HEM PROGRESSAT?
He
trobat unes notes que vaig escriure l’endemà d’haver assistit a una
conferència. El títol de la mateixa era “La democràcia en el camí del
segle XXI”. l va tindre lloc a l’auditori d’una anomenada Escola
Empresarial. Era el 23 de febrer 1993 i el presentador fou un conegut
polític català de l’època. Pel que es veu, tan llavors com ara, tot té
dimensió política.
Va basar la seva presentació formulant i desenvolupant cinc reflexions que intentaré extractar.
*
Donat el seu origen, la democràcia en qualsevol país, serà el que sia
la societat del dit país. Si és activa i participa, la democràcia
resultarà consolidada i forta. Si la societat no es activa i no se la
deixa o fuig de participar, la democràcia serà dèbil.
*
Democràcia comporta distribució, repartiment de poder: Govern,
Justícia, Mitjans d’Informació. Cadascú té la seva pròpia parcel·la de
control que ha d’ésser respectada. Les interferències , així com les
confrontacions, pel simple obtenció de poder, es tradueixen en desgast
inútil.
*
Eficàcia, vers burocratització. S’ha de desterrar el control pel
control, l’afany d’intervencionisme. Referint-nos novament al poder,
procedeix una més gran distribució del mateix entre l’administració i la
societat civil. L’ intervencionisme pot atemptar involuntàriament
contra la iniciativa, la innovació, la rapidesa de reacció i una
adequació àgil a la dinàmica de canvi.
*
El destinatari final de l’acció política ha d’ésser la persona,
l’individu, cada persona. Quan es legisla, sol generalitzar-se a tot el
gran col·lectiu. I dins d’aquest, existeixen petits col·lectius, quins
components senten no han sigut tinguts en compte, marginats. I, lògicament, reaccionen de manera negativa.
*
La base de la piràmide, la societat, no ha d’instal·lar-se en el
pessimisme. Quan arribem a creure que no hi ha res a fer, no fem res.
Al contrari, l’esperança genera il·lusió. La lluita també genera
il·lusió. La societat no ha de desmoralitzar-se. Mentre exigim al
govern que governi, lluitem amb il·lusió, perquè la democràcia no es
cosa de la cúspide, es cosa de la base. Ella l’ha creat. I no hi ha
democràcies alternatives.
Bé,
deuen haver-hi diferents ideologies i diverses opinions. Tampoc sé si
el que aquí he transcrit respon amb exactitud al que el conferenciant
digué o va voler dir. Això és el que jo, dins la meva ignorància
política, vaig entendre.
Ha transcorregut més d’un quart de segle.
28 febrer 2021
