atreveix-te, fes-ho ja. No
ho posposis massa temps.
La vida passa de pressa. . . .
Fes tot el que puguis avui, perquè
mai estaràs segur si ja és el teu hivern o no. No tens la promesa de veure
totes les estacions de la vida, axis que viu per l’avui i digues totes les
coses que vulguis, que els teus éssers estimats et recordin, amb l’esperança de
què apreciïn i estimin totes les coses que has fet per ells en els darrers
anys.
“La vida es un regal que se t’ha donat”
La manera en què la visquis es un regal per els que venen
darrere.
Fes d’aquest viatge quelcom únic i fantàstic.
VIU BÉ ! Gaudeix el dia ! Fes quelcom
agradable !. . . Sigues Feliç.
Recorda: “El reial es la salut i no les peces d’or i
plata”.
Finalment, considera el següent:
Avui es el dia en que seràs el màxim de vell, però també el
més jove que podràs ser.
Gaudeix del teu dia mentre duri.
29 març 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada