Dèiem ahir - LA ROSA I EL GRIPAU - 31/05/2020

LA ROSA I EL GRIPAU

Una rosa molt formosa, se sentia de meravella sabent que era la més formosa del jardí. Però va començar a notar que la gent sols la mirava des de lluny.

 

Se’n va adonar de que al seu costat sempre hi havia un gripau i va creure que per aquest motiu ningú s’apropava per veure-la de prop.

Indignada, va demanar al gripau que se n’anés; el gripau obedient s’allunyà. Poc després el gripau va passar per on estava la rosa i es va sorprendre veure-la tan marcida, quasi sense fulles i pètals. Li va dir: “Et veig malament! Què t’ha passat” –i aquesta va contestar- “D’ençà que te’n vas anar, les formigues m’han començat a menjar i mai més tornaré a ser igual que abans.”

I el gripau va contestar: “És clar!, quan jo estava aquí em menjava les formigues i per això sempre fores la més formosa del jardí.”

Autor desconegut

* * * * * * * * * * * * *

Moralitat: Massa sovint menyspreem als altres perquè ens creiem que som més que ells, millors, més guapos o simplement creiem que no els necessitem per res.

Recordem que no ha nascut ningú que sobri en aquest món; tots tenim quelcom per aprendre dels altres o quelcom que ensenyar, sense menysprear a ningú. Podria ser que, a la llarga, aquesta persona ens aporti un bé del qual ni tant siquiera en som conscients.

31 maig 2020

Dèiem ahir - QUÈ ÉS IMPORTANT? - C. Dean Fales - 24/05/2020

QUÈ ÉS IMPORTANT?

En la recerca continua d’una millor entesa de nosaltres mateixos i dels altres, sempre és interessant, i freqüentment inquietant, contemplar les raons per les quals la gent fa el que fa, aconsegueix el que aconsegueix i té èxit o fracàs, en una tasca determinada.

Una de les raons de la nostra falta de comprensió, tal vegada la més important, és la tendència que tots tenim de jutjar als altres d’acord amb els nostres nivells. Suposem que pel fet què si quelcom és molt important per nosaltres, ha d’ésser igualment important pels altres. És un supòsit imperfecte. El valor, a l’igual que la bellesa, es troba sempre en els ulls de l’espectador.

La majoria de nosaltres estem disposats a pagar un preu per aquelles coses que volem, si creiem que valen la pena. Això s’aplica a la nostra posició social, ingressos, reconeixement, popularitat, o tal vegada el poder, així com en els automòbils, mobiliari, comestibles, roba o peces artístiques. Cadascú de nosaltres assigna la seva pròpia idea del valor. Basat en aquests judicis, el preu val o no val la pena. O sia que qualsevol cosa que s’estigui considerant , pot o no valer la pena al preu que sigui.

Les diferències en la intel·ligència i en l’habilitat són factors, per descomptat. Però, en un grau més elevat del que ens n’adonem, aquests factors no són les raons fonamentals per les quals una persona té èxit i altre no. La raó clau radica en el valor del judici. Què és important per ells?   L’èxit pot tenir moltes definicions. . .

C. Dean Fales 

24 maig 2020

Dèiem ahir - EL CEL I L’INFERN - 17/05/2020

EL CEL I L’INFERN

En un llunyà regne d’Orient es trobaven dos amics que tenien la curiositat i el desig de saber sobre el Bé i el Mal. Un dia es van apropar a la cabana del savi Lang per fer-li algunes preguntes.

Una vegada dintre li varen preguntar:

- “Ancià digueu-nos: Quina diferència hi ha entre el cel i l’infern?”. . . 

El savi contestà:

- “Veig una muntanya d’arròs acabat de cuinar, encara surt fum. Al voltant hi ha molts homes i dones que tenen molta gana. Els bastonets que fan servir per menjar són més llargs que els seus braços. Per això quan agafen l’arròs no poden fer-lo arribar a les seves boques. L’ansietat i la frustració cada vegada va a més”. 

Més tard, el savi prosseguia:

- “També veig un altra muntanya d’arròs acabat de cuinar, encara treu fum. Tot al voltant hi ha moltes persones alegres que somriuen amb satisfacció. Els seus bastonets són també més llargs que els seus braços. Això i tot, han decidit donar-se menjar els uns als altres”.

Selecció de Contes de Saviesa Oriental

                                                                                             -Psicoteràpia Corporal-

17 maig 2020

Dèiem ahir - FER-SE EL BENEIT - 10/05/2020

FER-SE EL BENEIT

Es conta que en un poble rural, un grup de persones es divertien amb el beneit del poble, un pobre infeliç de pocs gambals, que sobrevivia fent petits encàrrecs i rebent almoines.

Diàriament, alguns homes cridaven a aquell babau en el bar a on es reunien i li oferien escollir entre dues monedes, una gran de 50 cèntims i una altra més petita però d’un euro.

Ell sempre agafava la més gran i menys valuosa, el que era motiu de riure per a tots.

Un dia, algú que observava al grup divertir-se amb aquell innocent, el va cridar a part i li preguntà si encara no se n’havia adonat que la moneda més grossa era la que valia menys; i aquest li respongué

- “Ho sé, senyor, no sóc tan ximplet . . ., val la meitat, però el dia que esculli l’altra, el joc s’haurà acabat i no tornaré a guanyar més la meva moneda.”

Aquesta història podria concloure aquí, com si fos un simple acudit, però es poden treure diverses conclusions:

La primera: Qui sembla beneit, no sempre ho és.

La segona: Quins són els verdaders beneits de la història?

La tercera: Una ambició desmesurada pot acabar tallant la teva font d’ingressos

La quarta, i la conclusió més interessant. Podem estar bé, encara que els altres no tinguin una bona opinió de nosaltres. Per tant, el que importa no es el que pensin de nosaltres els altres, sinó el que un pensa de si mateix. 

10 maig 2020

Dèiem ahir - QUÈ ÉS LA RIQUESA - 4/05/2020

QUÈ ÉS LA RIQUESA

A dos grups de persones se’ls hi va fer aquesta pregunta: ”Què és la riquesa?” 

El primer grup la va contestar de la següent manera: 

Arquitecte: “Tenir projectes que em permetin guanyar molts diners” 

Enginyer: “Desenvolupar sistemes que siguin útils i molt ben pagats” 

Advocat: “Tenir molts casos que deixin bons guanys i tenir un BMW” 

Metge: “Tenir molts pacients i poder comprar una casa gran i maca” 

Gerent: “Tenir l’empresa en nivells de guanys alts i creixents” 

Atleta: “Guanyar fama i reconeixement mundial, per estar ben pagat” 

El segon grup contestà el següent: 

Pres a cadena perpètua: “Caminar lliure pels carrers” 

Cec: “Veure la llum del sol i a la gent que estimo” 

Sord: “Sentir el soroll del vent i quan em parlen”

Mut: “Poder dir a les persones quant les estimo” 

Invàlid: “Córrer en un matí assolellat” 

Persona amb una malaltia terminal: “Poder viure un dia més” 

Orfe: “Poder tenir a la meva mare, al meu pare, els meus germans. . .

No mesurem la nostra riquesa pels diners, mesurem-la per aquelles coses que no canviaríem per diners.

                                                                            Anònim

04 maig 2020