Dèiem ahir - LA ROSA I EL GRIPAU - 31/05/2020

LA ROSA I EL GRIPAU

Una rosa molt formosa, se sentia de meravella sabent que era la més formosa del jardí. Però va començar a notar que la gent sols la mirava des de lluny.

 

Se’n va adonar de que al seu costat sempre hi havia un gripau i va creure que per aquest motiu ningú s’apropava per veure-la de prop.

Indignada, va demanar al gripau que se n’anés; el gripau obedient s’allunyà. Poc després el gripau va passar per on estava la rosa i es va sorprendre veure-la tan marcida, quasi sense fulles i pètals. Li va dir: “Et veig malament! Què t’ha passat” –i aquesta va contestar- “D’ençà que te’n vas anar, les formigues m’han començat a menjar i mai més tornaré a ser igual que abans.”

I el gripau va contestar: “És clar!, quan jo estava aquí em menjava les formigues i per això sempre fores la més formosa del jardí.”

Autor desconegut

* * * * * * * * * * * * *

Moralitat: Massa sovint menyspreem als altres perquè ens creiem que som més que ells, millors, més guapos o simplement creiem que no els necessitem per res.

Recordem que no ha nascut ningú que sobri en aquest món; tots tenim quelcom per aprendre dels altres o quelcom que ensenyar, sense menysprear a ningú. Podria ser que, a la llarga, aquesta persona ens aporti un bé del qual ni tant siquiera en som conscients.

31 maig 2020